Henry Acosta és la figura clau en els Acords de Colòmbia

Posted in: Iniciatives Solidàries Etiòpia
Tags:

Henry Acosta és la figura clau en els Acords de Colòmbia

Des de l’anonimat, Henry Acosta és la figura clau en els Acords de Colòmbia en asseure el govern colombià amb les FARC. S’ha convertit en una persona rellevant al seu país per cercar la pau. Els seus mèrits li han dut a ser distingit amb el guardó del premi internacional dels IV Reconeixements Ànima en el marc de la XII Vetllada Solidària Ángel Olaran del divendres 15 de novembre, dia del seu aniversari.

Qui és Henri Acosta Patiño?

Henry Acosta va néixer el 15 de novembre de 1948, a Génova, Quindío, però creix a Cali, Valle, la mateixa terra de Manuel Marulanda Vélez, ‘Tirofijo’, l’històric líder de les Farc. Els separen 18 anys. Aquest empresari nascut el 1948, una època incendiada per l’assassinat de Jorge Eliecer Gaitán i el començament de ‘La Violencia’ a Colòmbia. Va estudiar a una escola rural i es va acostumar a veure homes armats de la incipient guerrilla liberal. Va conèixer al llegendari Teófilo Rojas Varón, ‘Chispas’, un dels ‘bandolers lliberals’ més temuts en Quindío i el Tolima. Aquesta infantesa el va familiaritzar amb el conflicte armat.

Pot ser per viure la violència tant de prop, i després d’estudiar economia i de participar en algunes activitats polítiques, Acosta va dedicar una mica més de 15 anys apostant a la cerca de la pau en el país. Encara que no va ser una tasca senzilla. Va començar aquest treball en plena època de la Seguretat Democràtica de l’expresident Álvaro Uribe i quan ningú voldria parlar de pau després del fallit procés amb les Farc en el Caguán.

Henry Acosta és la figura clau en els Acords de Colòmbia-Foto Cèlia Atset

Economista

El seu fort són l’economia solidària i el cooperativisme. De fet, l’única empresa que apareix registrada al seu nom, anomenada Consultorías Sociales y Económicas (Consoeco) Limitada, té per objecte prestar tota classe d’assessories i consultories per promoure projectes econòmics i socials en els àmbits rural i urbà.

Encara que aquesta empresa va néixer l’any 1997 amb el nom de Factoring del Pacífic i després s’anomenaria Consultores de Inversiones Ltda; solament en l’any 2006 va adquirir la raó social que té en l’actualitat. La companya va ser constituïda amb un capital de 20 milions de pesos i els únics accionistes són el senyor Acosta Patiño i la seva esposa, Julieta López Valencia.

Persones properes a la parella asseguren que la relació amb ‘Pablo Catatumbo’ realment va començar amb una germana d’aquesta, i que l’amistat es va gestar a les aules de la Universidad Santiago de Cali (Usaca).

No obstant això, Carlos Lozano, director del setmanari Voz, va dir en una entrevista a Blu Radio que aquest vincle entre Acosta i ‘Catatumbo’ és del col·legi o la universitat, el cert és que “van compartir saló de classes”, va assegurar. També va revelar que l’expresident Angelino Garzón, quan era el governador del Valle, va ser qui va contactar a Acosta amb Uribe. I aquest mateix empresari va ser el que “va fer les gestions d’acostament entre Santos i les FARC”, va afirmar Lozano.

Cercle empresarial i poders públics

Aquesta amistat amb ‘Catatumbo’ no va ser impediment perquè Acosta es mogués com peix a l’aigua en el selecte cercle empresarial de Cali i el Valle, quelcom irònic, ja que aquell sector ha estat un dels més colpejats per les accions de la guerrilla en aquella regió del país. Només cal recordar els segrestos de l’església La María i el Kilómetro 18 a Cali.

