Ángel Olaran escriu sobre el començament del qual pot ser l’enfrontament bèl·lic definitiu

Des de Wukro, i després d’uns quants dies sense electricitat, el missioner Ángel Olaran escriu sobre el començament del qual pot ser l’enfrontament bèl·lic definitiu. En l’escrit, que el vam rebre el divendres 2 de setembre, ens explica les dificultats que tenen per sobreviure a Tigray per la falta de les necessitats bàsiques. A més, amb l’afegit de l’inici novament dels combats en les fronteres i el bombardeig de Mekelle en una àrea de jardí d’infància que va ocasionar la mort de diverses persones i nens.

Amb el Pare Olaran vam poder parlar el 22 d’agost i ens va avançar que hi havia “rumors del possible començament de lluites als fronts”. Malauradament, pocs dies després es van convertir en realitat. Aquell dia també ens va sol·licitar que els poguéssim transferir fons econòmics per a comprar aliments. Quatre dies més tard, vam rebre la seva confirmació de la recepció dels diners. Ara, estan realitzant les gestions oportunes perquè la gent tigrinya rebi l’ajuda alimentària, a part de la poca que els està arribant, que comenta en el següent escrit que publiquem.

Escrit per Ángel Olaran:

Como lo esperábamos, las negociaciones entre el gobierno federal y el tigriño no han evitado el enfrentamiento bélico – desde hace ya 4 días – en algunas de las zonas fronterizas, y por las noticias que nos llegan, los vientos juegan a nuestro favor. (Pots llegir la noticia publicada per El Periódico).

Es vergonzoso, por ponerlo delicadamente que, algo que los de a pie preveíamos hace meses, a los organizadores de la paz en el mundo, les haya cogido en pañales. Y lo peor es que ni siquiera se preguntarán en qué está resultando su incompetencia. (Per Ángel Olaran, Tigray és una cara fosca de l’ONU).

Hará unas dos semanas, con el permiso del gobierno federal, llegó a Tigray una comisión de mediación oficial de la UE – y como, tristemente ya se esperaba, sin mayores trascendencias – aunque, otra vez más, ni en esta han faltado las mejores intenciones por parte de la comisión. Volviendo a la sabiduría africana: “maneno hayavunji mifupa” – las palabras no rompen huesos –.

Ayer, 26 de agosto al mediodía, un avión bombardeó una zona de Makelle, un área de jardín de infancia. (Pots llegir la noticia publicada per El Periódico). Hoy, 27, son 7 las personas que han muerto.

Imatges de Tigray TV de l’atac aeri a un pati d’esbarjo de Mekelle

Por obras de rehabilitación en la presa hidráulica del río Tekese, llevamos ya 9 días sin electricidad – hoy 29, estamos recibiendo ya ese servicio –.

Estos días se está repartiendo, a algunas familias, algo de ayuda humanitaria: unos 12 kg de trigo, una botella – de las de fanta – de aceite, por persona, niños incluidos, a lo que se añadirá, cuando llegue, un grano con el que se hace el shiro. Es digno de verse la cara de satisfacción de las personas que vuelven a sus casas con tan preciado cargamento. Para la mayoría ha sido la primera vez que lo han recibido, cuando tenía que haberlo sido mensualmente, al menos los últimos 15 meses.

El problema que se nos presenta ahora es que, el trigo se recibe en grano que hay que llevarlo al molino, con la agravante de la falta de luz durante unos 12 días, hasta hace unas horas, por lo que las colas son de asustar.

Esperamos que, a pesar de ese ataque aéreo a Makelle, los aviones de la ONU sigan llegando – nuestro único cordón umbilical –.

Y una vez más, a verlas venir. Por lo que se sabe, este va a ser el enfrentamiento definitivo – como un: cara o cruz –.

Con mis mejores deseos.

Ángel

Vull fer un donatiu!