Tigray torna a afrontar una greu escalada de violència

La represa dels combats al nord d’Etiòpia ens preocupa profundament, ja que Tigray torna a afrontar una greu escalada de violència. Des de la Fundació CIS Ángel Olaran seguim amb especial atenció la situació de Wukro, a la regió de Tigray, on des de fa anys donem suport a infants, famílies i persones grans en situació de vulnerabilitat. En aquests moments, les dificultats per comunicar-se amb la regió fan especialment difícil saber què passa a cada localitat.

Cal protegir l’ajuda humanitària

Una col·laboradora de la Fundació ens ha fet arribar un comunicat de la Comissió de Gestió del Risc de Desastres de Tigray (TDRMC) en què es denuncia un atac amb drons, ocorregut presumptament el 20 de setembre, contra un camió que transportava aliments per a persones desplaçades a la zona de Sheraro. El comunicat informa de persones ferides i de la destrucció de l’ajuda, però no identifica els responsables de l’atac. La protecció dels equips humanitaris, dels subministraments i de la població civil ha de ser una prioritat.

Declaració sobre el devastador atac amb drons contra un camió d’ajuda humanitària i l’obstaculització de l’assistència, 20 de setembre de 2026:

“La Comissió de Gestió del Risc de Desastres de Tigray (TDRMC) expressa la seva profunda preocupació pel presumpte atac amb drons del 20 de setembre de 2026 contra un camió de transport del Secretariat Catòlic Diocesà d’Adigrat (ADCS). El vehicle transportava ajuda alimentària humanitària amb el suport de Catholic Relief Services (CRS) i del Govern dels Estats Units. Segons la informació rebuda, l’incident va tenir lloc al poble de Swudey, kebele de Hibret, entre Adi-Dero i Adi-Nebried, a la zona nord-occidental de Tigray.

L’atac va causar greus danys materials i va deixar persones ferides. Els aliments destruïts estaven destinats a ajudar a sobreviure persones desplaçades especialment vulnerables de la localitat de Sheraro, que no disposen d’alternatives viables per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Els atacs amb drons a Tigray no són nous. Els repetits atacs aeris i amb drons han comportat greus dificultats i riscos de seguretat per a les operacions humanitàries, i han obstaculitzat els esforços quotidians per mitigar els efectes de la sequera provocada per El Niño i dur a terme altres activitats relacionades a tota la regió. Aquests atacs han causat greus danys, destrucció generalitzada i la tràgica pèrdua de vides civils i béns.

La Comissió condemna enèrgicament qualsevol atac que posi en perill el personal humanitari, els béns destinats a l’ajuda, la població civil o els subministraments essencials per salvar vides en aquest moment crític. Les operacions humanitàries han d’estar protegides i el seu personal ha de poder treballar amb seguretat, imparcialitat i sense interferències.

Aquesta tragèdia es produeix quan Tigray afronta diverses crisis simultànies: les conseqüències de la guerra, desplaçaments generalitzats que afecten milions de persones, alteracions econòmiques, restriccions en l’accés al combustible i als diners en efectiu, i greus limitacions dels serveis essencials. A això s’hi afegeix una sequera vinculada al fenomen d’El Niño, que ha afectat greument més de 37 woredas i 308 kebeles. Els seus efectes sobre la seguretat alimentària, l’agricultura, l’aigua, la salut, la nutrició, la protecció social i els mitjans de vida han generat una necessitat urgent de respostes d’emergència en diversos sectors.

L’atac contra camions que transporten ajuda alimentària humanitària pot agreujar el patiment, perjudicar les operacions de socors i afeblir la confiança i la seguretat de les organitzacions humanitàries. En aquest moment crític, la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són essencials.

La Comissió de Gestió del Risc de Desastres de Tigray fa una crida a les organitzacions humanitàries, les autoritats governamentals, els donants, les organitzacions internacionals i la població de Tigray a:

  • -Condemnar els atacs contra les operacions humanitàries.
  • -Garantir la protecció del personal, dels béns i subministraments humanitaris i de la població civil.
  • -Assegurar el lliurament ininterromput d’assistència vital a les comunitats vulnerables que la necessiten urgentment a tota la regió.

Instem els actors humanitaris a no permetre que aquest incident afebleixi el seu compromís amb els principis humanitaris ni els impedeixi arribar a qui necessita ajuda urgent. Tot i que la protecció i la seguretat continuen sent prioritàries, les comunitats han de continuar rebent suport per sobreviure i recuperar-se.

La població de Tigray afronta enormes dificultats humanitàries. Ara més que mai, la humanitat, la imparcialitat i la solidaritat han de guiar l’acció col·lectiva. En nom del Govern i del poble de Tigray, la Comissió expressa el seu agraïment a totes les organitzacions humanitàries que continuen donant suport a les comunitats vulnerables en circumstàncies extremadament difícils.”

UMD Media també recull una declaració de la diòcesi catòlica d’Adigrat i del seu secretariat humanitari sobre el mateix incident. Ambdues institucions descriuen la destrucció d’ajuda alimentària, però les seves declaracions no identifiquen qui operava el dron. Per això, atribuïm el relat als seus emissors i no presentem com a establerta la responsabilitat de l’atac.

