Desafiaments persistents en la implementació dels Acords de Pau de Pretòria a Tigray: Un any després
Ángel Olaran escriu sobre els desafiaments persistents en la implementació dels Acords de Pau de Pretòria a Tigray: Un any després. Es van signar a principis de novembre de 2022 entre les parts implicades: el Govern d’Etiòpia i el Front Popular d’Alliberament de Tigray (FPLT) i van acordar “formalment un cessament de les hostilitats”.
Segons el pare Olaran, la regió de Tigray ha complert amb les seves obligacions, incloent-hi la retirada de soldats dels fronts i l’entrega d’armes pesants. No obstant això, el procés d’implementació dels acords enfronta desafiaments significatius i es troba en una fase crítica. El desplegament d’un equip internacional de supervisió, crucial per avaluar i monitorar el compliment dels acords, encara no s’ha materialitzat, i l’ocupació territorial per part dels exèrcits Fano i eritreu encara persisteix.
A més, el principi de sobirania territorial i la qüestió de la legalitat constitucional planteja dilemes particulars per a Tigray, que sempre s’ha considerat part integral d’Etiòpia. A més, l’ajuda humanitària, essencial per a la supervivència de la població, ha estat insuficient i s’ha vist afectada per la corrupció. El tancament de Tigray durant molts mesos durant el conflicte va deixar la regió dependent d’aquesta ajuda, i l’alliberació de les restriccions no ha alleujat completament la situació. La desmobilització de joves combatents, una peça clau de la pau sostenible, no ha estat efectiva, la qual cosa ha portat a la manca de seguretat a la regió.
Malgrat aquests desafiaments, els esforços continuen per aconseguir la pau a Tigray, i la població encara espera millores significatives. L’article 7 compromet el govern federal a aturar les operacions militars contra el TPLF i buscar l’anul·lació de la designació de terrorista. Mentrestant, el poble de Tigray enfronta incertesa i busca solucions als seus problemes més urgents. És evident que encara hi ha un llarg camí per recórrer abans que la regió pugui gaudir de l’estabilitat i la prosperitat que tant desitja.
Escrit per Ángel Olaran
Els acords signats a Pretòria
Avui, 8 d’octubre. Han passat ja 11 mesos des que es va signar la pau. Tigray ha complert amb totes les obligacions acceptades: sortida dels soldats dels fronts i entrega de les armes d’artilleria pesant i mitjana. La policia federal controla ja els aeroports i altres institucions federals a Tigray.
Tigray ha acceptat, segons l’article 10, passar a rànquing d’Administració Interina Regional. Sota el control del govern federal, és a dir, del PM.
Articles de les negociacions
Article 1:
Un dels seus objectius és enviar a Tigray un equip internacional amb tota mena de llibertats tant de moviment com de contacte amb persones i institucions per avaluar, verificar, monitorar, la implementació de l’acordat.
El dia d’avui, si la comissió ja és present, no ha estat operativa.
Article 2:
a) S’exigeix respecte per part de Tigray a la sobirania territorial i unitat d’Etiòpia.
En el cas de Tigray aquest principi no té valor algun donat que Tigray sempre s’ha considerat ser part d’Etiòpia. No va lluitar per la seva independència; es va trobar, d’un dia per l’altre, atacada per 5 exèrcits: 4 nacionals i un estranger, l’eritreu. En els més de 30 anys que jo portava vivint a Tigray, abans del conflicte, només he vist onejar la bandera federal. Mai la regional. A partir de principis de l’any 2022, en parets públiques, així com en els comiats en cartes, altres escrits, salutacions personals es compartia el lema: “Tigray Sobreviurà”. Mai, “Tigray serà lliure”. Ara oneja la bandera regional.
b) Es refereix a la legalitat de la Constitució federal.
Aquest principi no pertoca a Tigray. Abans d’acceptar assistir a la signatura de la pau, Tigray exigia que es seguís l’estipulat per la Constitució anterior a l’inici de les hostilitats, incloses les fronteres regionals.
