Ángel Olaran es pronuncia sobre l’Informe d’investigació d’abusos de Drets Humans a Etiòpia
La Comissió d’Experts en Drets Humans sobre Etiòpia va presentar a mitjan setembre l’últim informe al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, documentant les àmplies atrocitats comeses per totes les parts en conflicte des del 3 de novembre de 2020. Ángel Olaran es pronuncia sobre l’informe d’investigació d’abusos de Drets Humans a Etiòpia, que adverteix que continuen succeint malgrat l’acord de pau signat a Pretòria el novembre de 2022.
L’esperat informe de la Comissió Internacional d’Experts en Drets Humans sobre la situació a Etiòpia, segons el pare Olaran, ha tingut una sèrie de dificultats que inclouen la manca d’accés a la regió del Tigray, limitacions a les entrevistes i el delicat tema de la sobirania nacional. El missioner espera l’ús que farà l’ONU d’aquest informe, i pel seu escrit que trobaràs en aquesta publicació, li sorgeix la pregunta: qui s’atrevirà a desafiar la sobirania nacional per abordar els abusos de drets humans a Etiòpia?
Denúncies de l’informe
Els membres de la Comissió: Mohamed Chande Othman, president, Radhika Coomaraswamy i Steven Ratner, comissionats, van compartir el passat 18 de setembre en roda de premsa les conclusions de l’informe. Van fer públic l’informe prèvia presentació oficialment al Consell de Drets Humans. Si ho desitges, pots veure la conferència de premsa: Conferència de premsa de la Comissió Internacional d’Experts en Drets Humans sobre Etiòpia.
L’informe va documentar les violacions. Aquestes inclouen assassinats en massa, violacions, confiscació d’aliments, destrucció d’escoles i instal·lacions mèdiques, desplaçaments forçats i detencions arbitràries. A Etiòpia, continuen succeint greus violacions malgrat l’acord de pau. Així ho van denunciar a l’informe els experts en drets de les Nacions Unides, advertint que “les hostilitats a Etiòpia ara són en l’àmbit nacional, amb un augment significatiu en les violacions, especialment a la regió d’Amhara, però també a Oromia i en altres llocs”. També s’afegeix que “el risc per a l’Estat, l’estabilitat regional i el gaudi dels drets humans a l’est d’Àfrica no s’ha de subestimar”.
“A pesar que la signatura de l’acord ha silenciat en gran part les armes, no ha resolt el conflicte al nord del país, especialment a Tigray, ni ha portat a una pau global. La situació a Etiòpia continua sent extremadament greu”, va dir el president de la Comissió, Mohamed Chande Othman, en la presentació de l’informe.
L’informe de 21 pàgines ha confirmat que les tropes eritrees i els membres de les milícies amhares continuen cometent greus violacions a Tigray, incloent-hi la violació sistemàtica i la violència sexual contra dones i nenes, en violació dels compromisos assumits pel govern federal en matèria de drets humans i integritat territorial.
“No podem subestimar la gravetat de les violacions comeses a Etiòpia per totes les parts durant el recent conflicte. És especialment preocupant que alguns d’aquests crims continuïn succeint, especialment la violació i la violència sexual contra dones i nenes per part de les forces eritrees al Tigray”, va dir la comissionada Radhika Coomaraswamy. “La continuïtat de les tropes eritrees a Etiòpia és un clar indici no només d’una arrelada política d’impunitat, sinó també del continu suport i tolerància d’aquestes violacions per part del govern federal”, va afegir, denunciant que les atrocitats han devastat comunitats i han erosionat greument el teixit social.
“S’han assassinat famílies senceres, s’ha obligat els familiars a presenciar crims horribles contra els seus éssers estimats, mentre que comunitats senceres han estat desplaçades o expulsades de les seves llars; molts tenen massa por per tornar, altres no poden fer-ho. És probable que el trauma, tant individual com col·lectiu, perduri durant generacions. La necessitat d’un procés creïble, inclusiu i significatiu de veritat, justícia, reconciliació i curació mai ha estat tan urgent”, va afegir Coomaraswamy.
