Angel Olaran és Abba Melaku

Angel Olaran és Abba Melaku a Etiòpia

És l’‘àngel de la guarda’ dels orfes de Wukro. Angel Olaran és Abba Melaku a Etiòpia. Així li diuen i significa ‘pare àngel’. Tota una vida dedicada a la cooperació a l’Àfrica. De Tanzània a Etiòpia, on hi ha transformat la zona desèrtica del Tigray en un lloc habitable. La Missió que va crear a Wukro s’ha convertit en tota una referència. Angel Olaran ajuda a Etiòpia amb projectes com ajuda orfes de Wukro i protecció persones vulnerables etíops. Ha vetllat per milers de persones necessitades, vulnerables i les ha ajudat a ‘VIURE’. S’ha guanyat l’admiració i l’estima de tot el món. Per això, expliquem aquí qui és, els seus fets i la seva labor, mentre des del CIS Angel Olaran seguim, junt amb altres ONGs i associacions, donant-li suport.

Qui és Angel Olaran?

Angel Olaran Esnal (Hernani, Guipúscoa, 17 de maig de 1938), cinquè de sis fills d’una família molt catòlica. La seva germana més gran, María Rosa, es va fer monja seguint les passes d’una tieta materna, Carmelita Descalza, i una rebesàvia que va entrar junt amb una de les seves filles en un convent de les Agustinas. Pertany a una institució eclesiàstica i serveix a l’ordre catòlica dels Missioners d’Àfrica (Padres Blancos). Des de fa més de 45 anys empeny la roda del desenvolupament d’Àfrica.

Angel Olaran es Abba Melaku - 1

És un home íntegre que ha escollit un món dur i que parla lentament amb les paraules justes, senzilles, però exerceix de motor d’un gran canvi en un dels llocs més pobres del món. És conscient que la vida és curta, però els canvis i les millores necessiten temps. I després de treballar en el continent africà ha après que no s’aconsegueixen a contrarellotge.

Té una gran vocació d’entrega a l’atracció fatal que sempre ha sentit per aquella zona del món. Primer va ser a Tanzània durant 20 anys. Va treballar en aquest país des de 1970, amb la tribu dels Wanyamwezi, els Fills de la Lluna. El 1991 va fer un curs d’islamologia i li van proposar anar a Etiòpia, on des de llavors ha intentat fondre’s amb la terra per guanyar el combat per la vida dels milers d’orfes que ha ajudat.

Els principis i els objectius segueixen intactes amb el temps gràcies a tota la seva energia i obstinació. Bona part de l’èxit de les iniciatives empreses per Olaran es basen en no quedar-se en la mera caritat sinó en organitzar a la gent per a què es defensi de si mateixa. Deixar que sorgeixin sentiments humans d’igualtat, justícia i fraternitat.

La motivació per fer-se missioner

Recorda que a vint anys va tenir “una experiència personal de Déu. Qüestió de segons o pot ser minuts, no sabria dir-ho. Però tocar el intocable va ser una de les experiències més fortes de la meva vida i em va marcar“. També perquè “suposo que haver vist joves que anaven com a voluntaris a missions. La primera idea va ser la de col·laborar en algun projecte durant 2 o 3 anys. Després vaig entrar en contacte amb un grup de missioners que treballaven exclusivament a l’Àfrica i va ser madurant la idea de ser sacerdot i de per vida. I encara estic allí, porto quasi 45 anys i allí em quedaré”. Té molt clar que “Àfrica sempre m’ha inspirat respecte i admiració, i m’ha ajudat a descobrir el que sóc”. El Pare Ángel Olaran ajuda a Etiòpia.

Ángel Olaran és l”àngel de la guarda’

La labor que realitza és la d’un ‘àngel de la guarda’ que vetlla pels nens orfes, joves sense recursos, mares indigents, famílies malnodrides i desemparades tinguin una vida digna en contra de totes les impertinències. Desgraciadament en moltes ocasions s’imposa el destí com la fam, la sequera, la sida o la tuberculosi. Un destí que empitjora a mesura en què descendeixes la teva posició en el mapa fins a arribar a situacions d’extrema pobresa. Donar-los un futur per al qual lluitar i apropa’ls a la qualitat de vida. Ajudar-los a “VIURE”.

