Ángel Olaran ens desitja una Bona Pasqua de Resurrecció
En aquesta publicació, Ángel Olaran ens desitja una Bona Pasqua de Resurrecció. El missioner basc explora la profunda connexió entre la natura i l’espiritualitat en Setmana Santa. Explora els Misteris de la Setmana Santa. Des dels fenòmens miraculosos dels empelts a les plantes fins als innovadors estudis del Dr. Masaru Emoto sobre l’aigua. Aquesta publicació explora com la fe transforma la realitat mentre es destaca la importància de l’amor i la pregària en la vida espiritual. Els evangelis són retratats com a portes per comprendre el profund significat de la mort i resurrecció de Jesús, destacant el paper fonamental de l’amor i la pregària en el creixement espiritual. Mitjançant una reflexió sobre la passió de Jesús i el sagrament de l’Eucaristia, s’invita a meditar sobre la profunda unitat trobada en l’AMOR.
Ángel Olaran: “Bona Pasqua de Resurrecció”
Setmana Santa 2024
Petits miracles de la natura
Empelts
En una planta d’uns 80 cm d’altura, obres una petita pestanya, a la qual fiques un trosset, alguna cosa semblant a una ungla d’un dit menut, i aquest afegit canviarà la naturalesa del fruit d’aquestes arrels. Als anys, l’arbre ja frondós, continuarà produint els fruits segons la naturalesa de l’afegit – ja perdut en l’arbre.
Entorn
El Dr. Masaru Emoto, “Missatges ocults de l’aigua”, en estudis realitzats amb aigües recollides de la mateixa font, a través d’anàlisis de laboratori, ha observat que, exposades a la música de diferents compositors, fins i tot ritmes, experimenten canvis moleculars diferents, condicionats per la sonoritat de la música a què es troben exposades. Paraules com àngel i dimoni ofereixen resultats moleculars molt oposats. En el seu llibre mostra un bon nombre de fotos de les molècules després de l’exposició.
L’aigua, també d’una mateixa font, continguda en un flascó de vidre amb la paraula odi o amor enganxat al flascó, obté resultats molt diferents: l’exposada a la paraula amor, segons les fotos, resulta ser una molècula atraient, i repel·lent la del segon flascó.
No sé si teològicament o devocionalment es diu que: l’aigua del baptisme és més forta que la sang del batejat, produint, de manera espiritual, l’efecte de l’empelt.
Valgui el que s’ha exposat com a introducció
Cadascun dels 4 evangelis és com una introducció a la mort i resurrecció de Jesús: l’esdeveniment de l’Home Déu humiliat, abandonat, necessitat de consol. . .
La Paraula feta carn, Jesús, va comunicar més a través de les seves obres que de la seva veu. Jesús va ensenyar molt verbalment durant els seus tres anys de vida pública, però els evangelistes ho redueixen a mínims. Sant Joan acaba el seu evangelista escrivint: “Hi ha, a més, moltes altres coses més que Jesús va fer, si es comptessin una per una, penso que ni tot el món no en bastaria per contenir els llibres que s’escriurien.”
I molt del contingut verbal dels evangelis està orientat cap a la nostra vida ètica, espiritual: el qui vulgui ser el primer que es faci l’últim, perdonar 70 vegades 7; vaig tenir fam i em vau donar de menjar; beneïts els que tenen fam i set de justícia; són els pacients els que tenen necessitat de metge. . .
Poca, si n’hi ha alguna, de la seva ensenyança verbal està relacionada amb filosofies ni teologies. Així ho va entendre Pau: “predico només a Crist i Crist crucificat.”
En moltes ocasions, l’ensenyament verbal està precedit per alguna obra carnal: el manament de l’amor està precedit pel rentat dels peus; Jesús s’anuncia com l’aigua que treu la set fins a la vida eterna, després de demanar a la samaritana que li doni aigua del pou; es declara ser la llum del món després de donar la vista a un cec. . . .
En la seva passió i resurrecció, la comunicació és pràcticament a través de la seva carn, encarnació:
Al Mont de les Oliveres, arribant a suar gotes de sang i sentir angoixa de mort, va demanar al Pare que si pogués li alliberés d’aquell moment; als deixebles que dormien els va retre el no poder estar en vetlla; va defensar els seus quan els soldats se l’emportaven a ser condemnat. A això s’hi afegeixen les 7 paraules, algunes, ja crucificat.
La resta de la comunicació va ser carnal: va ser colpejat, la mirada a Pere; els cops de fuet, la corona d’espines; les burles, carregant la creu, fins a ser clavat en ella i ja mort, encara li obren el costat amb una llança.
