Els Cascos Blancs guanyadors del Reconeixement Ànima Abba Melaku
Els guanyadors del premi internacional ‘Reconeixement Ànima Abba Melaku’ en la seva primera edició són els Cascos Blancs de Síria. Els Cascos Blancs guanyadors del Reconeixement Ànima Abba Melaku, un guardó que s’atorga a Syria Civil Defense (SCD i Difaa al Medani Suri en àrab), també coneguda com White Helmets (Cascos Blancs en anglès, pel color del casc que porten). Una organització de 3.000 voluntaris de protecció civil a Síria. Han salvat més de 60.000 persones arriscant la seva pròpia vida. El director a Alep és Raed Al Saleh. Serà qui rebrà la distinció en el marc de la 9a Vetllada Solidària Ángel Olaran. Anirà acompanyat per Zaki Al-Rifai, president de l’Associació Sírio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia.
El veredicte del jurat d’aquest guardó el van donar a conèixer Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, i Josep Maria Pujol, president del CIS Ángel Olaran, als mitjans de comunicació. Podeu trobar aquesta informació en aquest enllaç.
El Reconeixement Ànima Abba Melaku per premiar una figura mundial és el guardó internacional dels Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa. Els Cascos Blancs han estat els distingits per un jurat format per aquestes personalitats: Roberto Fernández Díaz, Rector de la Universitat de Lleida; Joan Josep Guinovart i Cirera, fundador director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona; Manel Vila i Motlló, Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya; Marc Solsona Aixalà, Alcalde de Mollerussa; i Josep Maria Pujol i Gorné, President del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran.
Els premis s’instauren per preservar la memòria d’Àngel Pujol i la seva solidaritat, destaquen la labor de construcció d’esperances de vida al costat del Pare Ángel Olaran. S’entregaran durant la 9a Vetllada Solidària Ángel Olaran.
Qui són els Cascos Blancs de Síria?
Són metges, advocats, sastres, enginyers, etc. Són més de 3.000 voluntaris distribuïts per 119 centres a Síria que mantenen en les zones fora del control del règim (en les províncies d’Alep, Idlib, Hama, Latakia, Homs, Damasc, Perifèria de Damasc i Deraa). És un grup que va néixer l’any 2013 en plena guerra que fins al dia d’avui ha deixat més de 300.000 morts i ha provocat l’exili de milions de ciutadans siris.
Són voluntaris de protecció civil de Síria. Tots s’han ofert voluntaris pel rescat i no tenen una preparació especial. Més de 60.000 persones han estat rescatades pels voluntaris que treballen amb les unitats de defensa civil i que reben un sou que no arriba als 150 € al mes per posar-se els seus cascos blancs i cavar per treure a la gent de sota de les runes ocasionades pels bombardejos. Els Cascos Blancs es converteixen en un exemple de dignitat i solidaritat en mig de la catàstrofe.
Cada dia hi ha curses, moments de tensió entre els nombrosos atacs sense treva. L’horror i el plor entre els milers de runes formen part lamentablement de la rutina diària d’aquests herois que arrisquen la seva vida pels altres. Se la juguen cada dia per rescatar a les víctimes dels bombardejos massius. Des de la seva formació a Síria, 141 Cascos Blancs han perdut la vida. Els Cascos Blancs van ser candidats al Premi Nobel de la Pau per la seva labor a Síria.
Grans mitjans internacionals com la revista Times han dedicat la seva portada a mostrar la valentia d’aquest grup de civils voluntaris.
Qui és Raed Al Saleh?
Raed Al Saleh és el director a Alep dels White Helmets. Saleh, de 33 anys, era un exempresari que venia equipaments elèctrics abans de la guerra civil que va esclatar el 2011. Té dos fills, va començar a organitzar manifestacions pacífiques en la seva ciutat de naixement de Jisr Ashughour, Síria, després que esclataren les protestes contra el règim del president siri, Bashar al-Assad el 2011. Es va veure obligat a fugir a Turquia després que l’exèrcit d’Assad entrés en la seva ciutat. Posteriorment, el 2012, va regressar a la província de Idlib de Síria, on des de juliol del 2013 ha organitzat 20 equips separats de voluntaris de protecció civil.
Saleh afirma que “som la defensa civil de Síria, els Cascos Blancs. Confirmem el nostre compromís per dur a terme el nostre deure i proporcionar serveis sense discriminació. I amb respecte als drets humans aprovats per les organitzacions humanitàries en les Nacions Unides. Hem salvat més de 60.000 vides. Estem al costat de la vida“.
Assetjats en l’antiga ciutat d’Alep, Síria
Alep és una de les ciutats més antigues del món i durant molts anys han estat el cor de l’economia de Síria. Ara està devastada per la guerra. Durant aquests darrers 5 anys ha estat bombardejada pel règim siri i més recentment objectiu de les forces russes. Entre els anys 2013 i 2015 a la ciutat d’Alep el règim siri ha llençat 6.500 bombes i disparat 6.400 míssils. A més de 4.200 míssils llençats per l’aviació russa.
Des del 2011, centenars de milers de persones han abandonat Alep. Veïnats sencers han estat destruïts. Més de 30.000 persones han mort a causa dels bombardejos.