Angel Olaran es Abba Melaku -3

El somni d’Abba Melaku (pare àngel) era acabar amb la fam a Wukro i dedicar els seus esforços a l’augment de la seguretat alimentària, un problema general a Etiòpia. Molt clar sempre en les seves afirmacions: “El dret a menjar no es pot negociar. El Primer Món està oprimint”.

Remuntant-nos als orígens: Construcció de la Missió Saint Mary i l’Escola d’Agricultura

Arriba a Mekelle, regió del Tigray, nord d’Etiòpia, l’any 1991 junt amb el Padre Blanco, José Luis Bandrés. En el terreny de Wukro hi havia un sol arbre i avui a l’altre costat del carrer estan els horts de l’Escola d’Agricultura.

Va arribar a Etiòpia l’any 1991 amb el mandat de la creació d’una escola de secundària. En aquell any una quantitat de guerrilles opositores van derrotar el govern militar-estalinista i va acabar la guerra. Al cap d’uns anys, junt amb el padre blanco, José Luis Bandrés, van construir i van posar en marxa la Missió Saint Mary, que s’ha convertit en l’ànima de la seva labor. En aquell moment, en la regió del Tigray hi havia solament vuit escoles secundàries i en aquells moments no hi havia a Wukro cap organització de tipus social.

Ajudes externes

Van construir la Missió i l’Escola d’Agricultura amb els diners de l’ONG alemanya Misereor i de Mans Unides als afores de Wukro. Es va edificar en una extensió de terra d’unes 8 hectàrees que el govern va oferir al bisbat catòlic. El règim militar-estalinista va nacionalitzar tot el sòl del país, i el règim actual ho ha mantingut així. En el terreny hi havia només un arbre i avui la Missió és un conjunt d’habitacions disperses entre arbres, passejos, parterres, arbustos, etc. I a l’altre costat del carrer hi ha els horts de l’Escola d’Agricultura.

Ángel Olaran recorda que “quan vaig arribar el 1991 a Mekelle, la capital de Tigray, en l’aeroport hi havia un menjador, una taula, una cadira i una bàscula, per pesar l’equipatge i un senyor que es va emportar les maletes. No hi havia res més. A Mekelle fa 25 anys, no hi havia ni un autobús, ni un cotxe. Per no haver-hi, no hi havia ni asfalt, solament hi havia un carrer asfaltat, el principal. No tenien ni 4 quilòmetres d’asfalt, molt poc”.

Solament hi havia un arbre

No oblida que “cap al 1985, la població local va demanar al bisbe que obrís una escola secundària. Vam començar a finals del 1993 i el 1995 vam donar les primeres classes. En el primer curs, les nenes que assistien a la classe a l’escola secundària eren un 15%. I ara hi escoles de secundària en les que les dones són més de la meitat. On nosaltres vam construir l’escola és un lloc de 8 hectàrees en el que solament hi havia 1 arbre“.

Sobre l’arbre, comenta que “era una acàcia i els vilatans la denominaven ‘l’arç blanc del Derg’ fent un paral·lelisme entre les propietats invasores de l’acàcia. Aquesta no deixava brollar cap altra vegetació al seu voltant destruint el camp. I el règim comunista del Derg que destruïa els pocs serveis públics que hi havia. Llavors hi havia mala herba, que ni les cabres menjaven. A Wukro hi havia 2 escoles primàries i una secundària”.

Nens sense escolarització

El missioner basc explica que “la majoria de nens no anaven a l’escola, i en la secundària entraven molt joves. Hi havia nens per totes les cantonades. Per tot, l’educació estava abandonada. Fa 25 anys en tot el país poder hi havia 3 universitats; ara n’hi ha més de 35. A Wukro, l’escola de secundària era la de tota la zona, i en els poblets gairebé hi havia escoles primàries. En 1991, va acabar la guerra i va començar a reorganitzar-se el país. Van començar des de quasi zero. No hi havia una bicicleta, ni motos, ni cotxes, ni el govern tenia cotxes. Les cases no tenien finestres i els seus sostres eren d’uralita. A Wukro nosaltres solament teníem un cotxe a l’escola que l’utilitzàvem d’ambulància i de tot”.

