600.000 civils van morir en dos anys de guerra a Etiòpia
Aquesta setmana, es compleixen tres mesos de l’acord de pau a Pretòria (Sud-àfrica) i s’ha donat a conèixer que 600.000 civils van morir en dos anys de guerra a Etiòpia, que la converteix en una de les més cruentes del segle al món. Va ser el mediador de la Unió Africana (UA) per a la Banya d’Àfrica, Olusegun Obasanjo, el que fora president nigerià, qui va estimar en 600.000 víctimes mortals en una entrevista publicada a Financial Times. El conflicte va deixar entorn d’“un miler de morts al dia”.
Les actuals xifres dramàtiques de morts lamentablement corroboren les que en diferents dies i espais de temps s’han anat publicant. El dia 2 de novembre de 2022, coincidint amb la signatura de l’alto el foc, Linda-Thomas Greenfield, ambaixadora dels Estats Units en l’ONU, va manifestar que més de 500.000 persones havien mort en la guerra. Transcorregut un mes, Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, va declarar que s’estaven parlant d’entre 600.000 i 800.000 persones “assassinades”.
Si ens traslladem al 20 d’abril de 2022, alertava Ángel Olaran: “Cada dia sense arribar l’ajuda augmenta aquest crim humà al Tigray”, el missioner basc ja assenyalava la difícil situació que vivia aquell territori -on està situada la població de Wukro i la Missió St. Mary-. Segons ell, calculava que ja havien mort 500.000 civils i cada vegada eren més les persones que morien per falta del més bàsic.
Ángel Olaran (Abba Melaku), l’abril de 2022, ja escrivia sobre la mort de 500.000 civils.
Les primeres xifres les va donar l’investigador Jan Nyssen
Les primeres xifres que van començar a donar-se van ser les de l’estudi de l’investigador Jan Nyssen, professor emèrit de Geografia en la Universitat de Gant (Bèlgica). Nyssen, que assegura que “s’usa la fam com a arma de guerra”, manifesta que “les xifres en Tigray espanten, fins i tot dubtàvem a publicar-les, però el treball que vam fer va ser molt rigorós. El nostre equip defensa l’estimació d’entre 300.000 i 600.000 víctimes civils, sense incloure els combatents de tots dos bàndols que algunes fonts d’intel·ligència militar eleven a entre 100.000 i 200.000”.
La magnitud d’aquestes xifres catastròfiques converteix la guerra a Etiòpia –“incomprensiblement invisible” al públic– en una de les més mortíferes de l’actual segle al món, tenint en compte que s’han produït per un conflicte que ha durat només dos anys i que ha estat localitzat a Tigray, una zona d’uns sis milions d’habitants. El conflicte ha fet que avui “són moltes les famílies necessitades de microcrèdits per refer les seves vides”.
Tigray, la tragèdia oblidada
A pesar que la guerra ha causat moltes més morts que la guerra d’Ucraïna, ha estat en gran manera obviada pels mitjans de comunicació occidentals. Per a Occident, aquesta guerra en la seva major part ha tingut lloc en la foscor, perquè no tots els conflictes ni totes les crisis humanitàries són iguals, sense importar quin sigui el cost humà. Ángel Olaran escrivia sobre la desigualtat fent servir un conte amè de George Orwel “La Granja dels Animals” en la publicació “Moral alta… contra tota esperança”.
És una tragèdia que Tigray s’hagi convertit en una catàstrofe oblidada. Al juliol de l’any passat, ja ho argumentava el missioner basc amb l’escrit Tigray és una cara fosca de l’ONU. També Ángel Olaran escriu sobre les diferències de tractament de l’ONU i de desajustaments mundials. Amb anterioritat, en l’apartat del nostre blog publiquem Ángel Olaran està enfadat perquè el món no està fent res contra la fam a Tigray.
