Amina Hussein guardonada amb el VI Reconeixement Ànima Abba Melaku
La periodista i activista kurda Amina Hussein guardonada amb el VI Reconeixement Ànima Abba Melaku. Defensora de la llibertat i la sobirania del poble kurd i una veu crítica amb les polítiques europees en la crisi dels refugiats. És també una defensora dels de la dona.
Amb la seva feina i el seu coratge ha tret de l’anonimat la lluita dels col·lectius de dones de Rojava (zona situada al Kurdistan sirià -nord i est de Síria-). Vàrem veure com es destrossava Kobane, com els sirians atacaven, com els islamistes destrossaven, com els turcs responien contra tots, i en mig del desordre, una comunitat liderada per dones donava esperança i sentit a la lluita d’un poble, arribant la dona a estar en els àmbits més importants: polític, militar, social i acadèmic.
Reconeixement per donar visibilitat a aquests moviments de dones
El VI Reconeixement Ànima amb el lliurament del premi Abba Melaku es celebrarà el divendres 3 de desembre al Teatre L’Amistat de Mollerussa, és per a donar visibilitat a la Revolució de dones de Rojava -arribada a anomenar-se com ‘la revolució de les dones’-. Rojava és un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà i a tot el món.
La distinció és per treure de l’anonimat a aquests moviments de dones que han posat en marxa les comunitats, les escoles, el dia a dia en cada poble, i si ha calgut, s’han organitzat en milícia armada per a defensar els seus i la seva terra.
Amina Hussein s’afegeix als anteriors guardonats: Raed Al Saleh, director a Alep dels Cascos Blancs de Síria, l’activista israelià per la Pau, Meir Margalit, l’activista pels drets dels migrants a la Frontera Sud, Helena Maleno, el facilitador per la Pau a Colòmbia, Henry Acosta Patiño, i l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.
Amina Hussein
Amina Hussein (Qamishlo -Kurdistan sirià-, l’any 1986) és periodista i activista kurda. Va néixer a la capital de Rojava, però es va formar com a periodista a Barcelona. Forma part de la nació kurda (Kurdistan) que, des de fa dos mil anys, ocupa el territori de les valls altes i mitges dels rius Tigris i Eufrates.
Davant la impossibilitat d’anar a la universitat al seu país, es va establir a Barcelona el 2006 com a refugiada política quan tenia vint anys. Tot i que va treure una nota molt bona al batxillerat i hauria pogut matricular-se en qualsevol carrera, no ho va poder fer perquè els kurds no tenien papers, no tenien nacionalitat. Sense documents no podia estudiar ni sortir legalment. Va viure aquí cinc anys sense papers.
El 2012 va aconseguir el permís de residència i en esclatar la guerra a Síria, el Govern sirià va donar passaports als kurds i el 2013, quan tenia vint-i-set anys, va tenir el seu primer passaport. Va ser quan va començar a estudiar periodisme.
Després d’onze anys, el 2017 es va graduar en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Ser periodista era el seu somni i va decidir estudiar periodisme per poder explicar el que passa realment amb els kurds. Ha treballat per a diversos mitjans de premsa catalans i per a la Radiotelevisió del Kurdistan. És poliglota: parla kurd, àrab, català i castellà.
Amina Hussein és una defensora de la llibertat i la sobirania del poble kurd, i és una veu crítica amb les polítiques europees en la crisi dels refugiats. És una persona que pateix perquè moltes persones refugiades moren a causa de la guerra, altres en el camí de fugida. Per ella, la Mediterrània s’ha convertit en el cementiri de milers de refugiats. Creu que els governs europeus han d’abandonar aquesta actitud de mirar cap a una altra banda, esperant que les bombes de la guerra i les tempestes de la mar acabin amb el problema. Té molt clar que han de posar-se a treballar, de forma conjunta, aportant solucions d’arrel al problema.
La periodista i activista kurda lamenta que vivim en una realitat postcolonial on el valor de la vida humana té gradacions segons el color de la pell, la religió i la riquesa de les persones. Té molt clar de què buscar una sortida humanitzada a la tragèdia de la guerra i dels refugiats sirians, no sembla que sigui l’objectiu de cap govern.
Amina Hussein dona visibilitat a ‘Les Unitats de Defensa de les Dones’ (YPJ, segons les sigles en kurd). Són les forces que defensen a les dones i els seus drets, no solament les dones del Kurdistan (territori dividit entre Turquia, Iran, Iraq i Síria), sinó les dones de tot el món.
Amb la seva feina, coratge i caràcter fort, que li permet aconseguir tot el que es proposa, ha tret de l’anonimat la lluita dels col·lectius de dones de Rojava. Rojava és una zona de Kurdistan sirià on un col·lectiu de dones lluita defensant els seus i la seva terra. La Revolució de Rojava, s’ha arribat a anomenar “la revolució de les dones”. Va començar el 19 de juliol de 2012 amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma. Una comunitat liderada per dones donava esperança i sentit a la lluita d’un poble. La dona va arribar a estar en els àmbits més importants: polític, militar, social i acadèmic.