A partir de l’any 2000 es canvia d’escola secundària a professional

“L’any 2000, vam canviar de secundària a educació professional perquè amb la pau el govern no construïa més escoles i els privats van començar a fer escoles de secundària. I aquest any acudeixen 750 alumnes, dels quals 350 ho fan en classes diürnes i la resta en les nocturnes. A poc a poc la gent amb la pau també va començar a organitzar-se. En educació, el govern va començar a formar professors perquè van crear una universitat d’educació i van començar a formar-los. Ara hi ha un sistema ben establert. Per exemple, a Wukro hi ha 3 escoles secundàries i 2 escoles politècniques, on s’imparteixen 10 o 12 especialitats. També hi ha 6 escoles primàries (dels 7 als 15 anys) i escoles de jardí d’infància. Jo diria que la població de Wukro té el 100% d’accés a l’educació infantil. L’educació està sòlidament establerta a Wukro.

Els problemes que es va trobar a la seva arribada venien de tants fronts que la situació era dramàtica

La Missió va resultar ser un complex ampli i magnífic. Però els problemes venien de molts fronts: els quasi 30 anys de guerra, l’epidèmia de sida, que abans dels retro virals matava a 13.000 etíops a l’any, i la gran fam de 1984, solament 7 anys abans, havien destrossat el teixit familiar de la societat. Dones amb fills, abandonades per soldats o pels marits (emigrats a la capital, a Sudan o a Aràbia en cerca de treball i, de pas, oblidant-se de la família). També nens expulsats d’Eritrea per ser fills de pare o mare etíops que van arribar a peu creuant les muntanyes. A més de l’alt percentatge de natalitat natural del país (més de 7 fills per dona). O simplement la desmoralització general, que va convertir en habitual que els homes canviessin fàcilment a la dona carregada de fills per una altra més jove…

Tot això va deixar com seqüela una quantitat immensa de nens sense pare, o sense pare ni mare, i, no fa falta dir-ho, desnodrits i, sovint, malalts. El pitjor, del paisatge ‘desolador’ de quan va arribar a Etiòpia era aquesta “severa” malnutrició que patia la població, sobre tot infantil: “Hi havia nens que no podien ni sostenir el cap, rebutjaven el menjar i no tenien ni força per plorar. La situació era dramàtica”.

Aviat, els Padres Blancos es van trobar amb nens que no tenien on anar a raure. L’opció semblava clara: construir, a més de l’escola i la Missió, un orfenat.

Angel serà l”àngel de la guarda’ dels orfes de Wukro

Encara que l’opció de construir un orfenat semblava clara, un fet ho va canviar tot. Un fet va canviar el plantejament quan 5 germans sense pare van perdre també a la seva mare, un grup de veïns van acudir a la Missió dient que, si econòmicament els fos possible, ells els protegirien i cuidarien. L’oferiment va repetir-se diverses vegades per part dels veïns per part de veïns de nens orfes. D’aquí va sorgir la feliç idea de suportar econòmicament aquests veïns perquè poguessin fer-se responsables d’aquells nens. La solució molt preferible a la d’un orfenat. Alguns d’aquests nens van començar a dir <<pare>> i <<mare>> als seus protectors inclús després d’haver-se mudat a una altra casa; altres van ser realment adoptats per les famílies com fills propis.

Angel Olaran es Abba Melaku -4

La gran aposta per aquest sistema consistia en el fet que els germans seguien units, forma’n una família, i que el més gran o la més gran (que podia tenir 10 o 12 anys) adquiria la responsabilitat d’actuar com pare o mare dels més petits: administrar els diners, posar ordre a les seves vides… Va funcionar (i encara funciona) estupendament, i va suposar una gran alegria. Un grup de dones es van encarregar de vigilar setmanalment a aquestes famílies.

Tots ells formen una <<família de famílies>> i Angel exerceix de pare -o, ara, de padrí- de centenars de nens.

