Angel Olaran agraeix els gestos a favor dels més necessitats
El missioner basc serà investit Honoris Causa de la Universitat de Lleida el 2018. La primera data prevista per l’acte d’investidura era el 5 d’octubre del 2017, però es va cancel·lar i deixar per l’any vinent. Angel Olaran agraeix els gestos a favor dels més necessitats. Agraeix els gestos de la Udl i del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran en el seu escrit, rebut el 24 de juliol, que podreu llegir més endavant.
El missioner basc ens fa arribar la primera valoració sobre la notícia que serà distingit honoris causa per la UdL. Emocionat i agraït pels gestos (de la UdL i el CIS Ángel Olaran) tan senzills como humans, de solidaritat cap a aquella part de la Humanitat, que és la població més necessitada.
“L’humil Dret al Menjar segueix sent trepitjat”
Un dels comentaris que podreu llegir del Pare Ángel Olaran és: “L’humil Dret al Menjar segueix sent trepitjat”. I lamenta que “molts, molts, milers de persones, moren cada dia, per no tenir accés a necessitats més bàsiques”.
Escrit del Pare Ángel Olaran
Estimats amics:
M’omple d’emoció constatar el lloc tan primordial que, la població més necessitada de la nostra Aldea Global, ocupa en els principis del Consell de Govern de la Universitat de Lleida (UdL), igual que en els de la ONG lleidatana, Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran.
La seguretat alimentària de la població més ignorada, abusada de la nostra Aldea Global, es troba ancorada dins de la Ciència-ficció.
L’Any 1948 els polítics del món s’abraçaven orgullosos d’haver produït l’Acta dels Drets Humans, entre els que els Drets Inalienables al menjar, a la salut, a l’educació, al treball, a la seguretat social es consideren assegurats per a tots. No és així avui dia.
En l’Edat Mitjana, i altres Edats, membres de la Societat Civil, proclamaven el Dret dels Pobres a la justícia més bàsica, com el menjar, la salut, etc. No és així avui dia.
Fa 2000 anys, un altre membre de la Societat Civil, identificat amb els pobres, cridava: fora de la meva vida maleïts, perquè “vaig tenir i no em vau donar menjar”. I seguim igual.
I ja fa 3000 anys, també membres de la Societat Civil, llavors anomenats profetes, condemnaven les institucions oficials, tan polítiques com religioses, per abusar del pobre. I avui, encara seguim abusant d’ells.
I el missioner continua escrivint…
Juli Verne i molts visionaris del seu estil, han quedat ja superats, oblidats. Realitat, ni tan sols visionades fa 80 anys, a costos mil-milionaris, han quedat obsoletes.
L’humil Dret al Menjar, proclamat ja fa 3000 anys, aprovat per tots els polítics del món i tota la gent de bona voluntat, segueix sent trepitjat. Ja les estadístiques no tenen cap valor algun, però s’assegura que, molts, molts milers de persones, entre elles unes 15.000, moren cada dia, per no tenir accés a necessitats més bàsiques.
Agraeixo a la Universitat de Lleida i a les ONG tipus Centre d’Iniciatives Solidàries, pel seu gest a favor d’aquesta part de la Humanitat; entre ells s’experimenten gestos de solidaritat tan senzills com humans.
Ángel
Foto de Marc Castelló
Endavant amb més força
Seguirem amb els nostres petits gestos a favor ‘d’aquella part de la Humanitat (els més necessitats)’ perquè cada vegada sigui menor. Tractarem de continuar fent-nos mereixedors de poder seguir emocionant al Pare Ángel Olaran.