El bloqueig de Tigray, principal causa de la mortalitat
El bloqueig governamental de la regió de Tigray –Ángel Olaran compara Tigray amb un camp de concentració– que va impedir l’entrada d’ajuda humanitària a la població civil -que s’ha vist empesa a una fam massiva- i la comunicació amb l’exterior de tota la informació, enfrontaments sagnants, bombardejos, saquejos, més del 80% d’hospitals danyats o destruïts i la desaparició del servei d’ambulàncies, massacres documentades per Nacions Unides, etc., han portat al fet que s’assolissin les esgarrifoses xifres de morts esmentades. Tigray s’ha transformat en un centre de violacions convertides en armes i apagades d’internet que agreugen la tortura psicològica a la qual s’enfronten les víctimes i famílies. Ángel Olaran demana que treguin el “MAI MÉS” dels arxius de l’ONU “si l’ONU pot justificar els crims en Tigray…”
Dos anys de guerra a Tigray
La guerra en Tigray va començar el 4 de novembre de 2020 entre l’Exèrcit etíop i el Front d’Alliberament Popular de Tigray (TPLF). El primer ministre etíop i Premi Nobel de la Pau, Abiy Ahmed, va declarar la guerra al TPLF i va començar una ofensiva militar de les Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia (FDNE) contra el TPLF després de mesos de tensions en l’àmbit polític i administratiu. Ángel Olaran escriu sobre l’Operació “Llei i Ordre” contra Tigray. El TPLF, que s’havia atrevit a desafiar al poder del Govern federal des de la seva regió etíop, va acusar Abiy d’atiar les tensions des de la seva arribada en poder l’abril de 2018, quan es va convertir en el primer oromo a accedir al càrrec. Fins llavors, el TPLF havia estat la força dominant dins de la coalició que va governar Etiòpia des de 1991, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), sustentada en les ètnies. El grup es va oposar a les reformes d’Abiy, que va considerar com un intent de soscavar la seva influència. En la guerra també van participar milícies amhares i l’Exèrcit eritreu en suport a l’Exèrcit del Govern federal etíop.
Acord d’alto el foc, Acord de Pretòria
El 2 de novembre de 2022, les negociacions de pau que es van iniciar el 25 d’octubre a Pretòria (Sud-àfrica) es van accelerar fins a arribar a l’Acord de Pretòria que va establir el cessament d’hostilitats i, a la Declaració Executiva sobre les Modalitats d’Implementació de l’Acord, signada el dia 12 del mateix mes. En aquesta declaració es contempla el lliurament de les armes pesants i la desmobilització de combatents, el restabliment de serveis públics a Tigray, la reactivació de l’ajuda humanitària i la retirada de tots els grups armats i forces estrangeres que van lluitar al costat de les Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia (FDNE). Aquella setmana, Ángel Olaran escriu després d’un acord de pau en el conflicte etíop.
Lenta implementació de l’Acord
Tres mesos després de l’Acord de Pretòria, encara que s’estan fent passos que apunten a la pau -la capital de Tigray, Mekelle, torna a estar connectada a la xarxa nacional, van començar els primers vols i la gestió d’obertura de bancs, “pero sin echar las campanas al aire”-, són encara moltes les assignatures pendents que tots els actors implicats han de superar per a poder passar pàgina finalment a un conflicte amb diversos fronts oberts.
Per a finalitzar, en l’última publicació, Ángel Olaran: “Confiant, inclús a falta de proves”, assegura que “l’ajuda segueix a mínims; la collita de l’any va ser molt baixa; a moltes famílies amb prou feines n’han tingut per a cobrir les necessitats de dos mesos i han tornat a ingressar en la llista dels necessitats d’ajuda. La pròxima collita serà en novembre”. Per això, té clara la necessitat de començar projectes de “suport a l’agricultura perquè més famílies tinguin accés al regadiu i s’alliberin de l’escassetat que comentava”.
Moltes gràcies pel teu interès i agraïm el teu suport
Hem realitzat aquesta informació amb diferents enllaços a altres informacions per a emplenar-la. Si desitges llegir més sobre les nostres publicacions, pots fer-ho en l’apartat blog del nostre web. Moltes gràcies pel teu interès, i per haver-hi dedicat el teu preuat temps en la lectura. Agraïm el teu suport.