Una població que encara es recupera de la guerra

Entre el 2020 i el 2022, la guerra al nord d’Etiòpia va causar un patiment enorme, desplaçaments i greus interrupcions en l’accés als aliments, l’atenció sanitària i els serveis bàsics. El 2 de novembre de 2022, el Govern etíop i el Front Popular d’Alliberament de Tigray (TPLF) van signar a Pretòria, amb la mediació de la Unió Africana, un acord de cessament permanent de les hostilitats.

L’acord va obrir el camí per ampliar l’assistència humanitària i restablir serveis essencials. Tanmateix, les conseqüències de la guerra no havien desaparegut: moltes persones continuaven desplaçades i nombroses famílies seguien afrontant dificultats per reconstruir les seves vides.

Què està passant ara?

Des del 22 de setembre s’han registrat nous enfrontaments entre l’exèrcit federal etíop i forces vinculades al TPLF a Tigray i a les regions veïnes d’Amhara i Afar. Les dues parts ofereixen versions diferents sobre l’inici de les hostilitats. També s’han suspès els vols als aeroports de Mekelle, Axum i Shire.

A partir del 24 de setembre es van interrompre les comunicacions telefòniques i d’internet a gran part de Tigray. Reuters va comprovar que el dia 25 no aconseguia connectar amb números d’Ethio telecom a la regió, mentre que alguns usuaris de Safaricom mantenien una connexió limitada. El mitjà va recollir versions contraposades sobre qui havia ordenat el tall. Ara com ara no disposem d’una confirmació independent de la causa ni que els serveis s’hagin restablert amb normalitat.

Mitjans locals han recollit, a més, dificultats per utilitzar determinats serveis bancaris i transferències. Això afecta l’accés als diners, però la informació disponible no permet afirmar que tots els bancs de Tigray hagin tancat.

Per a les famílies, aquestes interrupcions poden significar no poder parlar amb els seus éssers estimats o tenir dificultats per cobrir necessitats quotidianes. Per a les organitzacions humanitàries, compliquen la coordinació i la recepció d’informació fiable.

Declaracions de la Unió Europea

La protecció de la població civil, del personal humanitari i dels subministraments d’ajuda ha de ser una prioritat. En la seva declaració del 23 de setembre, la Unió Europea va demanar una desescalada immediata, el retorn al diàleg i el respecte del dret internacional humanitari, inclosa la protecció dels civils i de les operacions humanitàries. També va condemnar els atacs que afecten combois humanitaris i les restriccions a l’accés de l’ajuda.

En una nova comunicació publicada el 28 de setembre, la Comissió Europea va reiterar la seva preocupació pel deteriorament de la situació al nord d’Etiòpia i va reclamar la protecció de la població civil i un accés humanitari sense obstacles. Va anunciar 18 milions d’euros addicionals per atendre necessitats humanitàries a Etiòpia, amb els quals l’ajuda de la UE al país arribaria als 61 milions d’euros el 2026. El finançament total anunciat està subjecte a l’aprovació de l’autoritat pressupostària.

La Unió Africana

La Unió Africana també ha instat les parts a aturar les accions que puguin agreujar la situació i a reprendre les converses en el marc de l’acord de Pretòria.

Continuem al costat de Wukro

La nostra preocupació se centra en les persones: els infants, les famílies, les persones grans i els qui ja afrontaven la pobresa, el desplaçament o la manca d’aliments abans d’aquesta nova escalada.

Aquesta crisi no afebleix el nostre compromís humanitari. Des de la Fundació CIS Ángel Olaran volem continuar col·laborant amb les persones i organitzacions locals per acompanyar els qui es troben en una situació de més vulnerabilitat i contribuir que les comunitats puguin sobreviure i recuperar-se. Ens guien la humanitat i l’atenció a les necessitats de cada persona, sense distincions.

La protecció de les persones a qui donem suport i dels qui presten ajuda és prioritària. Continuarem intentant mantenir el contacte amb els nostres col·laboradors i adaptarem la nostra tasca a les condicions de seguretat, accés i comunicació. Compartirem informació sobre Wukro quan la puguem contrastar.

Vull fer un donatiu

La veu d’Ángel Olaran: una crida a evitar una altra guerra

El setembre de 2025, Ángel Olaran va compartir la seva preocupació per les dificultats que continuaven vivint les famílies de Tigray després de l’Acord de Pretòria i pel risc que les divisions polítiques desemboquessin en nous enfrontaments. Les seves paraules prenen un sentit especial davant la situació actual: protegir la població i apostar pel diàleg continua sent urgent.

Pots llegir el seu testimoni a «Espero que diguem mai més a una guerra entre germans».

Per entendre la situació prèvia a Tigray

En la nostra publicació de setembre de 2025, «Tigray lluita per reconstruir el seu futur en pau», vam recollir les dificultats que les famílies continuaven afrontant després de la guerra: desplaçament, manca d’aliments i medicaments, poques oportunitats per als joves i incertesa sobre l’aplicació de l’Acord de Pretòria. Aquell article ajuda a entendre per què l’escalada actual resulta especialment preocupant per a una població que encara intentava recuperar-se.

Amb la col·laboració de

Diputació de Lleida