Tigray necessita una intervenció immediata contra la fam
Recollim en aquesta publicació un article de la BBC del passat 16 d’octubre escrit per Alex de Waal en el qual es fa referència a la dramàtica situació que ocorre al nord d’Etiòpia. Posa de manifest que Tigray necessita una intervenció immediata contra la fam. La qüestió ja no és si hi ha fam a Tigray, de com se’n vulgui dir, sinó quantes persones moriran de fam abans que es detingui.
El títol de l’article de la BBC que a continuació podreu llegir és: “Punt de vista: Per què la regió etíop de Tigray està morint de gana, però no s’ha declarat la situació de fam”.
Malgrat la fam massiva que ocorre a la regió del nord de Tigray, Etiòpia, alts funcionaris d’ajuda internacional estan de puntetes declarant una fam gairebé un any després que va esclatar la guerra civil.
Informe de l’hospital Ayder Referral de Mekelle
Un informe d’aquesta setmana de l’hospital Ayder Referral a la capital de Tigray, Mekelle, va descriure la mort de nens per fam.
Els metges van proporcionar fotografies de nens petits que patien malnutrició aguda, les seves costelles i els seus ventres inflats, prova de la seva difícil situació. Aquests són els afortunats, ja que encara hi ha un subministrament d’aliments terapèutics d’emergència per a unes poques setmanes a l’hospital.
En els veïnatges rurals del Tigray, la situació és greu. La guerra va començar el novembre passat i només dos mesos després, el bisbe catòlic d’Adigrat va descriure a la gent morint de fam.
Al juny, un comitè de veïnatge rural va compilar una llista de 125 persones que havien mort de fam en la seva comunitat aïllada.
Les famílies que arriben a Mekelle després de caminar durant dies a peu descriuen sobreviure amb una dieta de fulles i arrels durant setmanes.
El director de l’Hospital Ayder, el doctor HayelomKebede, compte com les seves infermeres arriben al treball amb només una petita bossa de gra torrat per a menjar durant tot el dia. Els seus propis fills estan desnodrits. Pel fet que els bancs han estat tancats des de juny, el personal ha estat quatre mesos sense sou. Fins i tot quan els diners escasseja, els preus de l’essencial es disparen.
Més del 20 % dels nens desplaçats estaven greument desnodrits a l’agost. Una enquesta fa poc reportada per l’ONU va indicar que el 79 % de les mares embarassades i lactants estaven en el mateix estat. Aquests són nivells rarament vistos en els temps moderns, comparables a la fam somali de 2011, que es va cobrar més de 250.000 vides.
Un dels nens desnodrits que estan amb tractament a l’Hospital Ayder de Mekelle
Condicions de fam
En els mesos posteriors a l’esclat de la guerra, les dades i mapes proporcionats per l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU (‘Ocha’) mostren una crisi humanitària que es deteriora constantment. Culmina en l’estimació de 400.000 persones que es troben en la fase cinc de l’ONU-sistema de classificació de fase de seguretat alimentària integrada (IPC). La fase cinc és “catàstrofe” o, quan es compleixen uns certs criteris per al llindar de població en zones específiques, “fam”.
Aquesta és la base de la declaració repetida que 400.000 persones estan en “condicions de fam”. Mentrestant, la gran majoria dels sis milions d’habitants de Tigray necessiten ajuda d’emergència.
Al juny, l’ONU va activar el Comitè de Revisió de la Fam (FRC), un grup independent d’experts en seguretat alimentària, per a avaluar les proves disponibles de Tigray. En el seu informe es feien projeccions del que ocorreria en els pròxims mesos, amb quatre escenaris possibles segons l’escala dels combats i el nivell de l’ajuda humanitària.
Al Tigray es dona el pitjor escenari
El seu pitjor escenari ha arribat a passar: la guerra s’ha intensificat i només hi ha un degoteig d’ajuda humanitària – menys del 10 % de les necessitats – juntament amb un tancament gairebé complet de l’economia amb els bancs tancats i els subministraments essencials bloquejats. El comitè va avaluar el risc de fam a gran escala en aquest escenari com a “mitjà a alt” abans de finals de setembre i “alt” després d’això.
