El jueu Meir Margalit guanya el Ànima per voler la pau amb els palestins
El premi internacional dels Reconeixements Ànima d’enguany ja té vencedor. Meir Margalit guanya el Ànima. Al cofundador i coordinador del Centre d’Iniciatives per a la Pau de Jerusalem i activista pels Drets Humans se li atorgarà el títol honorífic el divendres 6 d’octubre en la gala d’entrega dels Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa dins del marc de la X Vetllada Solidària Ángel Olaran que se celebrarà amb el tradicional sopar solidari al Restaurant Resquitx amb l’assistència del missioner Ángel Olaran.
La II edició dels ‘Ànima’ i la informació sobre el guanyador del Reconeixement Ànima Abba Melaku s’ha presentat en roda de premsa als mitjans de comunicació aquest matí de dimarts 5 de setembre de 2017 amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, Josep Maria Pujol. Ambdós membres del jurat que ha elegit a Meir Margalit i que han fet pública la decisió d’aquest. La resta del jurat són: Roberto Fernández Díaz, Rector de la Universitat de Lleida; Joan Josep Guinovart i Cirera, fundador director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, i Manel Vila i Motlló, Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest reconeixement internacional va iniciar-se per a distingir a una gran persona amb una destacada aportació en el món de la solidaritat i en l’ajuda a la societat en general.
Qui és Meir Margalit?
Meir Margalit, un activista israelià pels Drets Humans. Va néixer a Argentina en una família que va fugir del terror a Centre Europa i va emigrar a Israel, convençut que era la terra promesa. Va lluitar amb l’exèrcit d’Israel a la guerra del Yom Kippur i va entendre que la pau amb els palestins mai no es guanyarà per les armes, que el què cal és entendre’s amb els diferents i que en el fons, tots som molt iguals.
EFE. Ricardo Suárez
“Potser no ets tu el que finalitzi la feina, però això no et dóna cap dret per a deixar-la de fer” (refrany del Talmud).
Meir Margalit, un israelià jueu que entén als palestins
Meir Margalit va néixer a Buenos Aires el 1952 en una família marcada per la percussió jueva a Europa Oriental: el seu pare va sobreviure a l’Holocaust i la seva mare va emigrar abans que comencés la Segona Guerra Mundial.
A 19 anys va emigrar a Israel on va formar part de l’exèrcit i va participar en la construcció de l’assentament de Netzarim, a Gaza. Va ser ferit en la guerra del Yom Kippur el 1973, l’enfrontament bèl·lic que per primera vegada va perdre Israel davant del bloc àrab.
Durant la seva recuperació va reflexionar sobre el seu passat polític i els seus valors ètics i la seva vida va fer un tomb substancial. Es va posar a estudiar Història Contemporània a la Universitat de Jerusalem i va escriure la seva tesi ‘Palestina sota el mandat britànic (1917-1948)’.
Des de llavors ha estat professor universitari i com a acadèmic ha centrat el seu estudi en la situació jurídica i l’evolució urbanística de Jerusalem, especialment de la zona de Jerusalem Est, ocupada per Israel.
Actualment, Meir Margalit és avui director acadèmic de l’Institut Universitari Ono, col·laborador del projecte internacional ‘Ciutats en conflicte’ que coordina la Universitat de Cambridge i forma part dels consells editorials de les revistes ‘Palestine-Israel Journal’ i de l’espanyola ‘Sin Permiso’.
Però la seva faceta més destacada ha estat la d’activista social i polític. Defensor dels drets nacionals del poble palestí, ha estat cofundador i coordinador del Comitè Israelià contra les Demolicions de Cases Palestines (ICAHD) i del Centre d’Iniciatives per a la Pau participant personalment en diverses mobilitzacions per impedir la demolició de cases palestines.
Aquesta informació va ser publicada a El Periódico.
Com és Meir Margalit?
Lluito pels Drets Humans. És la nostra brúixola, el nostre full de ruta. És una postura moral, un acte de fe i una declaració política que proclamo: sóc humà, i m’aferro a la condició humana, per la qual cosa cap violació de ddhh en aquest planeta m’és aliè. M’aferro a l’humanisme perquè tots compartim un destí comú i perquè els nostres fills es mereixen un món millor.
El compromís de Meir Margalit
Com ésser humà compromès tinc tres opcions de vida: humanisme, mercantilisme i militarisme. No vull ser militarista ni mercantilista. No vull guerres ni cobejo enriquir-me a compte de l’altre. No crec ni en les lleis del Mercat, ni tampoc en banderes, uniformes o marxes militars. Crec en l’home. L’home nu. Responc a l’imperatiu categòric de la justícia.
Vull per sobretot ésser humanista, i això no és fàcil. Ser humanista implica resistir a les forces del mercat, lluitar cada moment contra la castració dretà, prioritzar el ‘ser’ per sobre el ‘tenir’, i també ser un apassionat amant de la veritat, i la justícia. Vull ser humanista i per això tinc ben clar en quin costat de la línia divisòria em trobo, a saber: estic del costat dels endeutats, dels desposseïts, dels desterrats, dels degradats, dels desfavorits, dels desprotegits, dels desahuciats, els exclosos, els oblidats, dels nàufrags i els vençuts, dels objectors de consciència, dels dissidents, dels explotats, dels que necessiten consol, d’aquells que per guanyar-se la vida perden la salut, dels amants sense sostre, dels poetes amb panxa buida, i els músics que toquen a l’entrada al metro per un parell de monedes.
