Lliurament dels V Reconeixements Ànima d’Honor Àngel Pujol

David Bartolomé va néixer a Tarazona (Zaragoza) en el si d’una família senzilla amb tres fills de la qual ell n’era el més petit. Es va casar l’any 1977 amb Mamen Martínez Lahera i té dos fills: la Cristina i el Santi.

La seva infància va transcórrer dins la normalitat d’aquells anys durs i difícils, fent dels carrers els llocs per jugar i ajudant molt aviat a la seva mare despatxant roba a la botiga que tenien al poble, cosa que recorda amb gratitud per l’experiència que li va proporcionar aquest tracte amb les persones.

Al seu temps es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Zaragoza, i posteriorment, accedir mitjançant l’Institut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya a l’especialització de Medicina Familiar i Comunitària.

És Diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat de Zaragoza i es doctorà l’any 2004 en la Universitat de Lleida. És professor i col·laborador de la Facultat de Medicina de la mateixa Universitat. Ha participat com a ponent de comitès científics en nombrosos congressos en la seva especialitat, havent rebut importants reconeixements internacionals.

Es mostra especialment orgullós, que fos el mateix col·lectiu de professió, mitjançant el Col·legi Oficial de Metges de Catalunya i Balears que l’any 2007 li atorguessin la Distinció a l’Excel·lència Professional.

En un inici va exercir en  pobles de la província de Zaragoza, fins que es va guanyar la plaça a Mollerussa ja fa gairebé quaranta anys.

L’any 1984 va arribar al CAP de Mollerussa, on hi ha estat durant 22 anys compartint consultes amb els doctors Casado i Torné, i l’Igor Florez, a pediatria. Van ser uns anys amb molta feina, i uns horaris exagerats, arribant a tenir 3.000 cartilles a càrrec seu, i amb una atenció de deu, quinze visites diàries a domicili, apart d’altres treballs de recerca i formació. Finalment, una greu malaltia, el va obligar a deixar de treballar durant un període de més de dos anys, cosa que va comportar replantejar-se la seva situació davant l’impossibilitat d’exercir la feina amb la intensitat i professionalitat que ell s’exigia.

Sempre, el David Bartolomé, ha estat un home extremadament proper i generós, i de gran qualitat humana amb els seus pacients, fet que comporta que actualment  molts mollerussencs i gent de la comarca continuen gaudint dels seus serveis dins del Centre Mèdic Pla d’Urgell i Avantmèdic de Lleida, centres en els quals aporta els seus coneixements des de la seva Fundació.

A Vilanova de Bellpuig va veure la llum Roser Galitó el dia 24 de maig de l’any 1954. De ben jove es va casar amb el també vilanovenc Jaume Miquel Segarra. És mare de dos fills i àvia de tres netes.

Va cursar els estudis d’infermera, vocació que la va il·lusionar de molt petita, a Lleida, a l’escola de l’Hospital Provincial Santamaria, per acabar passant els corresponents exàmens a Barcelona per obtenir la llicenciatura.

Amb tot, just amb vint anys va començar a treballar durant dos anys a la clínica de L’Aliança a Lleida, per passar a continuació a l’ambulatori de la Seguretat Social ubicat al carrer Prat de la Riba de la mateixa ciutat, on va treballar durant setze anys, fins a incorporar-se al CAP de Mollerussa, quan aquest va obrir i on hi ha exercit  durant vint-i-tres anys.

Roser, en arribar al CAP, es va trobar amb el Dr. Bartolomé  (eren molt bons companys) amb qui va treballar conjuntament més de vint anys, fins que aquest i a causa de la seva malaltia va haver de plegar, cosa que malauradament uns tres anys més tard va patir ella la mateixa situació. Va ser de sobte, trobar-se perfectament i amb qüestió d’unes setmanes rebre un dels cops més durs que li ha proporcionat la vida, la notificació que ja no podria continuar treballant, per afegir més tard, que hauria d’utilitzar una cadira de rodes. La seva vida va donar un tomb de 180º. No podia entendre que la feina que tant li agradava passaria a ser un record.

Ella creu que sense aquest imponderable encara continuaria al CAP, on va deixar molts amics entre companys i pacients. Molts d’ells li van mostrar el seu suport i fins i tot amb alguns encara avui dia manté una entranyable relació.

Roser, van ser molts anys de servei a una ciutat i a una comarca i has deixat empremta pel teu exemple de simpatia, amabilitat i una gran professionalitat. Per tant, és un honor fer-te arribar aquest reconeixement.

Manel Pena és natural de Barcelona, on hi va néixer l’any 1956. Està casat i té una filla, que fa 3 mesos li ha donat la primera neta, que l’omple d’orgull i que com a home familiar en procura gaudir sempre que li és possible.

El Dr. Pena va cursar el batxillerat al Col·legi La Salle Condal de Barcelona, per passar a estudiar i llicenciar-se en medicina familiar en la mateixa ciutat, Hospital Clínic.

