Reconeixements Ànima per a Henry Acosta per Facilitador de la pau a Colòmbia
El divendres 15 de novembre es celebra l’Acte dels Reconeixements Ànima per a Henry Acosta per Facilitador de la pau a Colòmbia en el marc de la XII Vetllada Solidària Ángel Olaran, en la que a més es procedeix a la distinció dels Reconeixements Ànima d’Honor Àngel Pujol.
Hem seguit en els darrers anys les converses i les discussions per poder arribar a un període de pau a Colòmbia. És un conflicte civil llarg en el temps, amb guerrilla pel territori, amb segrestos llargs i cruels, amb assassinats selectius, amb l’eliminació sistemàtica de líders socials, indígenes i camperols, amb l’eliminació física dels oponents polítics, amb actuacions il·legals de l’aparell de l’estat, de l’exèrcit.
Hem discutit si la guerra porta vint o trenta anys, si hi han 200 o 300 mil morts fins a arribar a la conclusió que ningú mai guanyarà el conflicte armat i que la societat colombiana va perdent les seves millors generacions. Finalment, es va arribar a un Acord per una pau justa i duradora que avui es troba altrament en un període fràgil, doncs les discrepàncies entre el govern central i els col·lectius afectats fa que molta gent perdi la paciència i l’esperança en un futur millor.
Foto Revista Semana
Aparició de Henry Acosta
Per poder arribar fins a l’acord de pau, un home industrial i emprenedor, que no ve de la polemologia ni de la teoria política, va dedicar anys i esforços en facilitar una taula de diàleg perquè s’asseguessin, es coneguessin, parlessin i finalment acordessin el final de la guerra civil.
Avui que una part de la guerrilla s’ha cansat dels “tempos” i de la lentitud del procés de pau, que creu que el govern central no juga net en l’aplicació dels acords, que veu com dia a dia des de la signatura de l’acord s’han anat eliminant, matant, a líders socials i comunitaris i que creu que tot ha estat un error i torna a amenaçar amb la violència, Henry torna a aixecar la veu i dir que no tot és blanc o negre, que ningú té tota la raó, que cal buscar espais d’acord i que la violència no resoldrà les causes del conflicte.
Premi internacional en reconeixement de la funció de Facilitador, d’anonimat
Henry Acosta ha fet de la discrecionalitat, de la cordialitat, la millor de les virtuts. Ell que el que vol és dedicar-se als seus negocis, les cooperatives, el progrés econòmic i social, no ha dubtat ni un moment en tornar a aparcar-ho tot i “posar la taula” perquè els que hi han que parlar, parlin, els que hi han que negociar, negociïn, els que hi han que demanar perdó es coneguin. Sense aixecar la veu, sense fer titulars, sense sortir a les portades de les revistes, fa que baixi la tensió i entenguem tots plegats que ens hem de conèixer i reconèixer més i que sense diàleg no es podrà arribar a cap acord.
Podeu consultar també tota la informació sobre els IV Reconeixements Ànima.
‘Arquitecte’ en el ‘pont’ entre el president Santos i les FARC
El Facilitador del procés de pau Henry Acosta, que guanya els Reconeixements Ànima per buscar la pau a Colòmbia en els governs d’Uribe i Santos, passarà a la història de Colòmbia com a l’empresari que va aconseguir en mig de la guerra convertir-se en el mediador secret del missatge de pau entre el president Juan Manuel Santos i les FARC, que van arribar als acords de pau el 2016. Una gestió que també va fer durant el mandat d’Álvaro Uribe.
Henry Acosta, economista colombià i exfuncionari de la FAO que havia treballat en projectes de desenvolupament a Llatinoamèrica i Àfrica, va ser l’home que es va guanyar la confiança de la guerrilla i de Santos per aconseguir asseure’ls en la mateixa taula en una història negociació. “No estic en la taula de negociacions, jo sóc el facilitador”, va manifestar al seu dia Acosta.
Henry Acosta Patiño va nàixer el 15 de novembre de 1948, a Génova, Quindío, però va créixer a Cali, Valle. En aquesta ciutat va estudiar Economia en la Universitat del Valle i allí es va forjar professionalment. Els seus forts són l’economia solidària i el cooperativisme. Casat amb Julieta López Valencia.
Va fer de la discrecionalitat una virtut
Durant més d’una dècada va mantenir en secret la seva labor de Facilitador en la construcció de la pau a Colòmbia i va fer de la discrecionalitat una virtut. No buscava un lloc en la història, però el seu paper com a Facilitador d’aquell acord de pau se’l va assegurà.
La història de Henry Acosta, l’home que va servir com a mediador entre la guerrilla de les FARC i l’expresident Álvaro Uribe Vélez i l’actual president Juan Manuel Santos. Va mantenir conversacions confidencials entre els comandaments de les FARC i amb els anomenats presidents de Colòmbia.