Margalit, sobre Israel-Palestina
Hi ha una generació sencera en tots dos pobles que no coneix altra forma de vida més que la d’oprimir i ser oprimits. Aquesta situació es deu indubtablement a l’ocupació de les terres palestines, que en aquests dies compleix mig segle d’existència. Allà on regeix l’ocupació, impera la violència, la humiliació, la prepotència, no resta espai per ddhh. L’ocupació li ha donat un cop mortal als ddhh, però no només en els territoris palestins ocupats sinó dins mateix d’Israel, atès que violència és un fenomen social summament contagiós, la degradació de la condició humana no té fronteres ni límits, i quan un poble s’acostuma a degradar al veí, aquella degradació tard o d’hora es filtra en els seus propis àmbits, es fa cos, passa a ser part del quefer quotidià fins i tot en la seva pròpia finca.
Un país dominant a un altre poble durant mig segle esdevé, vulgui o no, en un país militarista, on tot està supeditat a “la seguretat” i del militarisme al feixisme el camí no és molt llarg. L’ocupació és una bomba de temps, un mecanisme d’auto-destrucció que acabaria destruint l’estat d’Israel, si no aconseguim desactivar-la a temps. Estem en un pendent que condueix a un precipici.
Precisament per salvar Israel de si mateix, per desactivar aquell mecanisme d’autodestrucció de què he parlat, estem nosaltres, el moviment pacifista israelià, lluitant quotidianament per la justícia i els ddhh, tractant de reemplaçar la cultura militarista per una altra humanista.
Els somnis de futur de Meir Margalit
Es comença somiant, Totes les conquestes socials es van fer realitat perquè algú les va somiar primer. Somiar i aspirar a l’impossible, perquè tal com ha dit Max Weber: “És veritat provada per l’experiència històrica que en aquest món només s’aconsegueix el possible si una vegada i una altra es lluita per l’impossible” i amb paraules de Noam Chomsky: “És d’una importància crucial saber quins objectius impossibles volem assolir si la nostra intenció és aconseguir alguns objectius possibles.”
Comencem somiant l’impossible però no ens quedem en el mer somni. Treballem àrduament per soscavar els fonaments del sistema que possibilita aquesta ocupació. La nostra tasca consisteix a impedir que l’apatia adormisca al poble, trencar els silencis, incentivar la introspecció, trencar el conformisme, produir malestar per aquells greuges que ocorren a pocs quilòmetres de casa nostra. Pertorbar la tranquil·litat del que no vol saber i del que sap però no vol entendre. Evitar que la gent s’amagui després d’aquesta frase impune que vostès coneixen en carn pròpia de “no sabia el que estava succeint”, no permetre que la gent perdi la vergonya.
No tolerar que la veu oficial sigui l’única que prevalgui, Impedir que la gent s’evadeixi de responsabilitat per les atrocitats que el seu govern està realitzant en el seu nom. Posar un gran mirall davant dels ulls del poble perquè vegi com l’ocupació els va deformant, un mirall màgic que li permeti adquirir consciència de si mateix.
La funció de Meir
Davant l’excusa basta que ‘no hi ha partner’ nosaltres som la prova viva, contundent, que hi ha amb qui parlar, que s’ha de parlar i que junts podem arribar a un acord de pau. La nostra funció és agitar les aigües immundes de la mentida política, desemmascarar les premisses falses de les dretes israelianes, aquell que sosté que només per les armes es pot existir en el mig orient, revelar aquesta contradicció interna, trencar aquest cercle viciós i estèril de les polítiques estatals mentideres i grolleres, destrossar la dialèctica perversa del nacionalisme i rescatar l’ètica i moral que encara ens queda.
Si l’ocupació necessita silenci, passivitat i estabilitat per governar impunement, la nostra funció consisteix a desestabilitzar el sistema, per a què el govern no pugui atropellar impunement. ‘Tots els Estats i tots els ordres de la societat deuen la seva força i la seva durada als esperits sotmesos. I Martin Luther King ha dit que: ‘Quan reflexionem sobre el nostre segle, el que ens semblarà més greu no seran les malifetes dels malvats, sinó l’escandalós silenci de les bones persones’.
Seguint aquesta línia de pensament, som la societat civil que facilités la transició democràtica, i genera les condicions que permetran adoptar camins més sensats quan es donin les condicions, i estem aquí per obrir horitzons. Perquè quan es viu dins d’un conflicte indefinit, el primer que desapareix és l’horitzó i l’esperança.
Mirada històrica
La història té els seus fluxos i refluxos, els seus plecs i replecs. Aquí on atribueixen tempestes, aquí es gesten les esperances. El mitjà orient està passant una tempestat i enfront d’ella nosaltres vam presentar una alternativa coherent, integral i harmònica. I si em preguntessin quina probabilitat hi ha que la nostra tasca prosperi, respondré amb un vell proverbi talmúdic que diu que “potser no ets tu el que conclogui l’obra, però això no et concedeix permís per deixar-la de fer”.
Algunes publicacios sobre Meir Margalit
Trobarem més informació sobre Meir Margalit en aquests enllaços:
Meir Margalit: “El govern israelià ens està portant cap a un nou esclat de violència”
Meir Margalit: “Israel tiene que pagar por las barbaridades que está haciendo”
Informació sobre la gala
Podeu trobar tota la informació sobre la gala en l’apartat Actes: II Reconeixements Ànima i X Vetllada Solidària Ángel Olaran.