Acosta, no solament va estar al davant de la fundació de la EPS Coomeva, sinó que a més va ocupar càrrecs públics.

Primer va ser secretari de Desarrollo Comunitario de l’administració del llavors governador del Valles i exvicepresident, Angelino Garzón, durant sis mesos per al període 2004-2007.

Després, va passar a ocupar el càrrec ad honorem com assessor de Paz y Convivencia Social de Garzón. El curiós és que en aquest càrrec pel qual sembla no va realitzar cap gestió d’importància que permetés acostaments o diàlegs amb els membres de les FARC en el departament a alguna gestió humanitària, segons va explicar Fabio Cardozo, titular de l’oficina Gestora de Paz del Valle per aquella data.

La persistència és una de les seves virtuts

Va caminar muntanyes i es va internar a selves. Tot amb el propòsit d’obrir una porta al diàleg entre el govern i les Farc. Es va reunir amb comandant de la guerrilla com Pablo Catatumbo i Alfonso Cano. També amb el seu amic Álvaro Uribe en el Palacio de Nariño, però mai no va aconseguir res més enllà. Emparat en aquesta perseverança que els seus més propers li reconeixent, un dia de juliol de 2010 va resoldre acostar-se a Juan Manuel Santos -en aquell moment president electe perquè li faltava un mes per posicionar-se- i li va proposar un què, un com, un quan i un on asseure’s a dialogar i negociar la fi del conflicte amb aquell grup armat.

Va ser un 12 de juliol de 2010, amb la més completa cura, que va començar el procés de pau amb les Farc. Dos mesos després, el 7 de setembre, Santos va enviar amb l’empresari un missatge d’urgència a les Farc. Després va venir la resposta històrica, el 15 d’octubre, en la qual aquesta guerrilla va dir que sí que acceptava dialogar.

Sempre acompanyat de Julieta, el seu amor etern, emprengueren el que ell anomena la ‘brega’ per aconseguir la reconciliació en aquell país. “Amb ella anàvem a les muntanyes llunyanes, en carros de doble tracció a estones i en altres al llom de la mula. Ella sempre caminant al ritme de la marxa de la guerrillera i jo en una d’aquestes bèsties. Dormíem en cases de camperols o també en embotxes i caletes en els campaments de les Farc. Van ser moments de molt risc, però la pàtria necessitava allò i el temps ens va donar la raó”.

Coordinador del ‘comité de empalme’

Durant tres mesos del 2012 que va durar el mandat del governador del Valle destituït Héctor Fabio Useche, va ser coordinador del ‘comité de empalme’ d’aquella curta administració. “Allí vaig estar com a garantia de transparència del sector empresarial del Valle”, va dir a Semana.com el destituït mandatari, però es va abstenir de revelar qui va recomanar aquell nom.

Però aquella no va ser l’única vegada que Acosta va trepitjar el sector oficial. Durant l’Alcaldia de Cali de l’excandidat vici-presidencial Carlos Holmes Trujillo, Henri Acosta va ocupar un càrrec públic, però tots els consultats coincideixen en assegurar que havia d’haver-lo abandonat per un embolic jurídic.

També va formar part de la Central de Cooperativas Agrarias (Cencoa), en el Valle del Cauca “i encara mai vaig tenir relació directa amb ell, sé que és un senyor amable, de bones maneres i amb disposició per a parlar. Un fill seu va ser dirigent en la comuna 17 de Cali”, va recordar el senador i exalcalde d’aquella ciutat, Jorge Iván Ospina.

Més enllà d’aquestes dades, els únics senyals públics d’existència del senyor Acosta són els comptes de Facebook i Twitter; en aquesta última sembla que es presenta amb el nom de “Brendon”.

Reconeixement a Acosta en Génova (Colòmbia), la seva terra natal (novembre de 2018)

Henry Acosta va ser objecte d’especial reconeixement en novembre de 2018 en la seva terra natal, on paradoxalment també va néixer el comandant de les FARC, Manuel Marulanda Vélez.

