Ángel Olaran respon en un vídeo sobre la situació a Tigray
Un plaer tornar-lo a tenir amb nosaltres! Ángel Olaran respon en un vídeo sobre la situació a Tigray, explica l’esdevingut en els dos anys de guerra a Etiòpia, sap del vostre suport i de les ganes de la gent de Wukro per a tirar endavant. Ha vingut aquest febrer per a comunicar que la urgència de l’ajuda és vital, donada la situació socioeconòmica. “Jo sé del vostre suport, i el que s’ha millorat allí (Wukro) a través d’aquest suport. Us animo a seguir. Com diu l’eslògan: ‘Pensa globalment, però actua individualment’. Que l’ajuda que rebem de vosaltres no solucionarà la fam de Wukro, Tigray; no obstant això, està solucionant, potser, la de 1.000 persones amb les quals tenim contacte més directe. I això ens val. Hem d’actuar individualment, fins on arribem”.
Abba Melaku, comenta en la seva tornada de Tigray després de més de 15 mesos, que “necessitava estar allí (Wukro) perquè era la meva família”. Durant aquest temps, “a poc a poc van sorgir possibilitats i vam poder aprofitar-les perquè amb els diners enviats d’aquí es poguessin comprar aliments”, ja que té clara “la necessitat que ara les famílies tinguin l’alimentació assegurada, però també la de donar-los un microcrèdit perquè demà puguin començar a alimentar-se soles; i posteriorment, anar per altres projectes. “A Europa hi ha potencial més que suficient per a aquests projectes. L’actitud de Tigray és ajudar a tots els que vulguin donar-nos suport i facilitar-ho tot”.
Ángel Olaran es mostra decebut amb les institucions internacionals, de les quals reitera, com en anteriors ocasions, que “ja no esperem res”; parla de la guerra a Etiòpia, que no ha canviat res políticament, que l’acord de pau de Pretòria (Sud-àfrica) de principis de novembre de 2022 es podia haver aconseguit l’endemà del conflicte i haver-se evitat “que a 600.000 persones se’ls matés sense motiu”. També, es podia haver evitat “la violació de dones amb molta brutalitat, amb una deshumanització brutal”; que l’ONU va informar d’aquestes violacions, però “la nota va ser llegida, comunicada, però va anar a parar al cistell de les escombraries perquè mai s’ha fet res sobre això”. “No han fet cap pas per a solucionar el problema de Tigray”.
El missioner té clar que Tigray va lluitar per defensar-se dels atacs molt motivats per lluitar per la seva terra, i que “ningú va demanar al govern etíop declarar que Tigray és una regió d’Etiòpia, que no són terroristes i que es podia negociar amb ells”. D’aquesta manera, evitar que “ho convertissin en un camp de concentració, sense poder entrar ni sortir, sense alimentació, ni medicaments”. “Si a la gent els deixen moure, i si els bancs funcionen, la gent tirarà endavant, perquè volen tirar endavant”.
Després de l’acord de pau de fa uns mesos, “l’ordre de l’ONU que havia d’entrar camions amb ajuda no s’ha complert del tot i només ha anat arribant amb comptagotes”. “Es diu que s’ha enviat ajuda humanitària, però ha estat de la més mínima”. “He vist el que mengen a les cases, i admiro com poden els nens tenir tanta vitalitat”. Segons el missioner basc, “el que preocupa és la falta d’alimentació dels nens de cinc mesos fins als cinc anys pels problemes que pot tenir el seu cervell”. “Això és un crim contra la humanitat”.
Alguns comentaris d’Ángel Olaran extrets del vídeo
“El fet de ser aquí és per a comunicar-vos el que està ocorrent a Tigray, però sobretot per a dir que necessitem el suport”.
“L’única funció que tinc en venir aquí és comunicar-vos que Tigray continua viu, segueix amb molta força, però moltes parts han quedat destruïdes -no moralment- i necessitem ajuda”.
“Donada la situació socioeconòmica de Tigray, la urgència de l’ajuda és vital”.
“Fer costat a Tigray hauria d’estar en mans de la Unió Europea, Nacions Unides…, però d’aquestes no esperem res”.
“De la situació de quan va començar el conflicte a ara no ha canviat res políticament”.
“L’acord de pau de novembre es podia haver fet l’endemà que comencés el conflicte a Tigray. Tigray no va lluitar per la independència. No es va preparar per a una guerra, sinó per a defensar-se per tot el que li venia per tots els costats”.
“Es calcula, tirant baix, que a 600.000 persones se les ha matat sense més ni més: per anar pel carrer, no m’agrada la teva mirada… i després els maten”. “Aquestes morts han sigut inútils”. “Hi ha fins i tot persones que parlen que han mort 1.000.000 de persones, sense més ni més. Un soldat que no li agradava el teu somriure i et matava, sense més ni més”.
“S’ha violat a dones amb molta brutalitat, amb una deshumanització brutal”.
“Van considerar a Tigray com a terrorista i ningú va demanar al govern etíop declarar que Tigray és una regió d’Etiòpia, que no són terroristes i que es podia negociar amb ells”.
“De l’ONU va sortir una nota breu, però ben clara, que deia que la violació que estaven sofrint les dones no hi havia manera d’explicar l’horror i com no sols estaven destrossant la seva vida, sinó també la humanitat i la dignitat d’aquestes dones. Això és impensable com pot ocórrer una cosa així. Aquesta nota va ser llegida, comunicada, però va anar a parar al cistell de les escombraries perquè mai s’ha fet res sobre això”.