Tot canvia amb la seva arribada

Angel Olaran és Abba Melaku i és l’‘àngel de la guarda dels orfes de Wukro’, donat que a la seva arribada la seva lluita diària ha estat que “aquests nens orfes que s’han posat en les nostres mans tinguin els drets bàsics fins que siguin major i puguin valdre’s per si mateixos. Procurem que tinguin el més bàsic cobert com són el menjar, la salut, l’educació, el vestit, el sostre… Són orfes perquè els seus pares han mort de sida o han mort a les guerres”.

Recorda que “vam començar a conèixer famílies que s’encarregaven de nens de pares que havien mort. Podien estar pendents d’ells i cuidar-los si estaven malalts, però des del punt de vista econòmic no tenien diners per mantenir-los. Així és com van començar a acudir a nosaltres. Alguns compten amb els seus padrins o tietes, però altres no tenen a ningú i viuen sols. Normalment, els nens de 14 anys són els més grans de la família, però tenen el suport del veïnat”. Si continuaven en les seves cases amb l’ajuda dels seus veïns estarien més integrats a la societat. Per això, van decidir no ingressar-los en un orfenat. Així va sorgir la idea de crear un sistema revolucionari de tutela i protecció infantil.

Cada nit, després de sopar i quan ja s’ha fet fosc, Angel surt amb la seva llanterna a visitar a algunes de les famílies de ‘els seus’ orfes. Això és un dia sí, i un dia també.

L’educació és la seva principal preocupació

Creu cegament en la qualitat humana i la seva principal preocupació és l’educació com una eina fonamental per oferir oportunitats als joves. Afectuós i rigorós a la vegada, aspira a crear una nova generació responsable tant en les seves vides personals i familiars com en el món laboral. “Una bona educació és el millor que els podem oferir”, explica.

Angel Olaran es Abba Melaku -6

L’ensenyança és fonamental i la majoria dels nens van a l’escola, excepte alguns d’ells que la situació familiar li ho impedeix perquè han de cuidar dels seus germans petits o han de treballar. Aquest no és el cas dels orfes de l’Angel. A la sortida de les seves classes de primària obligatòria o secundària (van a l’institut), en lloc d’anar a fer els deures a casa van a fer-los a la Missió. Són orfes entre 6 i 14 anys que <<sense vigilància>> i sense que ningú els forci a res realitzen els deures. Els de secundària fan de germans més grans. I els divendres, Angel els reuneix a tots i els demana que li ensenyin les llibretes i els fa dir com han anat les notes de la setmana.

Creació de l’Oficina de Serveis Socials (Wukro Social Development Program)

El nombre de famílies de nens orfes va anar creixent ràpidament, i ja era impossible per a l’Angel estar atent a tots ells, que van arribar a ser fins a més de dos mil, a més de tot el que suposaven lloguers, ajudes econòmiques, atenció als acabats de néixer, als malalts, als ancians, etc., pel que es va passar l’administració del sistema al Wukro Social Development Program (Oficina de Serveis Socials), que atén als orfes i els dóna el necessari. A més, també s’ocupen d’ajudar com poden a altres col·lectius també molt necessitats i ho fan d’acord amb l’ajuntament (Werera).

L’Oficina de Serveis Socials s’encarrega també d’altres activitats. Pot ser que la més significativa sigui les classes de repàs dels dissabtes al matí en l’edifici de l’institut, i paga als professors per a fer un repàs amb tots els orfes que tenen obligatòria l’assistència.

Clases de refuerzo Wukro

L’Oficina de Serveis Socials (WSDP) funciona, sobretot, gràcies a les ajudes de les ONGs, la majoria de les quals van destinades als orfes.

El Pare Angel Olaran ha sigut decisiu i l’artífex de la solució de vida a Wukro

La transformació de la zona

Ha transformat la zona desèrtica del Tigray en un lloc habitable, verd, amb aigua i amb estructures socials per a una de les poblacions més castigades. A més, aconsegueix amb pressupost mínim, una escola amb grans resultats.

L’escola secundària que construirem i inauguraren els Padres Blancos tenia diverses branques: batxillerat, agricultura, comerç. Aviat els va resultar evident que el Tigray necesitava prioritzar urgentment, com a qüestió de vida o mort, era la <<resurrecció>> de la seva agricultura.