El passat dia 16 de novembre, Amina Hussein, feia públic en el seu compte de Twitter el fet d’haver aconseguit el seu passaport espanyol: “Després de passar vint-i-tres anys sense cap nacionalitat (apàtrida per ser kurda) i cinc anys sense documents a Espanya, AVUI aquest malson ja s’ha acabat. Ja la tenim. Per fi”.
Kurdistan
Kurdistan és un estat no reconegut. És la República Autònoma del Kurdistan. El poble kurd és una nació que fa més de dos mil anys que ocupa el territori del nord dels actuals estats d’Iran, Iraq i Síria; i el sud de Turquia. Turquia és l’estat que ha ocupat la màxima extensió de la nació kurda i hi viuen uns 25 milions de kurds, més de la meitat de la nació kurda.
La nació kurda està formada per 40 milions de persones que va perdre la seva independència fa molts segles i que, després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), les potències colonials europees van fragmentar entre els quatre estats esmentats anteriorment. Però, malgrat tot, ha conservat la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat. De fet, actualment el Kurdistan està fragmentat sobre set estats; perquè darrerament van obtenir la independència Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan que contenen comarques del Kurdistan.
Ara ja no ens recordem de les primaveres àrabs i de les iniciatives de l’administració nord-americana per desestabilitzar l’Orient Mitjà. Són molts anys de guerra i destrucció, són milers de morts, milers de desplaçats, milers de refugiats… La Guerra de Síria ja no surt en els mitjans de comunicació, en els informatius televisius…
Durant aquest temps han aparegut multitud d’organitzacions combatents, l’exercit regular de Síria, l’Estat Islàmic, el govern turc, els aliats russos, les milícies laiques, bombardeigs dels aliats occidentals (França, USA, Regne Unit….). Tots s’han barallat per unes terres i un petroli, sense importar-los ni les vides, ni la cultura, ni la història. No hem après qui eren els bons i els dolents, no hem après qui guanyava i qui perdia, no hem après per quins interessos es barallaven. Sí que hem conegut que TOTS, tots, tenien un objectiu comú: aprofitar el desordre i aixafar el Kurdistan.
En mig d’aquesta destrucció total, hi ha una zona del Kurdistan sirià anomenada Rojava que s’assembla aquella història de l’Astèrix i Obèlix i el seu poble rodejat de romans. Vàrem veure com es destrossava Kobane, com els sirians atacaven, com els islamistes destrossaven, com els turcs responien contra tots, i en mig del desordre, una comunitat liderada per dones donava esperança i sentit a la lluita d’un poble.
Dones kurdes i ‘la revolució de les dones’, una lluita global
Al llarg de la seva història, la dona kurda ha mostrat coratge i valentia. Va formar part de les revolucions i va estar junt amb els homes al davant per lluitar per la seva llibertat i la del seu poble en les quatre parts del Kurdistan (territori dividit entre Turquia, Iraq, Iran i Síria).
La qüestió de la dona ha ocupat un lloc central en l’agenda de la Revolució de Rojava fins al punt d’anomenar-se “la revolució de les dones”. Aquesta revolució va començar el 19 de juliol de 2012 amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma o la confederació del nord de Síria amb un sistema de con-federalisme democràtic i copresidència home-dona, que permeten que les dones juguin un paper més important en la societat i estiguin present en totes les administracions i institucions des de les escoles fins a la presidència de la regió. Un model únic al món, però que no se’n parla. A conseqüència d’aquests dos sistemes de democràcies directa i participativa, la dona va arribar a estar en els àmbits més rellevants: polític, militar, social i acadèmic.
La imatge de la dona de Rojava va fer la volta al món especialment després de la lluita contra grups terroristes que van intentar ocupar el nord i est de Síria, o el que es coneix com a Rojava o Kurdistan sirià. Les batalles contra l’auto denominat Estat Islàmic (ISIS) van ser liderades per dones, com la batalla de l’alliberació de l’excapital d’ISIS a Raqqa, Síria. A més del seu gran paper en l’alliberació d’altres dones que havien estat segrestades per ISIS com les iazidíes que ISIS les va utilitzar com esclaves sexuals. Les ‘Unitats de Defensa de les Dones’ (YPJ, segons les sigles en Kurd) són les forces que defensen a les dones i els seus drets, no solament les dones del Kurdistan, sinó les dones del món sencer.
La Constitució de Rojava comença amb un “Nosaltres els pobles….” com la declaració de les Nacions Unides. Instaura un sistema federal democràtic, amb la participació de tots els homes i les dones, en igualtat de condicions sobre la base de la coexistència i la fraternitat entre els pobles. El sistema bàsic de l’economia és cooperativista i totes les institucions civils i militars que es creen estan basats en colideratge i dirigits per un home i una dona.
Reconeixement al poble del Kurdistan
El Parlament de Catalunya va fer una Declaració el passat mes d’octubre en la qual reconeix al poble del Kurdistan.
Presentació dels VI Reconeixements Ànima als mitjans de comunicació
Per a finalitzar aquesta publicació, comentar que també podeu llegir com va anar la presentació dels VI Reconeixements Ànima que distingiran a Amina Hussein.
Amb la col·laboració de
Publicació Segre, 24 de novembre de 2021
Publicació Segre, 4 de desembre de 2021
Publicació La Mañana, 5 de desembre de 2021
Publicació El Pla, 8 de desembre de 2021