En el seu llenguatge tècnic específic, l’informe del FRC era una crida a l’acció d’emergència -no sols un esforç massiu d’ajuda humanitària, sinó també una intensificació de la recopilació d’informació perquè les agències sàpiguen què subministrar, on i a qui.
De fet, el FRC dedica pàgines senceres de recomanacions a la recopilació i l’anàlisi de dades, inclosa la supervisió setmanal, l’actualització periòdica de les anàlisis i una altra avaluació completa en un termini de tres mesos.
Res d’això ha succeït. De fet, als pocs treballadors humanitaris internacionals als quals es permet viatjar a Tigray no se’ls permet portar equips de comunicacions segurs, ni tan sols unitats USB, i en el seu retorn se’ls busquen fotos en els seus telèfons intel·ligents.
En anteriors fams etíops, van ser els periodistes els qui van donar la notícia. Jonathan Dimbleby va informar sobre la “fam desconeguda” l’any 1973. Un equip de la BBC amb Michael Buerk i Mohamed Amin va revelar la fam de 1984, que el llavors govern militar estava tractant d’ocultar. El govern d’avui ha mantingut a tots els periodistes fora de Tigray.
Fi de combois d’ajuda
Al juny, el primer ministre Abiy Ahmed va dir a la BBC: “No hi ha fam a Tigray”.
Reflectint la sensibilitat del govern, el llenguatge oficial de l’ONU és que la fam pot estar “en perspectiva aviat” i que la gent pot “començar a morir” per falta d’aliments.
El govern etíop diu que la responsabilitat de la crisi recau en el Front Popular d’Alliberament de Tigray (TPLF), el partit governant de la regió que ha declarat organització terrorista.
El govern etíop acusa els combatents de Tigray d’avançar cap a les regions veïnes d’Amhara i Afar i de crear crisis humanitàries allí. De fet, l’ONU informa que al voltant d’un milió de persones en aquestes regions necessiten ajuda d’emergència. La meitat d’elles, desplaçades pels combats -encara que els verificadors de dades de la BBC han trobat que les imatges en les xarxes socials que pretenen mostrar la fam allí, són de fet, d’altres llocs i altres vegades.
També hi ha informes fidedignes que les forces de Tigray han requisat aliments i medicines.
El govern també diu que els avanços del TPLF han bloquejat les rutes d’accés humanitari. No obstant això, no hi ha hagut cap combat en la carretera principal utilitzada pels combois d’ajuda des de la ciutat d’Afar de Semera, mentre que les agències d’ajuda atribueixen la inseguretat a les milícies alineades amb el govern.
També diu que la raó per la qual tan pocs camions són capaços de viatjar a Tigray és que els que arriben són requisats pel TPLF per al seu esforç de guerra.
El govern atribueix la crisi alimentària a una plaga de llagostes l’any passat i assenyala que un milió de persones necessitaven ajuda abans que comencés la guerra.
De fet, va ser la derrota del TPLF contra l’exèrcit etíop en Tigray al juny el que va fer possible que els agricultors sembressin cultius i les agències d’ajuda viatgessin sense obstacles dins de la regió.
Els problemes de l’accés humanitari no estan dins de Tigray -sinó arribant allí en primer lloc.
El problema del bloqueig de la regió del Tigray
Els funcionaris de l’ONU són cada vegada més explícits en què l’arrel del problema és la política governamental de bloqueig de la regió.
El 29 de setembre, el cap d”Ocha’, Martin Griffiths, va dir: “Això és fet per l’home; això pot ser remeiat per l’acte del govern”. L’endemà passat, el govern etíop va expulsar a set alts funcionaris de l’ONU, acusant-los d’“entremetre’s” en els assumptes interns del país.
En una sessió oberta del Consell de Seguretat de l’ONU, el cap de l’ONU, António Guterres, va condemnar les expulsions i va explicar que violaven els termes de l’acord de l’ONU amb Etiòpia.