En l’Acte, Acosta va manifestar que “l’acord final de pau sembla estar en dificultats per la relació dels integrants de la guerrilla en les muntanyes, per l’enfrontament d’alguns comandants amb els dirigents del partit FARC, per la qüestionada escassa lluita en favor de la reincorporació, per les dificultats en el Congreso, a més de la situació de la JEP, la qual cosa ha posicionat els acords en una veritable penombra”.

L’anterior és una primera asseveració del facilitador del procés, el professional Henry Acosta Patiño, qui en companyia de la seva esposa Julieta López, va visitar a Génova, la seva pàtria, com va tenir l’oportunitat d’exposar variades apreciacions sobre el tema de la pau, a la vegada que va departir amb els seus conterranis en la coincident celebració dels seus 70 anys.

Consideracions de Henry Acosta

El professional Facilitador va afirmar que “l’escassa implementació tenint com basament el desistiment d’armes per part del grup insurgent més nombrós i antic del món , s’ha convertit en un dels obstacles per a la consolidació real del propòsit de pau”, indicant-se a la vegada per part d’Acosta Patiño, que les marcades diferències entre sectors de la guerrilla on hi ha proves documentals com les cartes d’Iván Márquez, Romaña, el Paisa i Joaquín Gómez, entre altres, és una mostra de les dificultats, situacions que tenen extensió en el temps per les diferències conceptuals entre el país socialista, una de les propostes, la d’un país capitalista amb economia de benestar, tipus escandinau, defensat per altres, mantenint-se les diferències que afloraren en la vuitena conferència de les FARC, fa 35 anys.

“Encara que les guerrilles varen lliurar les armes”, segons Henry Acosta Patiño, el procés en contra via, segons alguns comandaments, del plantejat per Manuel Marulanda Vélez, qui asseverava que el desistiment d’armes s’hauria de fer d’acord amb el negociat.

Va afegir Acosta Patiño, que si bé els diàlegs inicials van tenir l’autorització del comandant Marulanda, sota el govern d’Álvaro Uribe Vélez, la seva manifestació clara és la que el president Uribe sempre va insistir com condició el lliurament de les armes.

Reconeix el doctor Henry “que al llarg de les conversacions no van faltar frecs entre els dialogants”, citant el cas d’Álvaro Leyva, de qui reconeix el seu esforç, però a la vegada el seu afany de protagonisme.

Sobre el futur de Colòmbia

Sens dubte, diu Acosta, el futur de la pau és incert per les marcades diferències entre alguns comandants i les seves ostes amb els components del secretariat i a la vegada entre la cúpula asseguda en el Congreso.

Va qualificar d’un dels grans errors la permanència per al partit el nom de Farc, a la vegada que el cas Santrich el que va considerar crític pels qüestionaments del govern nord-americà, així com les relacions amb la JEP, es converteixen en agreujants per a la marxa del procés, al que se suma la falta d’implementacions reals des del govern de Santos.

És impossible en el diàleg d’Acosta Patiño amb LA CRÓNICA, el tema de Pedro Antonio Marín o Manuel Marulanda Vélez, les coincidències, el naixement en senderes del mateix municipi i els avatars de la violència, comentant que no va tenir oportunitat de conèixer i dialogar amb Marulanda, encara que sí que va conèixer de l’autorització del comandant als seus comandaments mitjans per avençar en les conversacions.

Finalment, Acosta Patiño no va ocultar la seva alegria pel retorn a la seva terra natal, pel reconeixement fet per les autoritats i la comunitat, circumstància que es va sumar el seu aniversari, ressaltant la paradoxa de dos homes nascuts a Génova, Pedro Antonio Marín, qui tracés el camí de la guerra, i ell, Henry Acosta Patiño, forjador del camí de la pau.