La desforestació dels boscos tropicals havia provocat les sequeres i les consegüents terribles fams. Les guerres i la necessitat de llenya per bullir l’aigua no potable o per cuinar van acabar deixant el paisatge nu com un esquelet. Difícil de recuperar, perquè les pluges d’estiu s’enduen la poca terra que queda entre les roques.

Recollint els fruits de la seva creació

L’Escola d’Agricultura és una escola universitària amb col·laboració permanent amb l’administració local, oberta a les realitats i a les necessitats permanentment amb l’administració local, oberta a les realitats i a les necessitats dels dos o tres mil camperols de la regió. Amb cursets i dossiers els ajudés en la millora de les tasques del camp (els horts, els camps de cultiu, els arbres fruiters, la cria de bestiar… fins a a la seva comercialització). Amb el temps s’ha convertit en un referent en aquella regió etíope. La corresponsabilitat del grup és essencial per a garantir les primeres necessitats, donat que el vincle amb la terra i el coneixement de l’agricultura són el que assegura la supervivència.

Angel Olaran es Abba Melaku -8

Els magnífics horts s’han convertit en model experimental a imitar i es troben a l’altre costat del carrer de la Missió. Per tant, els canvis també han estat ambientals en la zona del Tigray. El teixit social es va anar compactant i estenen fins a arribar a crear aquests horts innovadors, impulsats per mesures de reforestació, o d’acord amb els Serveis Socials s’han portat a terme accions integradores com la cooperativa de malalts de SIDA que produeix i ven mel.

Aconsegueix, amb un pressupost mínim, una escola de grans resultats

Sobre els terrenys cedits per la comunitat en els que es va aixecar l’escola, “actualment cobreix les àrees d’agricultura: plantes i animals, informàtica, comptabilitat, mecànica general, electricitat i fontaneria. Aquestes branques són homologades: El títol és l’oficial del govern. En formació no homologada, que solament rep un certificat de l’escola: música, pintura, escultura, tall i confecció, brodat, arts marcials, circ. Acudeixen 750 alumnes; 350 ho fan en classes diürnes i la resta en nocturnes.

Angel Olaran es mostra orgullós que “tenint un pressupost mínim els resultats siguin grans. En general, els nostres graduats són molt apreciats en els seus llocs de treball. Ens arriben informes del seu compromís laboral. La nostra escola és visitada freqüentment, tant pels camperols, escoles rurals, professionals, com polítics del país. Aquest curs passat ens va visitar el Ministre de Medi Ambient i Reforestació, acompanyat pels representants del ministeri de totes les regions etíops. Ens visita personal universitari nacional i internacional”.

Parlant amb propietat

El Pare Angel Olaran, afirma que “segons un informe presentat en la televisió nacional, som una de les dues institucions nacionales que tracta el medi ambient. En començar les obres de l’escola, en una àrea de 8 hectàrees hi havia solament un arbre de secà. En l’actualitat comptem amb unes 40 mil plantes. Hem estat pioners en regadiu per degoteig, compostatge; arbres fruiters, vegetals, cimentació de séquies, recollida d’escombraries; pous d’aigua amb energia solar i molí de vent. Col·laborem en la millora de la vida dels camperols, facilitant l’accés a l’aigua per a ús domèstic i per al regadiu; millora de la qualitat d’animals domèstics; microcrèdits; millor qualitat de llavors. Insistim en agricultura ecològica”.

El missioner assenyala que “un altre dels èxits és la nostra col·laboració amb l’Administració i diferents serveix oficials. Tots els nostres projectes estan dissenyats i implementats en estreta col·laboració amb els departaments de benestar social, agricultura, educació, aigües, reforestació…

Ajuda del govern amb l’educació

Per altra part, el Pare Ángel Olaran ajuda a Etiòpia i està orgullós que “ara hi ha també molts joves que van a la universitat i pels alumnes amb bona nota és el govern el que es fa càrrec de l’educació i l’estada, de tot, excepte dels viatges. Hi ha noies que els seus pares no poden pagar-los el viatge, llavors ho solucionem des de fa uns 7 0 8 anys amb col·laboració de l’associació de dones de Wukro”.