L’any 1983 amb 27 anys, va obtenir el seu primer lloc de treball a Castellserà, localitat en la qual hi va estar vuit anys. De Castellserà li agrada mencionar que en guarda molt bons records, tant del dia a dia com de la seva gent, de la que diu que coneix tot el poble.

L’any 1991, vuit anys més tard va arribar a Mollerussa per treballar al CAP, que s’havia inaugurat feia uns mesos. No es podia imaginar que trenta un any més tard continuaria al mateix lloc.

Aquesta llarga trajectòria i el seu tracte amb la gent, atenent sempre i en qualsevol circumstància de forma respectuosa, propera i fins i tot carinyosa, ha fet guanyar-se el respecte i l’estima dels seus pacients, que el valoren com un gran professional, i més important, una gran persona.

És molta la gent de Mollerussa i comarca que l’han tingut i el tenen com a metge de capçalera, amb el que comparteixen a part dels seus mals, també els seus neguits i les seves preocupacions, perquè saben que ell, els escolta i els procura ajudar i aconsellar.

Des d’un bon començament al CAP, ha tingut sempre com a infermera a la Carme Nabau Tantull, treballant amb total sintonia i, formant un tàndem inseparable.

Des del principi, va participar amb el Dr. Bartolomé, que ja hi era quan  hi va arribar, en la formació de metges especialistes en Medicina de Família, i durant tots aquests anys n’han sorgit 72 metges, dels quals alguns estan actualment treballant a l’estranger. És una feina de la qual se’n sent orgullós. 

Al Dr. Pena també l’hem pogut trobar en el Centre Mèdic des d’ençà que aquest va obrir, fins fa dos anys, que en arribar la pandèmia va creure oportú no continuar, i fins a l’any passat i des del 1996 va estar al Departament de Medicina de la Universitat de Lleida com a professor associat.

La seva vocació és la seva vida, i vol continuar poden exercir la seva feina fins qui sap quan. La paraula jubilació, encara per a ell no té sentit.

Dr. Pena, els Mollerussencs i la gent del Pla d’Urgell li devem el nostre agraïment, i com no, aquest merescut reconeixement.

Carme Nabau és filla de Linyola, al mig del Pla d’Urgell, ben aviat va tenir clar que el que ella volia ser de gran era ser infermera.

Va cursar els estudis de batxillerat a l’Institut de Bellpuig i després va continuar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per estudiar fins a llicenciar-se en infermeria.

El primer destí laboral va ser a Tarragona capital, i posteriorment, va anar a l’Hospital Arnau de Vilanova i a Sanitat a Lleida. Més tard i durant set anys, va exercir a Tremp, fins que va arribar a Mollerussa ara fa trenta-dos anys. Des de llavors, al CAP, i als seus usuaris, o sigui la gent de Mollerussa i el Pla d’Urgell, els dedica totes les hores laborals.

Ella és conscient de la gran sort que li ha  proporcionat la vida en tenir uns excel·lents companys, i sobretot, poder exercir al costat del Dr. Pena, amb qui hi ha estat sempre i encara avui continuen, i espera que sigui per molt de temps amb una col·laboració excel·lent de la qual tots en som beneficiats.

Al CAP ha viscut moments difícils, com va ser la seva remodelació i l’enrenou que va ocasionar el seu trasllat provisional a un altre edifici. Malgrat tot, el balanç és molt positiu. El fet de treballar per la gent  es menja totes les dificultats. Actualment, és una   de les referents de vacunació de la nostra ABS (Àrea Bàsica de Salut), així com del control del sintrom. Ha participat en l’elaboració de molts treballs de recerca i de tesis doctorals.

Carme, la gent de Mollerussa, saben que tenen amb tu a una gran professional que vetlla i es preocupa per la gent, que la  teva vocació està més viva que mai. Per tal, cal mostrar-te la nostra estima, la nostra gratitud, i com no, el nostre reconeixement.

El juny de 1905 arribaven a Mollerussa els Germans de La Salle. I així començava a la ciutat la història del Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, dels “Hermanos” o de La Salle. El nom no té importància, perquè la veritat és que ben aviat el Col·legi es va convertir en un punt de referència per a l’ensenyament a les nostres contrades. I és que a La Salle, i de la mà dels Germans, és on s’han format moltes fornades d’alumnes, no només del Pla d’Urgell, sinó també de les comarques del voltant.

I quan diem que s’han format alumnes no volem dir només que han esdevingut grans professionals, sinó que s’han convertit, sobretot, en persones autònomes, responsables, amb una escala de valors sòlida i compromeses amb la societat i el món. Això ha estat possible gràcies a la tasca que han dut a terme els diferents Germans que han estat a l’escola al llarg de 117 anys, vivint en comunitat, compartint l’experiència de Déu i transmetent els valors cristians als joves de les diferents generacions.

Aquest merescut Reconeixement Ànima d’Honor Àngel Pujol és la constatació de la gran trajectòria i de l’empremta que han deixat a Mollerussa els Germans de La Salle: per la seva contribució a fer una societat millor, més tolerant, més sensible, més compromesa, més emprenedora, més oberta i, en definitiva, més humana.