La Comissió també va denunciar episodis d’arrests, detencions i tortures de civils per part de les forces governamentals a Oromia, i ja està rebent nombrosos informes creïbles de violacions contra civils a la regió d’Amhara després de la proclamació de l’estat d’emergència l’agost passat.
Imatge d’Ángel Olaran a Wukro (2022)
Escrit per Ángel Olaran sobre l’informe
El missioner basc escriu des de Wukro, el 8 d’octubre de 2023, sobre l’informe de la Comissió Internacional d’Experts de Drets Humans a Etiòpia:
La Comissió va començar la seva feina el novembre de 2022, dies després de la firma de la pau a Pretòria el dia 2. Aleshores l’exèrcit tigri va estar ja, i encara avui, fora dels fronts.
De l’informe em referiré només al que va succeir a Tigray.
El 14 d’abril de 2021, el Secretari General de l’ONU Sr. Antonio Guterres, des del seu despatx, va comunicar i condemnar els horrors de les violacions sexuals que s’estaven cometent a Tigray. Segons ell, alguna cosa inaudita donada la seva crueltat. Allà hauria de quedar el seu compromís amb el seu dolor humà davant les atrocitats que es començaven a cometre contra les dones, així com la seva responsabilitat social, política o qualsevol altra en aquest sentit. El seu comunicat ha de continuar arxivat, o bé va acabar a una de les papereres dels seus despatxos.
El mateix Secretari General, a principis de l’any passat, va visitar el Primer Ministre (PM) etíop a Addis Abeba, i un cop acabada la visita, va manifestar la seva satisfacció davant l’acollida que va rebre i la seva confiança en la bona voluntat del PM en la seva obligació de defensar la pau i la justícia a Tigray. Va sol·licitar permís al PM per visitar Tigray? Possiblement assegurat per la bona acollida, potser ni tan sols va considerar la necessitat del viatge. Li va comentar la seva repulsa davant tanta crueltat en els abusos sexuals que no van fer més que augmentar des del seu primer comunicat?
Del Departament d’Estat dels EUA s’han succeït visites dels seus alts dirigents. Totes començaven i acabaven a Addis Abeba, amb promeses de càstigs econòmics si la situació a Tigray no millorava. Cap d’ells va considerar necessari arribar a Tigray. Visites aquestes complementades per dirigents de la Unió Africana, la UE i altres.
En aquest moment, notícies, vídeos inclosos, de tot el que succeïa a Tigray eren comunes fora de les seves fronteres. No hauria estat l’oportunitat adequada per a les comissions internacionals?
Una de les obligacions que aquestes autoritats internacionals consideraven necessària era que les parts interessades – el Govern federal i el de Tigray dialoguessin – alguna cosa que sortia com una tornada -. I aquí és on un topa amb el mur: les autoritats tigrinyes, així com la població que els recolzava, van ser declarades pel Parlament etíop com una junta terrorista. Al que sembla, no hi ha cap constitució al món que permeti dialogar amb terroristes. Detall que hauria de passar per alt als dirigents occidentals. A la història etíop, des de finals de maig de 1991 fins a l’inici de les hostilitats, mai s’ha denunciat cap acte terrorista a Tigray. La Constitució data de l’any 1993.
En l’informe de la comissió esmentada, hi ha poc que no sigui de coneixement local. El que sí que és nou a Tigray és que els seus soldats, durant la seva estada a terreny amhara, hagin estat involucrats en les mateixes crueltats sexuals.
Fa l’efecte que els informes d’aquest tipus de comissions, externes al mandat del PM etíop, per exhaustius i professionals que siguin, no es corresponen amb el que els seus generals, als quals respecta i admira, l’informen.
A aquest respecte, l’Article 11-1) de l’acord de Pretòria, preveu que es creï una Comissió Conjunta representada per l’estat federal i el tigre, un representant de l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD), i presidida per la Unió Africana. La Comissió serà assistida per un equip d’experts africans.
Avui no hi ha constància de la seva existència a l’interior de Tigray.
