Article “Confrontant l’abusiu setge d’Etiòpia” de Kenneth Roth
Recollim en aquesta publicació l’article “Confrontant l’abusiu setge d’Etiòpia” de Kenneth Roth. És el punt de vista de l’expert Kenneth Roth, director executiu d’Human Rights Watch, que va publicar en el seu darrer dia a HRW un article que posa de manifest el bloqueig constant del govern etíop de l’ajuda humanitària desesperadament necessària per a Tigray i la dèbil resposta pública d’altres governs africans.
Segons Roth, Àfrica ha de posar de la seva part per trencar amb l’abusiu assetjament de Tigray per Etiòpia. L’estrangulament del govern etíop amb l’ajuda humanitària ha d’acabar.
La diplomàcia africana concertada al voltant de la crisi del gra d’Ucraïna i el bloqueig rus contrasta amb la inacció d’Àfrica sobre Etiòpia al Consell de Seguretat, escriu Kenneth Roth.
En aquest article, incorporem també enllaços amb publicacions del nostre blog amb escrits d’Ángel Olaran (Abba Melaku) per a poder tenir més informació de referència.
Persones esperant la distribució d’aliments en una petita ciutat al nord de Mekele, en la regió de Tigray, el 7 de maig de 2021. © 2021 AP Photo/Ben Curtis
Per Kenneth Roth, director executiu d’Human Rights Watch
El primer vaixell noliejat de les Nacions Unides que portava gra ucraïnès, que havia estat en sitges bloquejades com a resultat de la invasió a gran escala de Rússia, va atracar a Djibouti el 30 d’agost. El lliure pas d’aquest enviament, destinat a Etiòpia, va seguir la pressió concertada dels governs africans sobre Rússia, així com a les negociacions dirigides per l’ONU. Però es necessita més força diplomàtica, fins i tot per part dels països africans, per a posar fi a l’estrangulament de quasi dos anys del govern etíop en l’assistència humanitària a l’assetjada regió de Tigray. En cas contrari, és poc probable que molts dels etíops que corren major risc de fam es beneficiïn.
Etiòpia és un dels sis països que l’ONU ha assenyalat per tenir persones en risc de fam. Milions de persones del sud i de l’est del país s’enfronten a nivells alarmants de fam i malnutrició a causa d’una de les pitjors sequeres en dècades. Les comunitats de les zones afectades pel conflicte del nord del país depenen de l’ajuda humanitària. Però és a la regió de Tigray, en concret, on ha persistit una greu crisi de fam durant més d’un any i podria revertir-se mitjançant accions governamentals.
Des de l’esclat de la guerra a Tigray el novembre de 2020, les forces etíops i els seus aliats han violat amb freqüència les lleis de la guerra. Van saquejar i van atacar llars i infraestructures civils, crims que les forces de Tigray replicarien més tard en altres regions, mentre tancaven els serveis bàsics i obstruïen severament l’ajuda als civils atrapats en els combats. Després, les autoritats van imposar un setge efectiu a tota la regió, impedint pràcticament tota l’assistència humanitària per als civils en violació del dret intern etíop, els drets humans internacionals i el dret humanitari.
Durant els primers vuit mesos del conflicte, les forces etíops i els seus aliats van saquejar empreses, hospitals, bancs, bestiar i collites, deixant a la regió depenent de l’assistència. L’impacte d’aquesta destrucció ha estat devastador. Ha impedit que la gent rebés assistència sanitària, aliments i altres serveis bàsics, i ha obstaculitzat la recuperació d’un sistema sanitari destruït pel conflicte. Durant mesos, les forces federals i regionals van bloquejar les carreteres, fent gairebé impossible que els agents privats o organismes humanitaris portessin subministraments mèdics o aliments. Els subministraments van disminuir a nivells alarmants.
Els investigadors d’Human Rights Watch van parlar amb metges al febrer que havien tractat dotzenes de supervivents d’un atac mortal de drons sense accés a fluids intravenosos o guants protectors. Un periodista que va viatjar a Tigray a finals de maig i principis de juny ens va dir que va veure “la fam a tot arreu.” A l’agost, l’ONU va advertir que un de cada tres nens de Tigray menors de cinc anys està greument malnodrit. (Pots llegir, Ángel Olaran està enfadat perquè el món no està fent res contra la fam a Tigray).
Des que el govern etíop va declarar una treva humanitària a finals de març, els combois humanitaris prèviament bloquejats per entrar a Tigray finalment van arribar a la regió. Però el que estava passant no s’acostava a les creixents necessitats d’una població vulnerable. Amb els lliuraments de combustible i els fluxos d’efectiu bloquejats, i el govern encara manté tancats els bancs i les telecomunicacions apagades, les organitzacions d’ajuda estan lluitant per salvar vides. (Pots llegir també, Ángel Olaran es mostra optimista i continua sense perdre l’esperança)
La represa dels combats en el nord d’Etiòpia el 24 d’agost posa en perill els esforços dels organismes d’ajuda humanitària. Un portaveu de l’ONU va assenyalar que els combatents de Tigray van entrar en un magatzem de l’ONU a la capital de Tigray, Mekele, i es van apoderar de 12 camions cisterna de combustible destinats a ús humanitari. Les forces de Tigray també han entrat a la veïna regió d’Amhara. Un atac aeri del govern probablement etíop a Mekele, el 26 d’agost, va colpejar una llar d’infants i va matar almenys set persones, entre les quals hi havia nens. Des de llavors, el lliurament de subministraments humanitaris per carretera continua estant suspès, igual que els vols humanitaris. El setge de Tigray continua sent molt efectiu.