Una empremta que també queda en l’ànima del professorat que ha format i forma part de La Salle, i que ara té la tasca de continuar un nou període sense la Comunitat dels Germans, però amb el seu llegat gravat al cor.

El Germà Pablo Enrique, l’últim director de la Comunitat de Germans de Mollerussa, deia en el seu comiat que els Germans han viscut sempre la seva missió des d’una vocació apassionada, amb el compromís d’educar els nois i noies en la fe, però no imposant-la, sinó proposant-la, més que amb paraules, amb compromís i exemple. Un agraïment sincer, doncs, per aquest exemple que ha contribuït a deixar un món millor, amb persones millors, que se senten orgulloses d’haver format part de La Salle i privilegiades d’haver fet camí acompanyades del testimoni d’uns Germans que han dedicat la seva vida als altres.  

El Club Patí Vila-sana, és un club esportiu que va començar a caminar l’any 2002, arribant justament als 20 d’anys aquest 2022, tot i que els estatuts oficials de la seva fundació es van aprovar l’any 2003.

Va néixer per la voluntat d’uns pares de l’AMPA del col·legi d’aquesta localitat davant la necessitat de què els seus fills i filles poguessin practicar el seu esport preferit en la població. 

D’aquell modest inici, amb el pas dels anys, el Club Patí Vila-sana, s’ha convertit en un fenomen de tanta rellevància, pel fet de ser d’un poble de poc més de 750 habitants que competeix a la màxima categoria estatal, que es admirat i respectat tant pels seus rivals com pel món de l’hoquei i de l’esport en general.

El progrés ha estat constant i encoratjador amb campionats i subcampionats en diferents temporades i categories, per al 2017 l’equip guanyar la Lliga Nacional Catalana i ascendir a la màxima categoria d’hoquei a Espanya: l’OK Lliga Femenina (sènior) passejant des de llavors amb modèstia, però amb molt d’orgull el nom de Vila-sana pels diferents indrets del territori espanyol. I com a colofó aquesta passada temporada 2021-2022 l’equip classificat en la tercera posició aconseguint l’objectiu de poder competir a Europa disputant la “Champions League”.

Conformen el club en l’actualitat uns 80 nens i nenes dividits en dotze equips: sis de femenins i sis de mixtes, a part de l’equip sènior, als que s’hi ha de sumar els corresponents entrenadors i personal ajudant. La Junta la componen quatre persones, ostentant la presidència des de la seva fundació el Sr. Ramon Porta Gaset.

El pressupost del Club per aquesta  temporada ascendeix a la quantitat de 180.000 €, i compta amb una  petita Masia, estil Barça, que dona allotjament a diferents jugadores del primer equip. Són coherents amb el lema del Club “TREBALL I ESPORT” que els fa tocar de peus a terra.

Maria Camarasa va néixer l’1 d’abril de 1941 a Mollerussa, ciutat en la qual ha viscut sempre, i que com ella diu, porta al cor, ja que ha estat la gran vetlladora de tots els esdeveniments que durant els 81 anys de la seva vida  l’han acompanyat.

A Mollerussa, va conèixer Mariano Lamiel Lacasa, amb qui es va casar i va formar una família que li ha donat dos fills; el Jordi i l’Ester. L’any 1999 la prematura mort del Mariano la va deixar sumida amb una profunda tristor que gràcies a les seves conviccions i la  companyia i suport dels fills  i familiars, a poc a poc va aconseguir  superar.

Des de sempre ha tingut el neguit de voler ser útil a la societat i ha estat molt propera amb les persones que pateixen dificultats. Amb aquesta predisposició, un cop els fills es van anar fent grans i les obligacions de la casa li van donar una mica de temps, es va involucrar en accions socials aportant hores de treball en entitats com la Residència per a la gent gran de Can Jaques, La Llar Santa Anna per a persones amb discapacitat severa del Castell del Remei i Càritas Parroquial –  Mollerussa.

La seva primera col·laboració es va donar amb la residència de Can Jaques, fent de la cuina el seu lloc de treball, i més tard, va sumar-hi el seu treball amb la Llar Santa Anna del Castell del Remei, compaginant les dues feines durant uns anys.

Va ser als voltants de l’any 1997 quan es va involucrar de forma decisiva i permanent amb Càritas Parroquial – Mollerussa, aportant el seu voluntariat cada dia i el temps que fos necessari, la qual cosa va ocasionar  que a poc a poc anés minvant la seva dedicació a Can Jaques i al Castell del Remei.

Aquest any 2022 es compleixen 25 anys de la seva perllongada col·laboració amb Càritas, però amb pesar i a causa de la seva edat i les mancances de salut, aquesta s’ha anat reduint, tot i que sempre es troba a la seva disposició.

Maria sempre ha estat i sempre estarà al costat dels més dèbils i necessitats i amb ella tenim a Mollerussa, un referent de senzillesa, abnegació i treball.