El representant etíop davant les Nacions Unides, Taye Atske Selassie, va fer llavors una sèrie d’al·legacions que el personal de les Nacions Unides simpatitzava amb el TPLF i, en un pas gairebé sense precedents, el senyor Guterres va prendre la paraula per segona vegada per a desafiar-lo al fet que presentés proves, dient que havia parlat personalment dues vegades amb el senyor Abiy sobre el tema, sense que el primer ministre proporcionés detalls que recolzessin les acusacions.
El predecessor del senyor Griffiths en Ocha, Mark Lowcock, ha estat més franc des de la seva jubilació al juny. La setmana passada PBSNewshour li va preguntar: “Està el govern etíop tractant de matar de fam a Tigray?” Ell va contestar simplement: “Sí.”
Lowcock va continuar: “No sols hi ha un intent de matar de fam a sis milions de persones, sinó un intent d’encobrir el que està passant”.
No hi ha dubte que els tigrinyos estan morint de fam. Però pel fet que no hi ha estudis de nutrició i mortalitat del tipus que són estàndard en tals emergències, l’ONU dubta a anomenar-lo com una ‘situació de fam’. Aquesta és una subtilesa tècnica que és cada vegada més difícil de defensar.
En la cimera del G7 al juny, l’enviat especial dels Estats Units, Jeff Feltman, va advertir que “no hem d’esperar per a comptar les tombes” abans de declarar la crisi a Tigray el que és: una situació de fam. Això va ser un advertiment. Sense una acció immediata serà un pronòstic i un veredicte.
La qüestió ja no és si hi ha fam a Tigray, si no quantes persones moriran de fam abans que es detingui.
Completem l’article de la BBC amb un parell de recordatoris que trobaràs més a baix i que també pots llegir la publicació en la Ángel Olaran anuncia la seva tornada a Etiòpia després de quasi un any fora. També els seus comentaris sobre l’any que ha passat aquí, el paper de les institucions internacionals sobre el conflicte segons el missioner, entre altres temes.
Recordant les xifres de l’ONU
Hi ha en total 2,1 milions de desplaçats interns al país, segons l’ONU, i 54.000 a Afar, a l’est, i a Amhara 150.000, al sud.
Segons un informe publicat fa dues setmanes per l’ACNUR, l’agència de refugiats de l’ONU, el Govern d’Etiòpia és responsable d’”atacs a civils, execucions extrajudicials, tortura i desaparicions forçades” a tota la regió. A més, denuncien “violacions en grup, tortura sexualitzada i violència sexual contra les dones per motius ètnics”.
Recordant com es va iniciar el conflicte
La guerra va començar com una disputa política entre el primer ministre, Ahmed, i l’elit del Tigre, que havia governat a Etiòpia des de fa anys. Els tigrinyos controlen el Tigray des del juny, quan l’actual Govern, pressionat per la comunitat internacional, va declarar un alto el foc i va retirar les tropes de les principals ciutats. Tot i això, l’exèrcit d’Eritrea, el país veí, ha continuat amb les seves incursions i atacs a la població civil.
El primer ministre Ahmed, que va rebre el premi Novel de la Pau el 2019 per la seva participació en la fi de la guerra amb Eritrea, ara s’enfronta a greus sancions per part de la comunitat internacional. La mà dura emprada per reprimir la rebel·lió al nord del país ha perjudicat molt la seva imatge a l’exterior.
Joe Biden, president dels Estats Units, va prometre divendres passat “pressionar per aconseguir una resolució pacífica del conflicte”. “La guerra en curs al nord d’Etiòpia és una tragèdia que causa un immens patiment humà i amenaça la unitat de l’estat etíop”, va afegir en un comunicat.
Per la seva banda, les Nacions Unides han iniciat una investigació que podria portar al Govern etíop al tribunal de crims de guerra de la Haia. Segons Michelle Bachelet, alta comissària de l’ONU en aquesta matèria, ja hi ha prou proves per determinar que hi ha hagut casos d’atacs indiscriminats contra la població civil.
