Àfrica és un continent d’acollida a refugiats i migrants
Ángel Olaran parla en aquesta publicació de com Àfrica és un continent d’acollida a refugiats i migrants. Aquí recollim el seu escrit íntegre que ens envia des de Wukro, Tigray, al nord d’Etiòpia.
Enmig de les crisis migratòries, Àfrica emergeix com a refugi per a milions que fugen de conflictes. Etiòpia, epicentre d’aquesta odissea, acull prop de deu milions de refugiats, enfrontant desafiaments de recursos i pressupost. L’ACNUR (L’Agenda de l’ONU per als Refugiats) i el Servei de Refugiats dels Jesuïtes són pilars en aquesta tasca humanitària, malgrat els retalls pressupostaris. Mitjançant programes educatius i suport emocional, s’ofereix esperança als més vulnerables. Tanmateix, la lluita continua per garantir condicions dignes i oportunitats econòmiques. Un cridat a la solidaritat global per enfrontar aquesta crisi humanitària.
Escrit d’Ángel Olaran
Àfrica és un continent d’acollida a refugiats i migrants
Encara són recents les marxes de milers de persones que han hagut de fugir dels seus països d’origen per buscar seguretat al país fronterer més proper a les seves llars: Congo, Ruanda, Burundi, Etiòpia, Sudan…
Només a Etiòpia se’n té notícia que al voltant d’un milió d’aquestes persones d’alguna manera reconegudes, i d’unes altres 300.000 de les quals se sap que hi són, però sense un seguiment més profund.
Segons l’informe d’octubre a desembre del 2023 de l’ACNUR, a Addis Abeba hi ha 77.359 persones de 8 nacionalitats, especialment eritreus, somalis, hi ha del Iemen, Síria, Congo, Sudan… (el 85 % són dones i nens).
L’ACNUR, dependent de l’ONU, i el RRE, nacional d’Etiòpia, són les agències dedicades a aquest servei.
Se sap que el pressupost de l’ACNUR, des de l’any passat fins al present, s’ha reduït en un 50 %. El seu pressupost per a aquest any 2024 és d’1.960.000 dòlars.
Aquestes institucions, segons l’informe esmentat, van aconseguir durant els 3 mesos, 8.489 carns d’identitat i altres 5.505 van començar el procés. D’altra banda, 1.535 nens van obtenir el certificat de naixement i 490 van ser escolaritzats, així com 877 joves (406 noies) en diferents centres educatius. Però els problemes d’alimentació, lloguer de la casa, educació, salut, documentació oficial… encara són crucials.
El Servei de Refugiats dels Jesuïtes (SRJ), considerat per l’ACNUR com a nostre soci implementador, fins a principis de la guerra a Tigray, el novembre de 2020, donava suport al programa de 100.000 refugiats eritreus. A partir d’aquesta data, van entrar els soldats eritreus portant-se o destrossant tota la infraestructura, mobiliari i cotxes inclosos.
A part dels 20.000 eritreus que van ser obligats a tornar al seu país, la resta estan dispersos per Etiòpia, especialment a Addis Abeba.
El SRJ a Addis Abeba, des de fa ja 20 anys, encara manté serveis als refugiats en diferents centres d’acollida.
El seu servei arriba a través de diversos centres especialitzats. He tingut l’ocasió de visitar alguns d’ells, oferint atenció a joves, acolliment a nens separats dels seus pares… Entre els serveis oferts: llenguatge, art, música, informàtica, pràctiques esportives, formació professional, emergència… suport a la salut mental i psicosocial.
Els joves i els nens visitats no oferien una cara somrient davant de les visites habituals; es palpava un ambient familiar, d’amistat.
En un segon centre de la ciutat, Sidis Kilo, també regit pel SRJ, un grup de 5.357 nens i joves han rebut els mateixos serveis.
En tots aquests centres només els nens reben suport alimentari. 960 joves han rebut una formació professional que els servirà per obtenir una feina.
Tant entre el veïnat dels centres, com en els mitjans informatius, ni en els partits polítics hi ha animositat cap a ells, ni se’ls acusa de venir a treure’ls les seves feines.
Presten el mateix suport a una població de 200.000 refugiats somalis, en zones frontereres entre Somàlia i Etiòpia.
El que es dona a Etiòpia, sense moltes diferències, ha de donar-se en la majoria dels països africans. Possiblement, Àfrica sigui el continent més ric en ‘matèria primera’ i productes de primera necessitat, com l’energia verda. Per aprofitar-la, matem, extorsionem, corrompem, robem.
Per desfer-nos de la seva ‘matèria humana’, si cal, la matem: cfr: pasteres, presons, fam. Paguem els bilions que facin falta perquè no ens embruten les nostres costes.
En tots dos casos molt poc enginyosos.
Es tracta d’una oportunitat a mida per a la UE: evitar l’entrada de pasteres, així com la necessitat d’haver de pagar aquests milions a països limítrofs. D’altra banda, evitar els policies que hagin de presentar aquestes cares tan brutes en els seus enfrontaments amb els joves, per als quals la seva arma principal és l’ajuda als seus familiars; poder tornar als seus països. Possiblement, alguns dels policies tinguin fills, de les edats d’aquests joves estrangers, treballant fora d’Espanya.
Com diria la guineu del Petit Príncep, igual a Etiòpia: “res és perfecte”, però es palpa la diferència, tan administrativa com la de la població. I apostaria que això és general a tota Àfrica.
Si es comptés amb la seguretat del suport econòmic, com la tenen els països fronterers amb Europa, cfr: la UE augmenta en un 3.000 % la lluita contra la migració, i els refugiats; l’ACNUR la retalla en un 50 %, a més d’humanitzar el servei, molts, molts joves es quedarien als seus països d’origen.
Adreçat a les persones de bona voluntat.
Ángel
Amb la col·laboració de