“L’associació coneix bé tota la situació de les famílies i donen diners pels joves, sobre uns 20, que aquest any aniran a la universitat i que no poden pagar els seus pares. També els de benestar social van venir amb la mateixa demanda, eren uns 10 els que no podien anar i també els vam ajudar fins que van acabar la universitat. Un 95% dels treballadors no arriben als 35 anys, que és quan va començar tot això. Abans no podien accedir a l’educació universitària”.

Pregutant sobre aquelles coses que canviaria en general si pogués tornar endarrere, respon: “No crec que canviaria res, ja que hem donat respostes a les situacions que se’ns han anat presentant. La prioritat l’han anant marcant aquestes situacions. El que sí que m’hagués agradat és afinar més en les motivacions, actituds, qualitat del servei, proximitat i atenció al pobre”.

¿La pobresa?

Ángel Olaran és d’aquelles persones que pot presumir de tenir un discurs propi. Sempre parla clar i se li entén tot: “Per a comprendre la pobresa fa falta tocar-la, olorar-la, abraçar-la. És impossible sentir ni entendre el que la pobresa profunda significa a través de programes de televisió, de fotos o articles en els diaris”.

“No poden fer-se idea de tot el que suposa l’extrema pobresa. Com que la vida d’un fill se te’n vagi de les mans perquè no tens amb què alimentar-lo o que els teus fills, en lloc d’anar a l’escola, tinguin que començar des de molt petis a buscar el pa pels carrers”.

Lamenta que “les ajudes humanitàries solament són pal·liatius per als sofriments dels qui paguen les conseqüències d’una economia mundial basada en la injustícia més radical. I en un repartiment desigual de la riquesa que fa que els rics seran cada dia més rics i els pobres empobriran cada vegada més. Aquesta desnutrició general és la conseqüència d’un sistema econòmic injust, incomprensible i absurd“.

“Ajudar als que sobreviuen en la misèria ens serveis també a nosaltres perquè ens fa conscients de la injustícia, ens permet pagar part del nostre deute, compartir allò amb els altres i conèixer-los”.

“Els pobres no són objecte de la nostra caritat, sinó subjectes d’una llibertat”.

Angel Olaran Pobreza

Més reflexions sobre la pobresa

I una lamentació més contundent, si pot ser: “… Davant tantes injustícies i amb els milions de persones que moren cada any a causa de la pobresa, resulta inevitable preguntar-se si a Déu se li ha escapat la creació de les mans”.

Quan es parla de possibles solucions a la pobresa, es mostra resignat i afirma que “si no s’acaba amb la pobresa és perquè no interessa fer-ho. La fam és un genocidi programat, tolerat. S’ha de dir les coses pel seu nom. I si les paraules han arribat a perdre el sentit, s’haurà d’inventar un nou idioma”.

Ángel Olaran es resigna i l’entristeix explicar el que li va passar: “Quan estàvem preparant roba que nos havia donat la gent pels orfes, i era roba per a l’edat de 10 o 12 anys, quan s’elegeix roba per aquests i quan els hi anava bé ens vam adonar que en la part del coll posava que era roba per a 2 anys… Hi ha molta fam passiva que fa que sembli que el nen està be, però quan mires el seu cos t’adones que no està com hauria d’estar els 10 anys i moltes vegades és perquè el menjar no és l’adequat. Això és trist”, comenta el Pare.

No és tant el que es dóna del que es rep

Fa 45 anys que ajuda als altres: “Jo crec que no és tant ajudar als altres. És compartir, viure amb els altres. És una relació en la qual et sents relaxat perquè no estàs donant, no vénen a aprofitar-se de tu. La persona que ve a tu solament quan et mira i et somriu ja t’ha donat tant que el que tu puguis oferir-li no fa més que correspondre al que t’aporten”. “El que procures és que hi hagi calor humà. Les persones que venen a tu és perquè tenen una necessitat, però el bonic és inclús quan venen i no la tenen, vénen a veure com estàs, com t’ha anat el dia”.

La Missió Sant Mary i els voluntaris que cooperen a Wukro

Des dels seus inicis, la missió de Saint Mary rep visites de cooperants i viatgers que troben allí un lloc en la que la seva ajuda repercuteix directament en la comunitat. “La gent que ve i coneix el projecte crea una afinitat amb aquest lloc. Després es pregunten ¿Què podem fer? I el que fan és ajuntar-se i crear associacions per ajudar el projecte”, comenta.