Els atacs aeris i el saqueig de subministraments limitats de combustible només perjudicaran els Tigrens que ja estan sofrint els efectes del conflicte i el setge. La majoria de les persones de Tigray no poden comprar el menjar disponible perquè el cost dels aliments bàsics continua augmentant. Un resident de la ciutat de Shire va dir que el cost del teff, un gra que és un dels principals aliments bàsics del país, s’havia triplicat en els últims cinc mesos.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va tractar d’abordar les àmplies restriccions sobre l’ajuda i els béns essencials en els conflictes al Iemen i al Sudan del Sud mitjançant l’aprovació d’una resolució el 2018 condemnant la denegació il·legal de l’ajuda humanitària vital i els serveis essencials com una estratègia de guerra. Amb l’esperança d’evitar-ho en altres llocs, la resolució del Consell de Seguretat demana expressament al secretari general de l’ONU que informi ràpidament al Consell quan sorgeixi el risc de fam provocada per conflictes.
No obstant això, davant violacions flagrants de la seva pròpia resolució a Etiòpia, el Consell de Seguretat mai va sancionar als més responsables d’actes il·legals comesos durant el conflicte. A més, el consell ni tan sols ha inclòs el setge en curs a Tigray en la seva agenda formal.
La diplomàcia africana concertada al voltant de la crisi del gra a Ucraïna i el bloqueig rus contrasten fortament amb la inacció d’Àfrica a Etiòpia en el Consell de Seguretat. Els tres membres electes que representen a la Unió Africana en el Consell de Seguretat -Gabon, Ghana i Kenya, coneguts com l’A3- han paralitzat repetidament qualsevol discussió pública sobre Etiòpia, permetent que persisteixi aquest flagrant menyspreu per les normes internacionals.
Mentrestant, Etiòpia i els seus socis de la regió i més enllà han permès que l’accés a les necessitats vitals es convertís en una moneda de canvi polític. El ministre d’Afers Exteriors d’Etiòpia va dir recentment que els serveis bàsics no es restabliran fins que les dues parts comencin les converses de pau, mentre que les autoritats de Tigray volen que es restableixin els serveis abans que puguin començar les converses. Amb la represa dels combats, és encara més essencial que el món deixi clar que les negociacions i l’accés a l’ajuda han de dissociar-se.
I què cal fer? (es pregunta Kenneth Roth)
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, començant per l’A3, i la Unió Africana cal que actuïn ara. Haurien d’instar públicament a Etiòpia que aixequi per complet la seva asfixia per l’ajuda humanitària que necessita desesperadament i el tancament dels serveis bàsics. Han d’insistir que les parts en conflicte, incloses les forces de Tigray, acatin el Dret internacional i facilitin l’assistència a aquells que ho necessiten sense condicions prèvies ni retards. El Consell de Seguretat hauria de celebrar un debat públic per a abordar la fam induïda per conflictes i incloure a Etiòpia en l’agenda regular del Consell.
És crucial que aquestes pràctiques governamentals no es normalitzin. Els responsables de bloquejar aliments, combustible i medicaments, així com l’ús de serveis bàsics com a moneda de canvi, han de redir comptes. Els que utilitzen la fam de civils com a mètode de guerra impedint subministraments d’ajuda o privant als civils del que necessiten per a la seva supervivència poden ser enjudiciats per crims de guerra. Perquè això succeeixi, la continuació del treball de la Comissió Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides a Etiòpia, que està a l’espera de ser renovada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra al setembre, també serà crítica.
El compromís d’Àfrica i de l’ONU sobre el bloqueig de la Mar Negra a Rússia ha demostrat que la pressió pública combinada amb la diplomàcia pot aportar a l’ajuda humanitària. Els vaixells que surten dels ports d’Ucraïna carregats de gra són el millor dividend d’aquest enfocament. Però també hem vist el contrari: una crisi en gran part oblidada a Etiòpia, on la fam armamentista de tota una regió no ha generat ni de bon tros la mateixa atenció. Tret que la comunitat internacional es mobilitzi per a garantir que tothom a Tigray tingui ple accés a l’assistència humanitària, els enviaments de gra que finalment arribin a Etiòpia no podran arribar a una de les poblacions més necessitades. Si aquest és el resultat final, el tracte de gra (The grain deal) serà una victòria pírrica.
Fins aquí la publicació en català de l’article Confronting Ethiopia’s Abusive Siege de Kenneth Roth.