A pesar que la confidencialitat del seu treball va ser trencada per una persona aliena a la seva voluntat, inclús ja destapat, va continuar amb la labor de forma discreta, que ha estat en moltes ocasions, a tenor de les dificultats que ha portat el mateix procés de negociació.
S’ha convertit en l’arquitecte del procés de pau de L’Havana y va deixar testimoni històric sobre com es va aconseguir la pau a Colòmbia al seu llibre ‘El Hombre Clave’. Explicà com es va gestar un dels moments més importants de l’últim segle a Colòmbia i deixant de costat la discreció que el caracteritza.
Acosta passarà a la història com l’empresari del Valle que en complet anonimat va fer el paper d’intermediari. Aquella labor de mediació, que en moltes ocasions se li encarrega a grans personalitats, algunes vegades de talla internacional, aquesta vegada va córrer per compte d’Acosta Patiño, un personatge que es mou en el món empresarial i oficial del Valle. La gran fortalesa d’Acosta per aquell encàrrec, a més de la discreció, és que va conèixer a un dels homes forts dins del secretariat de les FARC: Jorge Torres Victoria, més conegut com a ‘Pablo Catatumbo’.
L’home amb el qual tot va començar
La publicació ‘El hombre con el que empezó todo’ de El País explica com es van conèixer Henry Acosta i Pablo Catatumbo; i el missatge que li va encomanar el president Juan Manuel Santos a Acosta per portar el seu amic que va conèixer el 1998, Pablo Catatumbo.
El 1998, els segrestos de les FARC eren una pràctica massa recurrent per a l’estabilitat de Colòmbia. En una carretera del Valle del Cauca, una de les zones més castigades per 52 anys de conflicte armat, Henry Acosta va veure com un brigada de la guerrilla el va retenir. Pensava que es tractava de l’Exèrcit, però els ‘soldats’ el van portar on era el seu comandant, Pablo Catatumbo, un dels caps de la guerrilla més antiga d’Amèrica Llatina. Diu avui Acosta, cooperativista caficultor, que en cap moment va tenir por. Allò no es tractava, o no es va tractar, d’un segrest. La conversació, sobretot de política, es va perllongar durant tot el dia. “Vostè segueixi venint i porti’m llibrets”, li deia Catatumbo. Era l’inici d’una amistat que, quasi dues dècades després, va aconseguir forjar-se en un acord de pau entre el govern y les FARC.
Acosta va complir l’encomana de Catatumbo i va regressar cada cert temps a algun lloc de la serralada central, el que es considerava el santuari guerriller, però que l’economista del Valle defineix com “confessionari”, doncs no era l’únic que anava a visitar-lo. Li portava llibres de Simón Bolívar, una de les obsessions de Catatumbo, estudiós del ‘libertado’ durant dècades en la muntanya.
Més protagonisme per Acosta
El paper d’Acosta cobrir protagonisme arran del segrest de 12 diputats del Valle el 2002. A través del comissionat de Paz del Gobierno d’Álvaro Uribe, Luis Carlos Restrepo, va obrir negociacions per tractar l’alliberament dels raptats. La mediació, que es va perllongar durant cinc anys, va ser en mà i 11 dels segrestats van morir en un macabre foc creuat amic entre dues columnes de la guerrilla. Va ser un dels episodis més traumàtics de la història recent de Colòmbia. Fa dues setmanes, les FARC, en un acte a L’Havana, van demanar perdó als familiars dels diputats, que, segons confirmen diversos assistents, van poder dir-los tot el que els va passar pel cap als guerrillers. Un dels més afectats, que es va posar a plorar, va ser Pablo Catatumbo.
Una labor incansable
Acosta va seguir portant i portant missatges de les FARC i del govern d’Uribe que, assegura, sempre intentar mantenir una negociació amb els guerrillers. Entre 2002 i 2010, l’economista va assegurar que es va reunir diverses vegades amb l’expresident colombià per a buscar una sortida negociada al conflicte. Mentrestant, la guerra s’accentuava. Les FARC, a través de la política de Seguridad Democrática, van quedar molt malmeses. A pesar de no estar convençut, en març de 2010, en les raneres del seu mandat, Uribe va enviar una carta a les FARC, tal com relata Acosta, a través del seu comissionat per a la pau, Frank Pearl, amb el temps negociador del govern a L’Havana, per explorar un diàleg cara a cara a Brasil. La resposta de les FARC va venir a ser que allò era inútil. Quedaven pocs mesos per a la fi del mandat d’Uribe i qualsevol intent correspondria al pròxim president. Calia, doncs, esperar.