“Els voluntaris que vénen a Wukro, quan tornen sempre pregunten com estan els nens. Això vol dir que s’adonen del bonic d’allí és el que hem perdut aquí, que és la naturalesa, l’espontaneïtat, la bellesa dels nens, el somriure, que vagin corrent a abraçar-te…”, afirma.

Reconeixement absolut i estimat per tot el món

En totes les seves activitats, Angel Olaran no actua solament com impulsor i organitzador sinó com un pare -o padrí- i que estima i vetlla pels seus, com així el veu la població, que carinyosament l’anomena ‘Abba Melaku’ (el ‘pare àngel’). “El carrer és la meva església i les cases de la gent són els meus altars”, proclama.

Angel Olaran es Abba Melaku -7

El Pare Ángel Olaran ajuda a Etiòpia i fou condecorat el 5 de juliol de 2015 com Doctor Honoris Causa per la Universitat de Mekelle. Mèrit atorgat per la seva trajectòria pel desenvolupament econòmic i rural de la zona del Tigray, al nord d’Etiòpia.

‘Abba Melaku’ (Pare àngel)

També a Wukro ha tingut el seu reconeixement i el carrer on està situada la Missió Saint Mary porta el nom d’Abba Melaku. Abba Melaku també dóna nom al guardó internacional Reconeixement Ànima Abba Melaku per premiar una figura mundial. Alguns projectes de medi ambient i reforestació implementats per l’Ángel en el Tigray han estat premiats i són referència a Etiòpia.

Coneix lloances, però refusa l’ostentació. L’incomoden els elogis. La immensa labor que ha realitzat aquests 25 anys a Wukro ha estat tan gran que tots els reconeixements que puguin fer-se es quedaran petits. Però des de la seva humilitat això no li fa perdre la son sinó poder viure molts anys més per continuar amb la seva gran obra humanitària, entesa com una via per aconseguir justícia social.

Passat, present i futur

Els projectes que s’han realitzat i els que està en marxa a Wukro són de diferent índole, i s’han portat a terme amb pressupostos molt dispars. S’han pogut realitzar gràcies als fons finançats per ONGS europees de distinta rellevància i tan religioses com no. L’èxit ha estat la col·laboració real entre les parts implicades en els projectes i la participació de les poblacions destinatàries de l’ajuda. Fer sentir el projecte com propi i, en conseqüència, ‘sostenible’. Això ha estat vita en la transformació de Wukro.

Ángel Olaran solament busca superar els sofriments dels quals pateixen. És un exemple de generositat que mereix tota la nostra atenció i ajuda. En la missió desenvolupa activitats d’educació, sanitat i assistència als més necessitats. Ha tret de la prostitució a cents de nenes, ha cuidat de milers d’orfes, atén als malalts de sida i tuberculosis. Ha desenvolupat un sistema de microcrèdits per a petits negocis. A més, s’encarrega dels programes d’assistència als ancians i procura buscar treball als desocupats.

Records sobre Àngel Pujol

La labor del missioner va captivar a Àngel Pujol en la seva visita a Wukro a finals del 2005. El Pare Olaran explica sobre ‘l’ànima’ del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran‘ que “res li passava desapercebut. Tenia una manera delicada de mirar les coses, les disfrutava i sempre les milloraria. Gaudia de qualsevol treball ben fet. Podia menjar amb les persones més influents i plorava si veia un nen descalç. Va portar molt malament el no poder parlar anglès. Una de les seves metes, eradicar la fam i la falta d’escolaritat pels nens. Era una persona molt popular”. Van ser quasi 10 anys construint esperances de vida junts.

Angel Olaran-Angel Pujol

Actualment, els fons s’han reduït tant que inclús la continuïtat d’alguns projectes corren perill. Per això, anima a seguir realitzant donacions, perquè “el que no es dono, no arriba mai al que més ho necessita”.