Article 3
Respecte a la cessació d’hostilitats: Tigray ha complert amb l’establert.
Per part del govern federal encara queda per resoldre l’ocupació en territori etíop, en l’Administració Regional de Tigray, per part de l’exèrcit Fano, de la regió amhara, a la part oest i sud, i l’exèrcit de la nació eritrea, al nord. Els dos exèrcits es van unir al federal en la lluita contra Tigray, amb la promesa que, al finalitzar les hostilitats, cadascun dels exèrcits es quedaria amb la part tigrina que clamen en propietat. Ja des de l’abans de la signatura de la pau, cap dels dos exèrcits acceptava les ordres del primer PM etíop. Tigray és Etiòpia; l’obligació pertoca al govern federal. La policia federal protegeix els aeroports tigrins, així com les institucions federals, universitats i altres. A més de les fronteres internacionals. Això encara no passa amb Eritrea.
Article 4
Referent a la protecció de la població civil.
Es sap que a les parts de Tigray ocupades per l’exèrcit eritreu i el dels Fano hi ha robatoris, violacions i abusos. La població s’ha vist obligada a acceptar el seu nou carnet d’identitat, amb el qual no s’identifiquen.
Article 5
Pel que fa a l’Ajuda Humanitària, la responsabilitat pertoca al govern federal.
A aquest respecte, fins i tot abans del compromís amb la signatura de la pau, Tigray depenia d’aquesta ajuda durant gairebé dos anys.
A l’inici de les hostilitats, el govern federal va tancar tot accés a Tigray, sigui aeri o per terra, va tancar els bancs, va tallar el pressupost fiscal, així com tota mena de comunicació telefònica, electrònica o altra. Tigray depenia de l’enviament diari de 100 camions d’ajuda humanitària.
En aquests dos anys, les famílies que més vegades han rebut aquesta ajuda mensual no passen de TRES. El normal està entre dues, una i hi ha qui no ha rebut ni una sola vegada.
Ja dins del que s’estableix amb la signatura de la pau, alguna ajuda havia arribat als internament desplaçats.
Aviat es va sentir que, a causa de la corrupció per part de polítics i altres, es suspendia l’enviament de l’escassa ajuda que començava a arribar. I ja nosaltres des de la barrera vam començar a preguntar-nos: S’impedeix l’entrada d’alguna cosa que no entrava.
D’acord amb el principi de la signatura, es tractaria de l’enviament de 100 camions o fins i tot més diaris, dels de 40 tones. El seu viatge fins a Tigray és de 3 dies. Es deia que els camions, ja a Tigray, eren venuts directament a comerciants locals. Que els descarregaven als seus locals o als magatzems on es mol l’arròs… i així diàriament 100 camions, descàrrega i càrrega a esquena de jornalers, i de manera clandestina, als nostres carrers estrets, amb magatzems on apanes cabrien les primeres 40 tones… Ni la ciència-ficció s’hi atreviria.
S’ha sabut que han detingut alguns sospitosos de la corrupció, que han canviat dels seus llocs de treball a altres, però de l’ajuda material, del blat, mai no s’ha sabut res. Fa més d’un mes que s’ha llevat la prohibició. Avui es veu que passen caravanes d’uns pocs camions, 10, potser alguns més i es continua dient que va destinada als desplaçats interns. A cap família de Wukro i voltants ha arribat res. I el mateix es sent dir per part dels desplaçats. Ho resoldran denunciant altra corrupció i suspendre’n l’enviament?
Els hospitals continuen sense rebre medicaments, ni el mobiliari destrossat per l’exèrcit eritreu ha estat restablert, malgrat el principi que obliga al govern federal assegurar que aquest tipus d’ajuda arribi a la població.
Article 6
Acorda que el pla de desmobilització i reinserció dels joves assegurarà la pau i l’ordre a Tigray.
Els qui heu conegut Tigray abans de les hostilitats sempre heu comentat la qualitat social i seguretat de la regió. Abans de la signatura, durant 2 anys, no hi havia policies pels carrers, però hi havia seguretat.