De la boca d’aquella carn crucificada, destrossada, surt un crit com arropant-lo, com encoratjant-lo: encara tinc força. I mor.
I aquesta carn, que gairebé podria dir-se cos ressuscita glorificada. I nosaltres amb ell. Flp 4,1 De Jesús ja ressuscitat: “Ell transformarà la nostra condició humana segons el model de la seva condició gloriosa.”
(Penso que els cossos de les dones violades per grups d’homes, un darrere de l’altre amb la mateixa dona, estan en línia amb el destrossat cos de Jesús.)
La possible objectivitat que pogués haver-hi en el mal, el sark, com oposat al bé, Jesús ho va assumir en la seva carn, vivint-lo fins a les seves últimes conseqüències, va quedar abolit amb la seva mort i resurrecció. El nexe entre tot plegat és l’AMOR.
En un principi, el Verb – la Paraula – era Déu. . . La Paraula, sense cap obligació, es va fer carn, es va fer Jesús per nosaltres, per la Humanitat, per transformar-la.
Jesús va venir a quedar-se
En línia amb els petits miracles de la natura.
Isaïes, anys abans del naixement de Jesús, ens transmetia que, igual que l’aigua i la neu, el mateix la paraula que surt de Déu no torna a Ell sense haver complert amb el seu mandat.
Analògicament, el pa i vi de l’última cena de Jesús; l’aigua i la sang que van brollar del costat obert de Jesús, amb la seva exposició a un ambient de fe, el baptisme i la celebració eucarística, ens fan partícips del que ells signifiquen: la participació misteriosa, en la institució de l’eucaristia, la mort i participació en la vida gloriosa de Jesús.
Els deixebles d’Emmaús, durant el sopar, van reconèixer, en partir el pa, que el viatger que es va unir a ells de camí, era Jesús. Tot seguit Jesús va desaparèixer de davant d’ells i no van necessitar buscar-lo. Van anar a comunicar-ho als altres. Aquest sopar a tres és un símbol de la presència de Jesús en la nostra Eucaristia.
Sant Pere anuncia que, per l’aigua baptisme, som un poble sant; un sacerdoci real. Temples de l’Esperit Sant, segons sant Pau. L’aigua exposada a la fe de l’Església i les paraules del celebrant, igual que el pa i el vi consumits, exposats amb les paraules del celebrant, celebrant la fe de la comunitat, experimenten aquest canvi místic, espiritual, igual que nosaltres a través d’ells. Com Jesús va dir a més d’una persona: la teva fe t’ha salvat; de nou, la nostra fe és la que fa possible aquest miracle sacramental.
És la nostra fe que aquests signes i paraules, celebrats a l’interior de l’Església, no tornen buits a Déu. Celebrem de manera mística el que Jesús va viure físicament.
Una altra vivència plena de sentit per part de Jesús és que no hi va haver dicotomia entre les seves múltiples activitats, les seves obres i la seva vida de pregària íntima, a soles amb el Pare. Jesús no va caure en l’activisme a costa de treure temps a la contemplació, a la trobada íntima amb el Pare.
Per a Sta. Teresa, el major descobriment místic en la seva vida va ser gaudir en Jesús, a Déu HOME. D’aquí va experimentar que, Déu estima tant l’home, que el regal més gran que li podem oferir, és deixar-li a ell, en aquest moment de pregària íntima, per ajudar a la persona necessitada, fent d’aquesta activitat, pregària vida, carnal, per la intimitat amb Déu, a través de la persona necessitada. Entre la pregària a soles i la pregària carnal, no hi ha cap prioritat. En tots dos casos el que impera és l’AMOR. Sense cap dualitat, els dos tipus de pregària són immanents l’un a l’altre: la pregària contemplativa porta necessàriament a la pregària vida i aquesta a la contemplativa.
L’amor mutu que s’ofereixen els esposos en el lliurament dels seus cossos, és el nexe del seu ser UN i no dos.
Sta. Teresa, en els començaments de la seva vida mística, va experimentar que la vida activa d’apostolat treia temps a la pregària acte, contemplativa, que era la que alimentava, vivificava a la persona.
D’aquí va arribar a viure que la vida espiritual, tant en la pregària acte, com en la pregària obra, vida, depèn de l’amor en cada activitat. Una pregària porta a l’altra.
Segons Sta. Teresa, l’orant ha de madurar en la seva pròpia vivència de Déu, arribant a sentir que no hi ha a la terra més que Déu i ell / ella – i des d’Ell, conquerir el món.
BONA PASQUA DE RESURRECCIÓ
Ángel
Amb la col·laboració de
