Denúncia de crims de guerra i contra la humanitat al Tigray

El missioner Ángel Olaran fa la denúncia de crims de guerra i contra la humanitat al Tigray i lamenta el paper de l’ONU i d’altres institucions en la guerra del Tigray per no donar el pas cap a la seva solució. El missioner recorda que l’any 2000 es va produir la intervenció dels Cascos Blaus i després van haver-hi negociacions.

Vídeo del missioner Ángel Olaran (a partir dels 13’38”)

Vull ver un donatiu!

Ángel Olaran crític amb el paper de l’ONU i altres institucions al Tigray

Ángel Olaran exclama sobre la situació bèl·lica del Tigray i clama per trobar solucions amb caràcter d’urgència. “És una guerra en la qual t’adones el poc que valen institucions com l’ONU, la Unió Europea, la Unió Africana perquè és veritat que totes les nacions africanes tenim el gloriós dret de la sobirania. Quan parlem de la sobirania nacional se’ns omple la boca de satisfacció, però per sobre de cada sobirania nacional de cada poble estan els crims de guerra i els crims contra la humanitat”.

Denuncia crims de guerra i contra la humanitat

“D’una banda, o per una altra -ja no poso qui és culpable i qui no-, a Etiòpia s’estan donant crims de guerra, crims contra la humanitat des d’aquesta humanitat, que això està per sobre del dret sobirà de la nació. Llavors, quan aquest problema va a l’ONU diuen que és un problema nacional i el poden solucionar ells perquè són sobirans. Perquè, on està el dret justícia, el dret a la reconciliació, el dret a una vida sana…? Aquest dret està molt per sota d’aquesta sobirania. Quan el dret de la sobirania està condicionat als crims de guerra i als crims contra la humanitat”.

I denuncia de no fer-se el pas a la recerca d’una solució al conflicte bèl·lic

L’ONU té unes declaracions molt fortes, molt clares contra el que està ocorrent a Etiòpia. El mateix que el govern nord-americà, molt contundents, la Unió Europea també molt contundent, però no es fa aquest pas. I el que s’està demanant és que les parts involucrades s’asseguin i puguin negociar. Les parts de tota Etiòpia en tot aquest context internacional de l’ONU o de la Unió Africana, però això no s’està aconseguint. I la guerra de l’Afganistan, fins i tot. Ara sembla que això pot costar una milionada, però, en definitiva, econòmicament, no costarà res. Es tracta que les parts s’asseguin i parlin, i per a això no necessites muntar un exèrcit, sinó entrar i fer el que sigui per a solucionar-lo”.

Com a referent, la solució que es va donar l’any 2.000

El missioner, que torna a Etiòpia després de gairebé un any fora, està esperançat que se solucioni el conflicte i posa de referència el que va ocórrer en la guerra entre Etiòpia i Eritrea. Esperançat “perquè l’any 2000 quan Etiòpia estava en guerra amb Eritrea, ja que Eritrea havia entrat en dues parts d’Etiòpia que estan al Tigray, Etiòpia podia haver arribat militarment a la capital d’Eritrea -que és Asmara-. Els quedava 5 dies per a entrar allí, però va ser  llavors quan van intervenir els Cascos Blaus i l’exèrcit d’Etiòpia va tornar a les fronteres. Amb sols l’entrada dels Cascos Blaus, no va haver-hi més negociacions, i això pot ocórrer ara.

Si els Cascos Blaus arriben allí, després d’això són negociacions… Però clar, si diuen que són un país sobirà (Etiòpia) i no volen que entrin els Cascos Blaus, aquests no entraran per molt que ocorrin aquests crims que deia abans”, manifestant-se amb una tristesa profunda i bany de realitat.

Vull ver un donatiu!