A Alep, 300.000 persones estan exposades a un bombardeig incessant d’atacs aeris. El govern siri i Rússia semblen tenir intenció de massacrar Alep, últim bastió de l’oposició, abans que un nou president nord-americà assumeixi el càrrec.
A Alep, la cosa més important és poder recordar que tota la vida és preciosa mentre els Cascos Blancs lluiten per trobar sobrevivents entre les runes mentre les bombes segueixen caient. Aquests homes ordinaris són herois extraordinaris.
Les forces de defensa civils, també conegudes per Cascos Blancs siris són un dels pocs equips d’emergència que continuen actius a Alep. Moltes vegades exerceixen el seu treball corrent seriosos perills. Sovint els bombardejos se succeeixen per minuts amb la intenció de causar més víctimes. Capaços de desplaçar-se ràpidament per les zones afectades per les bombes. Ajuden a persones necessitades, salvant les vides d’aquells que han quedat atrapats sota els enderrocs. Atrapats entre un règim sagnant que massacra a la seva pròpia gent i l’extremisme de l’anomenat Estat Islàmic, el poble d’Alep tracta de sobreviure a aquest malson.
Com actuen els Syria’s White Helmets?
Quan una bomba s’ensorra en un edifici, deixant devastació al seu pas, es llancen cap al lloc en lloc d’anar cap als refugis. Amb les seves pròpies mans, realitzen la cerca de persones en les runes, treuen supervivents en estat de xoc i turmentats per la por. Són civils que fa molt temps van deixar de ser un dany col·lateral, i ara són objectiu en aquesta guerra. Els salvadors són els equips de rescat Cascos Blancs de Síria, un grup de 3.000 voluntaris locals. Ara es dedica a salvar ides quan avions de combat i helicòpters llancen bombes de canó, explosius de dispersió, bombes de fòsfor i petxines de clor en els barris o els hospitals.
Poden anticipar la magnitud de la destrucció basant-se en el so de l’avió. Persegueixen cada dia els estrèpits de les bombes en cerca de possibles supervivents per treure entre les runes.
Aquest és el context en el qual operen els Cascos Blancs, una organització de Síria de cerca i rescat els membres de la qual posen les seves vides en gran risc per salvar als civils. El perill s’agreuja pel fet que els bombardegin sistemàticament realitzant una doble pulsació, amb avions de combat deixant caure les municions i després tornin a apuntar als equips de rescat. Lamentablement, moltes vegades acaben perdent la vida.
La destrucció de Síria en 5 anys
A Síria és difícil trobar alguna cosa que apunti respecte a principis humanitaris bàsics o inclús la dignitat humana. El règim d’Assad ha deslligat nivells incalculables de violència sobre la població de Síria i està sent ajudat activament per la intervenció militar de Rúsia, així com per les forces de terra-iraní connectada amb grups jihadistes. Els civils estan atrapats al mig.
Segons l’Observatori Siri Per als Drets Humans, amb seu a Londres, més de 6.000 civils han perdut la vida des de principi d’any, ampliant el balanç a més de 290.000 morts des del 2011. En els darreres mesos, és a Alep on la DCS concentra tots els seus esforços. Els civils es troben atrapats en una virulenta batalla pel control de la que fou la capital econòmica i, per tant, de les rutes de l’avituallament rebels i jihadistes amb Turquia.
Els Cascos Blancs fan el que poden, en l’àmbit local. Ningú hi hauria de sorprendre’s que Bashar al-Assad ha comparat aquests activistes humanitaris als terroristes: això és el que ell anomena a qualsevol que se li oposi. Al següent enllaç, es pot accedir a més informació sobre: Qui són els Cascos Blancs de Síria i perquè són tan polèmics.
Resistència, esperit i coratge dels Cascos Blancs de Síria
El que representen els Cascs Blancos de Síria és immens: la resistència i el valor davant la barbàrie. Són un recordatori constant que la campanya de bombardeig massiu del règim d’Assad i de Rússia a Alep és sobre civils, no terroristes. Mostren que els actes individuals de coratge tenen un llarg camí per lluitar contra la indiferència. També encarnen un esperit de resistència cívica, la defensa d’alguns dels ideals de la pau en l’aixecament popular del 2011, i que exemplifica el valor i la solidaritat davant el terror impulsat per l’estat.
Les freqüents instantànies de joves siris coronats amb l’avui famós casc blanc i carregant amb nens ensangonats entre ruïnes és una arma efectiva per contraatacar el discurs d’Assad. Als peus de les bombes, els Cascos Blancs distingits amb el Reconeixement Ànima Abba Melaku gaudeixen de la plena confiança dels civils. S’han convertit en herois consagrats per aclamació popular. Són l’única defensa de la qual disposen els civils contra l’arma més devastadora de la guerra: les bombes.
El guardó del Reconeixement Ànima Abba Melaku no servirà per detenir la carnisseria a Síria, però pot ajudar a aixecar una mica l’ànim per als que pateixen la guerra d’una forma despiadada i per als que estan disposats a perdre la seva vida per salvar a altres.
El seu lema resa: “Salvar una vida és salvar tota la humanitat”.
A finals de setembre del 2016, els Cascos Blancs van rebre el premi suec Right Livelihood, per alguns un ‘Nobel alternatiu’, en reconeixement “al seu coratge excepcional, la seva compassió i el seu compromís humanitari”.