“Tigray era com un camp de concentració. Els límits eren les fronteres de Tigray. Ningú podia entrar, ni sortir. L’ajuda humanitària no arribava…. Després de l’acord, ha anat arribant només en comptagotes”.
“Va arribar una ordre de l’ONU que havien d’entrar camions amb ajuda humanitària i no es va complir. Hi ha famílies que no han tingut accés ni un sol dia a aquest menjar, però això no ha amoïnat a ningú de les Nacions Unides…”.
“En els conflictes, unes persones són més persones que unes altres”.
“Per a defensar a Europa, s’està defensant als ucraïnesos”.
“El que a nosaltres ens sembla absurd, inhumà, vergonyós és que polítics d’aquesta talla (ONU) no hagin fet un pas per a solucionar aquest problema (Tigray), que és artificial, no és un problema real”. “També es parla que els tigrinyes són rebels. Rebel és el que comença a… el que es defensa no és un rebel”.
“Els tigrinyes han aprofitat les armes que deixaven el seu ‘enemic’ per a defensar-se”.
“La motivació dels tigrinyes era molt gran perquè van lluitar per defensar la seva terra”.
“Per a entrar i sortir de Tigray, es necessita rebre una invitació des de l’altra part”.
“Els hospitals estan sense medicació”.
“Si un malalt necessita anar a un hospital, ha de portar el guant per a les infermeres i si han de posar-li una injecció, ha de portar l’agulla perquè li punxin. Però això no sembla que preocupi”.
“Es diu que s’ha enviat ajuda humanitària, però ha estat d’allò més mínima”. “… però els que estan morint ara…”
“He vist el que mengen a les cases, i admiro com poden els nens tenir tanta vitalitat”.
“El que preocupa és la falta d’alimentació dels nens de cinc mesos fins als cinc anys pels problemes que pot tenir el seu cervell”. “Això és un crim contra la humanitat”.
“Àfrica és el continent més ric de tots els continents. Per a la matèria primera que ve d’allí les fronteres estan obertes; no obstant això, no és així per a les persones que volen venir a treballar aquí (Europa) i guanyar-se la vida. A elles se’ls rep amb gossos, filferros i tots els impediments possibles. Europa defensa així la seva propietat dels que arriben en pastera, dels migrants”.
“Àfrica cal tenir-la agenollada, humiliada”.
“A una dona cal donar-li avui alimentació, però també microcrèdit perquè demà pugui començar a alimentar a la seva família”.
“Una vegada la família tingui l’alimentació assegurada, es pot anar per altres projectes, com la recollida d’aigües per a conservar-la, i així els pagesos regar les terres més properes…”.
“Hem de combinar projectes d’alimentació, microcrèdit i d’infraestructures. A Europa hi ha potencial més que suficient per a aquests projectes”.
“L’actitud de Tigray és ajudar a tots els que vulguin donar-nos suport i facilitar-ho tot”.
“A Tigray, la situació és de fam artificial, pel tancament de les fronteres. Si a la gent els deixen moure, i si els bancs funcionen, la gent tirarà endavant, perquè volen tirar endavant”.
“Jo sé del vostre suport, el d’Iniciatives Solidàries, els socis, i us animo a seguir”
“A poc a poc van sorgir possibilitats i vam poder aprofitar-les perquè amb els diners enviats des d’aquí es pogués comprar sabó -que la gent no ha tingut accés a sabó en gairebé tres anys-, comprar menjar -sobretot farina de blat- a Addis Abeba i portar-ho fins a Wukro amb el transport gratuït d’organitzacions internacionals”.
“Quan vaig arribar allí (a Wukro, el gener de 2022), amb un permís i un vol de l’ONU, només podia portar 10.000 birrs (avui, 55 birrs són 1 €). Molta gent va pensar que jo arribava amb diners; i només tenia 10.000 birrs. Quan vaig arribar a casa, els hi vaig donar a Regat, la dona que s’ha encarregat del nostre menjar. Li vaig dir que ja no tenia res més i que el que menjaria no era la meva preocupació. El que ells mengen, jo menjaré. Si ells no mengen, jo no menjaré”.
“Jo sé que la meva presència (a Wukro) per a alguna gent va ser com un suport. El fet d’estar amb ells, de visitar-los, que et visitin, dona una altra dimensió a aquesta espera, que ja s’hagi trencat amb una cosa nova com va ser amb la meva arribada allí”.
“Regat, abans de la meva arribada, va anar rebent crèdits per a poder ajudar a la gent”.
“Jo necessitava ser allí (Wukro) perquè era la meva família”.
“El que s’ha millorat allí és a través d’aquest suport d’aquí. Com diu l’eslògan: ‘Pensa globalment, però actua individualment’. Que als que ja esteu ajudant, continueu ajudant individualment. Que l’ajuda que rebem de vosaltres no solucionarà el problema de la fam a Wukro, a Tigray, però està solucionant el problema de la fam -o del que sigui- de potser 1.000 persones amb les quals tenim contacte més directe. I això, ens val. Hem d’actuar individualment, fins on arribem”.
Vídeo de la conferència del missioner Ángel Olaran a la Universitat de Lleida
Accedint a la pàgina conferència del missioner Ángel Olaran a la Universitat de Lleida pots veure des d’allí el vídeo de la conferència. L’Acte va ser el dijous 9 de març, a les 7 de la tarda, al Saló Víctor Siurana (Edifici del Rectorat), Pl. Víctor Siurana, 1, de Lleida. El títol de la conferència: “Tigray, la guerra no contada”.
Amb la col·laboració de