Al setembre d’aquell any, després que Juan Manuel Santos guanyés les eleccions i assegurés durant la seva presa de possessió que “la porta del diàleg no estava tancada amb clau”, el nou president es va reunir amb Acosta. Havia de traslladar un missatge a l’amic que va conèixer allà per 1998: “Digues-li a Pablo Catatumbo i Alfonso Cano -llavors màxim líder de les FARC, mort en un atac el 2011- que vull fer la pau amb ells”. Santos es comprometia a enviar a Sergio Jaramillo, fet i fet negociador a L’Havana i el seu germà, Enrique Santos: “Si van a aquesta trobada secreta, estarien parlant personalment amb mi”.
Diàleg de pau entre el govern Santos i les FARC
Les negociacions per a l’acord de pau es van iniciar el 26 d’agost de 2012 a l’Havana, entre el Govern colombià i les FARC, i van concloure el 24 d’agost de 2016.
Els acords abasten sobre la reforma rural, la participació política, el cessament del foc i hostilitats bilateral, la solució al problema de les drogues il·lícites, sobre les víctimes i els mecanismes d’implementació i verificació.
El 18 de juliol de 2016, la Corte Constitucional va aprovar el plebiscit perquè els colombians validessin l’acord de pau, firmat el 26 de setembre a Cartagena d’Índies.
La papereta de votació va constar d’una pregunta per a que els votants poguessin aprovar o rebutjar el firmat en els acords de pau: «¿Apoya el acuerdo final para la terminación del conflicto y construcción de una paz estable y duradera?».
Victòria del “NO” al plebiscit
Finalment, i després d’una gran incertesa davant el resultat final, va guanyar el NO a l’acord. L’abstenció per aquesta ocasió va ser 62,59%, xifra alta al considerar la possibilitat social participativa que s’oferia sobre l’acord com a fi mediàtic. Les votacions van ser el 2 d’octubre de 2016.
Cal mencionar que, encara que va guanyar el “NO” a la firma dels “acuerdos de paz”, el Govern en cap de Juan Manuel Santos va tenir que “renegociar” l’acord considerant objeccions dels opositors a l’acord. Segons un recent estudi, una de les raons que pot haver explicat la victòria del “NO” és la dificultat de comprendre el material escrit d’aquests acords, doncs la seva redacció solament pot ser compresa per una persona amb almenys 19 anys d’educació formal, el qual és equivalent a l’haver culminat estudis de postgrau.
La guerrilla de les FARC a través del seu comandant en cap alies Timochenko es va expressar en contra del resultat de vot popular en contra dels acords firmats entre la guerrilla i el govern, el va considerar una victòria política de guerreristes, que no afectava en res l’aplicació de l’acordat i va expressar que el firmat pel president es troba vigent al ser subscrits amb anterioritat del plebiscit i depositat com un acord especial en el marc dels Convenis de Ginebra. Alguns partits es delimitaren de les posicions de Timochenko en considerar la vigència del no en el plebiscit ajustant-se a la llei estatutària i a l’acte legislatiu 1 de 2016.
El govern va considerar que independentment del decidit pel poble anava a continuar amb el procés i va demanar un pacte nacional de les forces polítiques a favor de l’acord.
Participació en el fòrum sobre els avanços de l’acord de pau
“La implementació és un procés summament costós. Està la incorporació, la justícia transicional i el desistiment d’armes, que és el pròxim. S’estima que si hi ha voluntat política, tot pot durar uns 10 anys. També es requereix superar la iniquitat i injustícia social, que pot posar en risc la pau”, va dir en la seva participació en el fòrum sobre els avenços de l’acord de pau, esdeveniment promogut per la Universidad Libre seccional Cali i celebrat en gener de 2017.
Colòmbia torna a estar en suspens i preocupada perquè pugui tornar la guerra
En l’actualitat, Colòmbia està en suspens després de l’anunci que un grup insurgent retorna a la lluita armada després de tres anys de la firma de l’acord amb les ‘Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i pugui marcar un punt d’inflexió en els processos de pau. Diversos analistes coincideixen en el fet que la situació és greu i que podria haver-hi escalament de la violència. No obstant això, el futur de l’acord firmat l’any 2016 i la responsabilitat sobre aquesta crisi són punts de discussió.
David Huey, representant a Colòmbia de l’Institut Kroc, un centre per a l’estudi de les causes dels conflictes violents i de la pau sostenible, va dir a CNN en Español que l’anunci de la dissidència està lluny de ser un fracàs. “Per a res. Si mires els processos de pau, sol ser comú en els processos d’implementació que són molt complexes i triguen 10 o més anys si són exitosos. Se sol veure també que els líders de línia dura van sortint del procés i buscaran seguir. És quasi el que s’espera”, afirma. Aquesta informació és de finals d’agost de 2019 segons la publicació de CNN Español.
L’elecció de Henry Acosta Patiño com a guanyador dels IV Reconeixements Ànima la va determinar el Jurat del premi internacional.