Reconstruint esperances: El compromís d’Ángel Olaran amb Tigray
En aquesta publicació que hem titulat reconstruint esperances: El compromís d’Ángel Olaran amb Tigray, compartim un missatge emotiu i apassionat del pare Olaran, dirigit a la nostra comunitat, on ens recorda la tasca humanitària que ha estat portant a terme durant més de 30 anys en aquella regió del nord d’Etiòpia, així com les dificultats i reptes que enfronta la població allà, especialment les dones i els nens. Una història d’humanitat, dedicació i esperança.
En un món on la indiferència i l’abandonament sovint imperen, el missioner basc desafia aquestes ombres amb un compromís indestructible cap als més necessitats. És un estil de vida arrelat al cor d’aquells que veuen la injustícia i actuen. Durant més de tres dècades, ha estat allargant les seves mans per cuidar gent gran, orfes i malalts en situacions desesperades. La seva tasca, un model pilot a Tigray, ha estat un far d’esperança enmig de la foscor.
Però aquesta història va més enllà dels números i els èxits. Ens porta a un viatge emocional, on el patiment i la resistència s’entrellacen en una lluita per la dignitat humana. Des del conflicte bèl·lic a Bòsnia fins als horrors viscuts a Tigray, se’ns recorda la crueltat que pot infligir l’ésser humà. No obstant això, també se’ns mostra la força i la solidaritat que poden sorgir en resposta a l’adversitat.
El silenci eixordador de les institucions internacionals davant del patiment de milers de dones a Tigray és un recordatori dolorós de la negligència i la manca d’empatia que sovint prevalen en el món. Però enmig d’aquesta desolació, hi ha una llum d’esperança. Un petit gest de suport pot marcar la diferència en la vida d’aquells que lluiten per sobreviure.
Ángel Olaran (‘Abba Melaku’) expressa la seva frustració per la manca d’atenció internacional cap a aquesta crisi humanitària i fa una crida a l’acció, instant a unir-se a ell en la seva causa per continuar ajudant als més necessitats. A més, destaca la importància de la solidaritat i el suport mutu en temps difícils. El pare Olaran ens convida a ser part d’aquesta història. A unir-se aquells que estan disposats a alçar la veu i allargar la mà als abandonats, ignorats i oblidats. Perquè en un món on la compassió és escassa, cada acte de bondat compta.
Escrit d’Ángel Olaran
“Envio una salutació a tots vosaltres amics i alguns no amics amb dret a alguna cosa més, però sí per compromís envers la vida, la necessitat, l’abandonat.
Sabeu que fa més de 30 anys que vam començar a estendre la mà a gent gran, orfes, malalts necessitats de cures especials, en situacions d’emergència. Aquest servei amb la garantia dels anys és un model pilot a la regió de Tigray, fins i tot a la nació.
Possiblement, ens hem acostumat a sentir: orfes, gent gran… El pressupost anual gira al voltant dels 250.000 euros. Part del suport, que ens arriba gràcies a vosaltres a través de la Fundació, l’utilitzem per cobrir-ho. Aquest suport el considero essencial.
L’any passat, vaig tenir ocasió de participar en els ‘Reconeixements ÀNIMA’, al qual van acudir dues joves bòsnies, representant a les que, durant el conflicte bèl·lic al seu país, van ser abusades, humiliades, destrossades en el més íntim de la seva condició femenina. Van despertar en mi la mateixa situació a la qual van ser sotmeses milers de dones, des de nenes fins a àvies, durant el conflicte bèl·lic a Tigray, revivint el sentiment de rebuig cap a aquesta part de gènere masculí de la Humanitat que, fins i tot els animals rebutgen davant una femella en zel. Encara no hi ha hagut una declaració sentida per part de cap Institució, sobre el que va passar a tants milers de dones a Tigray. Ni s’espera.
Davant les crueltats humanes que ha patit la població tigrinya, especialment les dones, des de nenes a àvies, ens trobem més a prop d’un grup d’elles. Creiem que per trencar aquesta por que algunes puguin tenir per acostar-se a la població, la mesura més adequada és oferir-los algun tipus de microcrèdit que els faci relacionar comercialment amb aquesta.
La població de Tigray, així com els seus representants, estan agraïts pel contenidor, amb material hospitalari que va arribar a Wukro. Des de la concepció de la idea fins a la seva realització és iniciativa gratuïta de persones interessades. Agraïm la vostra solidaritat enviant material hospitalari. A cap govern, institució internacional, els de catifa vermella, se li pot ocórrer gestionar l’enviament de tan material hospitalari abandonat en magatzems. Estan ocupats en enviar armes genocides, ja en l’àmbit còsmic.
En una altra línia, però també inhumana, el cacarejat silenci d’aquestes sagrades institucions, davant la manca d’arribada de la ridícula ajuda humanitària, poc més de 15 kg blat persona/mes. Al novembre de l’any passat va arribar a Wukro blat per donar suport a 15.000 persones, només durant un mes, en una població de 74.000. Després d’això, res ha entrat a Wukro, i més d’un any ha passat entre aquesta darrera i l’anterior.
Com comentava, el fet que no arribi l’ajuda humanitària, és una acusació còsmica contra UE i al·legats. Ens queda el consol de “La història els jutjarà”. Fem ja part d’aquesta història i comencem a jutjar-la avui, donant suport segons les nostres possibilitats econòmiques. Segueix havent-hi nens que van sense esmorzar a l’escola, que malmengen la resta del dia. M’imagino la preocupació de qualsevol mare d’allà, la qual el seu fill o filla, hagi hagut d’anar a l’escola en dejú.
Ara com ara, la pilota està en el camp dels civils, dels de peu. De vosaltres que m’esteu llegint. Si tens la sort d’arribar a persones abandonades, ignorades, oblidades, les vides de les quals són tan anònimes com les seves morts, per quan t’adones sents admiració i respecte per elles.
Us agraïm que puguem seguir donant suport. Hem rebut projectes que aviat començarem a implementar-los.
Ángel”
Gràcies per la teva lectura i per ser part d’aquesta causa noble.
Amb la col·laboració de