El pla de reinserció ha consistit a fer que els joves dels fronts arribin a casa seva, sense cap suport material ni preparació psíquica ni mental per a la pau, i amb la càrrega emocional que han viscut aquests dos anys. Davant aquest abandonament, alguns dels joves s’estan agrupant per sobreviure als carrers i botigues, robant, extorsionant. Aquí la crítica va tant contra el govern regional com el federal. El principi ha produït el resultat oposat: està creant la manca de llei i ordre.
El govern local no va escatimar esforços ni recursos a l’hora de preparar-los per a la guerra. Els joves es van unir amb el millor dels esperits per protegir famílies, camps, propietats. I aquest esperit ho han mantingut al front. Hem vist molts d’ells ser atesos a un hospital on arribaven els afectats amb ferides lleus, per després reinserir-se amb els seus companys.
Encara avui, anant cap l’esmentat hospital, passen pel nostre carrer noies i nois joves, alguns amb coixeres molt fortes, dificultant els seus moviments, que causen dolor en veure’ls caminar, però alhora amb cares tranquil·les, serenes, en què no falta el somriure en saludar. Rarament una mala cara. Més d’una vegada he sentit aquest tipus de comentari per part de persones impressionades per ells. No van d’herois.
Quan en motiu de funerals o altres commemoracions es mencionen els qui han mort; en narrar alguna cosa de les seves vides: lloc de naixement, pares, estudis… alguna cosa dels seus serveis al front, la seva mort, sempre que es mencionen els seus noms en el relat, que poden ser fins a 5 o més vegades, són precedits de: l’heroi, l’heroïna… Els seus companys que no han mort deambulen pels carrers.
Article 7
El govern federal es compromet a aturar operacions militars contra el TPLF.
Encara pendent les ocupacions territorials dels exèrcits Fano i eritreu.
El govern federal facilitarà que el Parlament anul·li la designació de terrorista al TPLF. La notificació parlamentària va arribar el 22 de març del 2023. A prop de 5 mesos de la signatura.
De fet, a Pretòria es van asseure al costat d’un grup terrorista, “la junta” com era anomenada cada vegada que es referien al TPLF. Confiem que, amb el temps, ningú declararà il·legal la reunió de Pretòria donat que es va negociar amb una junta terrorista. Durant els 30 anys que portava a Wukro mai en les notícies nacionals, ràdio-premsa-televisió, es va informar d’acte violent algun a Tigray per motius polítics, ètnics, regionals o altres. Un es qüestiona la raó d’aquest qualificatiu per part del Parlament etíop. I el silenci al respecte per part d’autoritats internacionals.
Tan marcat era l’odi cap a la junta que els membres de la comissió etíop designats per a la reunió a Pretòria van exigir tota mena de garanties de no ser tinguts fora de territori tigrí.
Altres aspectes
Els bancs funcionen, però com en tot el país no pots treure més de 800 € diaris, segons el canvi.
La comunicació electrònica és decent. El transport per carretera, públic i privat a Tigray continua tancat; només funciona l’aeri.
Una notícia nacional refrescant: el PM està construint un palau tipus conte de fades amb un pressupost igual al del pressupost anual federal. En ser preguntat al Parlament per la despesa del projecte, va contestar que és diners oferts a ell personalment; que no té res a veure amb el pressupost nacional, del qual ningú pot exigir cap auditoria. Al parlamentari que li va preguntar per l’auditoria, li va contestar que en tot cas hauria de fer-se-la a qui li va oferir els diners. I va afegir que, si el parlamentari no podia pagar-se el viatge, ell l’ajudaria.
Una forta abraçada.
Ángel
Wukro 08/10/23
Et pot interessar
Si ho desitges, pots llegir també la publicació en la qual Ángel Olaran es pronuncia sobre l’Informe d’investigació d’abusos de Drets Humans a Etiòpia i la que transmet la immensa onada de dol a Tigray, una vall de llàgrimes pels caiguts al front.
Amb la col·laboració de