Henry Acosta, l’home que va asseure el govern colombià i a les FARC

De l’article de Semana Cultural: ‘Henry Acosta, el hombre que sentó al gobierno y a las Farc en la misma mesa’, hem extret:

‘El hombre clave’, com va titular el llibre en el qual compta detalls de la negociació, dos anys després de la firma del procés de pau, va ser molt crític amb la societat colombiana, de qui creu que no va fer prou per acollir als homes que alguna vegada es van alçar contra l’Estat. “No ens hem desmobilitzat mentalment en favor de la pau i això per a uns excombatents tan poc acceptats per la falta de comprensió dels civils, se’ls fa molt difícil la tornada”.

“Abans jo recorria les muntanyes i em trobava amb paramilitars o amb gent de les Farc, però hi havia un comandament únic i jo sabia com sortir-ne d’això. Ara ja m’han notificat que ni se m’acudís anar a zona rural perquè ja ningú respecta res i un no sap ni amb qui està parlant”.

¿Seguirà apostant a la pau?

“Estic en això. Ja li he explicat el de l’Institut Kroc, i si no estès allí, no importa, seguiria batallant. La vida ja em va posar en això i d’aquesta obligació humana i moral que la vida m’ha posat ja no em desmunto”.

Nou cop al ja malmès procés de pau, diuen experts

La nit del 29 d’agost de 2019 va començar a circular en internet un vídeo d’una vintena de guerrillers que estan davant una càmera de vídeo per a lliurar un important missatge revolucionari al món. Es troben dos dels més importants excomandaments de les FARC, un altre de la guerrilla més gran i antiga d’Amèrica Llatina: Iván Márquez, ex-número dos de les ‘Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia’ i que es trobava amb parador desconegut fa un any, i Jesús Santrich, qui havia desaparegut el juliol.

Frustració dels antics guerrillers

“Anunciem al món que ha començat la segona Marquetalia”, va dir Iván Márquez, en referència a l’enclavament rural on sorgir l’organització rebel, allà per 1964. Tant Márquez com Santrich van estar entre els negociadors de l’Acord de Pau assolit amb el govern colombià el 2016. Llavors, milers de combatents lliuraren les armes i es van convertir en membres d’un partit polític. Però la frustració pel desenvolupament del procés de pau és gran entre alguns dels antics guerrillers. En el vídeo, Márquez es queixa del presumpte incompliment per part de l’Estat de les obligacions contretes en l’Acord de Pau. La incertesa legal els hauria forçat a “regressar a les muntanyes”. Aquesta informació correspon a la publicació de DW.

Declaracions de Stefan Peters

En la mateixa publicació, es recull l’afirmació del director de l’Instituto German-Colombiano CAPAZ, Stefan Peters: “El procés de pau no està mort”, i senyalar que no es sap encara quants combatents es van sumar a la crida de l’ex comandant Márquez. Ara adquireix especial rellevància donar suport als exguerrillers que desitgin reintegrar-se a la societat i també enfortir i desenvolupar millor el procés de pau. “Aquesta notícia segurament reforçarà el missatge d’aquells a Colòmbia que han estat crítics amb el procés de pau”, pensa Peters. En la seva opinió, aquest també portarà aigua al molí dels qui defensen posicions més dures de cara a les eleccions comunals i regionals d’octubre.

Més informació sobre Henry Acosta Patiño

Altres publicacions:

https://www.vilaweb.cat/noticies/henry-acosta-li-vaig-dir-a-manuel-santos-que-no-fes-el-referendum-que-no-era-necessari/

https://www.ara.cat/internacional/Henry-Acosta-agafin-combatin-guerrilla_0_1661233991.html

Change this in Theme Options
Change this in Theme Options

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para obtener información de sus hábitos de búsqueda e intentar mejorar la calidad de nuestros servicios y de la navegación por nuestro sitio web. Si está de acuerdo, haga clic en ACEPTAR o si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para más información. ACEPTAR

Aviso de cookies