Sobre si arriben les aportacions a Wukro

Ángel Olaran no entén per què “nos podem preguntar si la nostra ajuda arriba a destí, però mai ens preguntem què passa amb aquests 2 o 3 euros que dono de més al meu estómac, que tampoc és bo. Això no ens preocupa. Però si dono un euro d’una forma social: Arribarà o no arribarà allí?, és quan comencen les preguntes, i em sembla això vergonyós. Pregunta’t primer els euros que poso al meu estómac si són necessaris, i després, ja et preguntaràs si arriba el meu euro, a vegades el meu mig euro, al seu destí. Aquesta és una pregunta secundària, diria jo”.

Per a què Ángel Olaran pugui seguir mantenint l’actual projecte humanitari necessita seguir comptant amb les ajudes externes. Però cada vegada aquestes més dirigides cap a un model d’aprenentatge de l’autosupervivència per a què siguin menys vitals. El somni és aconseguir que algun dia, si put ser no molt llunyà en el temps, no siguin imprescindibles.

Des del CIS Ángel Olaran li donem suport en part gràcies a les ajudes dels nostres socis i sòcies.

Preocupació i objectius comuns

L’objectiu del CIS Ángel Olaran és posar tot de la nostra part per ajudar al Pare Olaran a salvaguardar als més vulnerables de Wukro. Això gràcies a les subvencions institucionals, a les aportacions dels socis o donants. També gràcies als fons recaptats per la fundació en les diferents activitats que es realitzen de suport al missioner.

“La meva preocupació personal és la necessitat d’aconseguir 40.000 € anuals per al manteniment de l’escola. I altres 130.000 € per al manteniment dels 650 orfes, ancians, i persones afectades per la SIDA”.

Després d’una vida dedicada a la cooperació a l’Àfrica no es planteja tornar i assegura que “el meu futur està a Wukro. Cada dia hi ha coses per fer o gent que requereix la meva atenció”.

Sequera i accessibilitat a l’aigua

L’aigua s’ha convertit en una espècie d’obsessió per a l’Ángel i no és d’estranyar, després de viure a prop la cruesa de les successives sequeres patides. Podem recordar la seva crida d’emergència per la sequera a Kelte Awelaelo.

Els projectes hidrològics i aquells relacionats amb l’agricultura i la biodiversitat estan sempre damunt de la taula per a no perdre ni una gota i aconseguir la seguretat alimentària. Una tasca res fàcil, perquè els problemes segueixen allí. “Encara queda molt per fer en les zones rurals en les quals les famílies sobreviuen del camp. No es pot oblidar que més del 85% de la població etíop viu en les zones rurals. L’objectiu és aconseguir que aquestes famílies tinguin tres collites a l’any emmagatzemant l’aigua de la pluja en els embassaments i pous, construint canals i intervenint en els torrents”.

Reflexions sobre el món en el qual vivim

Ángel Olaran considera que en els països rics s’ha entrat en una espiral de consumisme i de necessitats supèrflues. “La societat del Primer Món és víctima del seu propi desenvolupament perquè li està portant a un individualisme brutal. Interessa viure en la ignorància. Per a viure tots al ritme del Primer Món, faria falta tres planetes que produeixen tota la matèria primera necessària”.

Angel Olaran es Abba Melaku 5-

Al contrari, opina que “la gent d’Àfrica està acostumada a no tenir, no tenen tantes ambicions materials. Tenen un gran suport familiar, estructures comunitàries de base forta i un major sentit de la solidaritat”. Ha pogut arribar a les persones, “he pogut descobrir els valors humans de les gents. Les cases, per exemple, poden ser molt humils i pobres, però en realitat constitueixen uns museus de dignitat”.

Contundent en afirmar que “la crisi que aquí minva el treball, allí (Etiòpia) crea mort, no obstant no es percep per aquest motiu més tristesa”.

Agraïment per la lectura sobre Angel Olaran

Moltes gràcies pel teu interès en els fets del missioner Angel Olaran al nord d’Etiòpia. Si desitges més informació pots llegir el nostre llibre: “Què podem fer?“.

Si desitges col·laborar amb els seus projectes fes un donatiu des del nostre web, o bé, fes un donatiu amb transferència.

Moltes gràcies!!

Change this in Theme Options
Change this in Theme Options