La Comissió Internacional esmentada només ha complert amb la primera part del seu mandat. Durant aquesta primera part s’han trobat amb moltes limitacions que han condicionat el seu informe. No han aconseguit entrar a Tigray. No han pogut veure’s amb la població ni amb les autoritats polítiques ni militars. Ni amb els mateixos soldats.
Ha estat a través d’entrevistes realitzades fora d’Etiòpia, amb la certesa, segons els experts, de la veracitat, honradesa de tots els entrevistats, “d’aquells que s’havien guanyat la total confiança” – m’atreviria a qüestionar la veracitat d’aquesta afirmació -.
Si en aquesta segona part del seu mandat, no assolissin entrevistar els estaments de la societat ja esmentats, el President de la Comissió comunicava que l’informe no tindria cap validesa davant institucions internacionals.
Si l’autoritat internacional a Pretòria, comptant amb tot el suport de totes les institucions internacionals, amb la seva càrrega moral, política, no ha obtingut que la part federal compleixi amb un bon nombre dels principis acordats a Pretòria, aplaudits per tot el món, difícil serà que aquesta comissió d’experts, enviada pel Secretari General de l’ONU aconsegueixi del Parlament federal la llibertat de moviment i contactes necessaris per a la fiabilitat que el seu treball exigeix. És una altra de les vegades que m’alegraria d’equivocar-me.
En la segona part del seu treball, fins i tot comptant amb què la llibertat de moviment i contacte siguin els correctes i la comissió accepti la fiabilitat de l’informe, queda l’ús que l’ONU farà d’aquest. Hi ha constància, almenys, d’un informe d’aquest estil, entregat i ignorat.
Em penso que els polítics que han fet de la política el seu modus vivendi, en els seus despatxos, han de tenir un petit altar erigit per venerar qui va assolir encunyar la SOBIRANIA NACIONAL.
¿Qui s’atreu a posar-li la campaneta al gat?
Ángel
Per a cumplimentar sobre l’informe de la Comissió
L’informe va assenyalar que el govern etíop no ha assolit prevenir o investigar eficaçment les violacions i, en canvi, ha començat un procés de consulta sobre la justícia transicional imperfecta en què les víctimes queden ignorades. A principis d’aquest any, el govern federal va publicar l’esborrany de les “Opcions polítiques d’Etiòpia per a la justícia transicional”, iniciant una sèrie de consultes sobre un possible procés de justícia transicional en l’àmbit nacional. No obstant això, la Comissió va trobar que el procés es va córrer per complir amb un termini arbitrari establert pel govern i no va involucrar adequadament les víctimes en moltes àrees, inclosos els refugiats etíops que viuen en països veïns.
“La justícia transicional té com a objectiu ajudar els països a enfrontar les atrocitats del passat, però el nostre compromís amb centenars de víctimes, les seves famílies i representants indica una completa manca de confiança en la capacitat o la voluntat de les institucions estatals etíops per dur a terme un procés creïble, especialment perquè els funcionaris i entitats estatals estan polaritzats i manquen d’independència”, va dir el comissionat Steven Ratner.
L’informe de la Comissió adverteix sobre la continuïtat de la majoria dels indicadors i factors desencadenants continguts en el marc d’anàlisi de les Nacions Unides per a crims atroços i destaca el risc de més atrocitats a gran escala, expressant una profunda preocupació pel fet que molts dels factors de risc característics de futurs crims atroços segueixin presents a Etiòpia.
Sobre la feina d’investigació de la Comissió i el seu equip, el termini per a aquest informe es remunta a l’inici del mandat del 3 de novembre de 2020 i la investigació va arribar a la seva fi formalment al voltant del 27 de juny d’aquest any per després poder passar a la redacció de l’informe al mateix temps que van continuar recopilant informació després d’aquest període. Informació especialment sobre els patrons continus del passat, les atrocitats, però també nova informació, pel que fa a esdeveniments ocorreguts fins al moment en què es va començar a redactar l’informe. Per això, és complet i amb la mirada cap enrere i cap endavant.
Amb la col·laboració de
