Conferència Internacional per construir la pau sostenible a Etiòpia
Ángel Olaran ens fa un resum i una valoració de la Conferència Internacional per construir la pau sostenible a Etiòpia que es va celebrar a Makelle, capital del Tigray, al nord d’Etiòpia.
La Conferència Internacional a Makelle, liderada per la Universitat de Makelle, va reunir líders acadèmics i governamentals per abordar la urgent tasca de construir la pau sostenible a Etiòpia. Amb la participació de ministres federals i rectors universitaris, es va emfatitzar la necessitat urgent de justícia per assolir la pau veritable. Les visites a les escoles van revelar desafiaments esquinçadors, des de la manca d’infraestructura bàsica fins al desplaçament forçat. Tanmateix, enmig de les adversitats, l’esdeveniment va ressonar amb un esperit de solidaritat i va cridar a l’acció de la societat civil. Un testimoni profundament commovedor d’esperança i unitat en temps d’angoixa.
Escrit per Ángel Olaran:
CONFERÈNCIA INTERNACIONAL: CONSTRUINT LA PAU SOSTENIBLE A ETIÒPIA I MÉS ENLLÀ
L’encontre va tenir lloc a Makelle, organitzat per la Universitat de Makelle (UM).
Obertura de la Conferència
La primera del gènere que se celebrava a Tigray, durant els dies 10 i 11 de febrer del present any 2024, a la qual vam assistir 250 convidats –entre ells, dos ministres federals, el de Pau i el de Ciència i Investigació–, 12 rectors d’universitats nacionals –entre ells el de la universitat d’Addis Abeba– més 6 vicerectors, d’altres tantes universitats.
A l’obertura de la conferència van intervenir la rectora de la Universitat de Makelle, l’alcalde de la ciutat, el president de la Comissió de la UM i un dels ministres federals.
Primera sessió
En ella van intervenir 3 ponents, amb mitja hora cadascun. Al llarg d’elles, va quedar clar que no hi ha pau sense justícia, que en aquesta primera conferència s’havia centrat més en personal acadèmic i que era la primera d’altres que seguiran centrades més en la Societat Civil –apartidista–, en els consells d’ancians –els savis– i el poble.
Segona sessió
Sota un moderador va tenir lloc la sessió de preguntes als 3 ponents.
A vegades, més que de preguntes, les intervencions entre els presents es van centrar a recolzar les exposicions dels ponents.
L’endemà, després de l’esmorzar al cim de la muntanya Chomea, des d’on es té una vista panoràmica de Makelle, vam anar a l’Escola Primària GebreSelam. A aquesta visita no van poder acudir els dos ministres, atesos els seus altres compromisos a Addis Abeba. En aquesta escola encara s’allotgen centenars de famílies desplaçades, arribant a 2.500 membres. Es veien pels llargs passadissos –corredors– molts nens jugant, corrent. Nens que no tenen accés a les aules. Les famílies viuen amuntegades, sense perspectiva alguna.
Hi ha 4 famílies per aula. Darrerament, ha mort una persona infectada. Van poder tornar a les seves cases, però les van trobar ocupades per soldats amhara i eritreus, sent rebuts amb trets –quelcom que contradiu el compromís del govern central amb l’acord de pau de Pretòria–.
En la seva exposició, una de les seves majors urgències del moment va ser la manca de latrines. A Makelle hi ha 14 allotjaments de l’estil. Passada una setmana es va començar la construcció de latrines. En una àrea una mica més estesa hi ha 69.000 dones necessitades de productes higiènics.
És una situació difícil tant per als milers de nens que estudien en aquestes escoles, com per a totes aquestes famílies, sense cap perspectiva: dos anys acorralats entre 4 parets. La societat internacional els té ignorats, en aquest tipus de presons socials, per molt que puguin sortir, estan obligats a tornar, per a qualsevol servei i a dormir, com els que tenen llibertat provisional.
Avaluació
Crec que més interessant que el que es va tractar en la conferència, és l’esperit que es va aconseguir.
Aquesta conferència està despertant interès a altres universitats nacionals, incloent-hi les societats civils –independents de cap partit polític–, les associacions de dones, els líders tradicionals –els ancians, els savis–, els desplaçats. . .
Molts dels participants eren la primera vegada que arribaven a Makelle. Per a tots, la primera vegada des de l’inici de les hostilitats el 4 de novembre del 2020.
A tots els va impressionar l’acollida en els llocs en els quals van participar, tant de visita, com de reunió, de restauració, inclòs el centre de desplaçats. No van veure una població humiliada ni venjativa.
La informació que tots ells tenien sobre el que havia passat a Tigray des de novembre del 2020 fins al dia d’avui no coincidia per res amb la que van rebre, informalment, al llarg dels dos dies d’estada.
Entre els participants tigrinyes, com s’ha esmentat, acadèmics, hi ha un sentir comú de la necessitat de fer que la població civil arribi a participar en actes d’aquest tipus.
En aquests actes, la població tigrinya més que necessitar suport psicològic, emocional per superar el que fins al dia d’avui està patint, com la manca de menjar –fam–, d’atenció mèdica, de treball, desplaçaments. . . tindrà una actitud positiva en contribuir a que la PAU sigui una realitat a Etiòpia i més enllà de les seves fronteres.
Sumant al ja esmentat, un genocidi arribant als 600.000 morts, així com les morts de milers de joves en els fronts –poques seran les famílies no afectades directament, amb veïnat i amics inclosos. . . – tot com a resultat d’“una campanya de 4 dies per establir la llei i l’ordre”. . . em pregunto com es racionalitzaria a Europa, a Occident, davant una situació similar. Crec que els partits polítics serien els primers a treure’n profit, mantenint la torxa de l’odi a nivells olímpics.
Ángel
Amb la col·laboració de
