Suspensió de l’ajuda alimentària a un Tigray devastat per la fam
Després d’uns mesos al nostre país, el missioner Àngel Olaran ha arribat a Etiòpia i s’ha enfrontat a la desoladora realitat de la suspensió de l’ajuda alimentària a un Tigray devastat per la fam. S’ha trobat amb la suspensió de l’assistència per part del Programa Mundial d’Aliments (PMA) i l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), que són els principals proveïdors d’ajuda alimentària a Etiòpia.
Malgrat aquesta difícil situació, el pare Olaran està decidit a continuar amb la seva tasca social i humanitària; i es basarà en la col·laboració de la nostra Fundació i d’altres organitzacions que donen suport la seva incansable feina.
A Tigray, una regió que encara es troba devastada per la fam, s’enfronta a la lamentable notícia que l’ajuda alimentària ha estat suspesa.
Aquesta suspensió es deu a les desviacions massives de l’ajuda destinada als més necessitats, el que ha portat a una dramàtica pèrdua de vides a causa de la falta d’aliments. És crucial que les mesures adoptades es dirigeixin cap als responsables d’aquests actes, en lloc d’afectar novament a les víctimes.
L’ajuda internacional va arribar a Wukro en molt poques ocasions.
Anàlisi sobre el context d’aquesta crisi humanitària
En aquesta publicació, volem destacar la urgència d’abordar aquesta alarmant situació. Per això, presentem un escrit del missioner Ángel Olaran, que ens brinda la seva perspectiva en primera línia, juntament amb informació rellevant recopilada d’un article d’opinió escrit per Jan Nyssen, professor de geografia a la Universitat de Gant, i André Crismer, metge i membre de l’Associació Tesfay. L’article ens proporciona una valuosa informació i anàlisi sobre el context i les implicacions d’aquesta crisi humanitària. El seu enfocament perspicaç i coneixement expert ens ajudarà a comprendre millor els reptes i les possibles solucions davant d’aquesta situació apressant.
El testimoni del missioner Ángel Olaran ens ofereix una visió directa de les devastadores conseqüències de la cancel·lació de l’ajuda alimentària a Tigray. A través de les seves experiències i reflexions, ens convida a pensar sobre la crítica necessitat d’actuar de manera immediata.
La guerra que va començar el 3 de novembre de 2020 entre el govern federal etíop, l’exèrcit eritreu i les milícies de la regió d’Amhara, d’una banda, i el govern regional de Tigray, de l’altra, ha deixat un saldo tràgic de 600.000 vides perdudes, incloent-hi civils massacrats i sotmesos a la inanició. Aquestes són les xifres que va estimar Olusegun Obasanjo, representant de la Unió Africana, en una entrevista publicada al Financial Times. Malgrat la seva magnitud, amb moltes més víctimes que la guerra a Ucraïna o el conflicte al Sudan fins al cessament de les hostilitats signat el novembre de 2022, aquest conflicte ha rebut poca atenció per part dels mitjans de comunicació en comparació amb altres conflictes internacionals.
Encara que la guerra directa ha cessat, no podem parlar d’un retorn a la normalitat a Tigray. L’oest de la regió continua sent víctima d’una neteja ètnica, continuant sota el control de les milícies amhara, i el nord segueix sota l’ocupació de l’exèrcit eritreu. Els pressupostos de Tigray romanen bloquejats, la qual cosa implica la falta de salaris, escassetat d’educació durant tres anys i la inaccessibilitat d’inputs agrícoles. A aquesta difícil situació se suma la recent suspensió de l’ajuda alimentària internacional al maig.
En els últims mesos, hem presenciat una fam en curs a Tigray, amb milers de persones desplaçades i habitants dels pobles que moren de gana. A més, els recentment arribats de l’oest de Tigray també requereixen assistència alimentària de manera urgent. Segons l’Oficina Regional de Salut de Tigray, entre març i abril es va registrar un augment del 28 % en el nombre de nens menors de cinc anys que moren per desnutrició aguda. Aquesta tràgica situació es deu principalment a la suspensió de l’ajuda a Tigray, com va informar recentment El País sobre aquesta fam en curs amb la publicació “La artillería silenciosa del hambre en Tigray”.
La suspensió de l’ajuda alimentària per part del Programa Mundial d’Aliments (PMA) i l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), els principals proveïdors d’ajuda alimentària a Etiòpia, està directament relacionada amb les desviacions de l’ajuda a gran escala. Després d’iniciar una investigació interna sobre aquestes desviacions, The New Humanitarian va informar sobre la renúncia de la direcció del PMA a Etiòpia. No obstant això, encara no s’han publicat les conclusions d’aquesta investigació.
Durant anys, s’ha prestat seriosa atenció als temors de desviació de l’ajuda alimentària en l’àmbit local. És fonamental recordar la distribució de l’ajuda alimentària a Tigray el 2016, on es van implementar mesures per evitar el robatori i la rebenta d’aliments. No obstant això, malgrat aquests esforços, les desviacions van continuar succeint. Fins i tot el comissionat nacional de gestió de riscos de desastres, Mitiku Kassa, va ser apartat l’any passat a causa de la seva participació en el desviament de l’ajuda, però això no va impedir que els robatoris persistissin.
Al mes d’abril, els desplaçats interns a la regió d’Afar van protestar pel paper exercit pels representants del govern en el desviament de fons d’ajuda. En aquella ocasió, un alt funcionari de comunicació del PMA a Etiòpia va declarar que la corrupció en l’ajuda era freqüent.
Preocupa el fet que s’ha descobert que personalitats d’alt rang del PMA i la USAID, així com l’exèrcit etíop i set governs regionals, estan involucrades en aquest escàndol de corrupció relacionat amb l’ajuda alimentària. Aquest sistema de desviament ha estat operant durant anys, fins i tot abans que esclatés la guerra, però es va intensificar durant el conflicte. Els cereals destinats als tigraians famolencs van ser desviats cap a comerciants i grans fàbriques de farina, arribant fins i tot a regions amb suficient seguretat alimentària a Etiòpia, com ara Gambela i fins i tot Kenya.
A Mekelle, la capital regional de Tigray, el desviament de l’ajuda alimentària és el tema principal de conversa entre la població afectada. Donada la magnitud d’aquesta catàstrofe humanitària, és crucial alleujar les restriccions a l’ajuda destinada a la població víctima i agonitzant de Tigray, al mateix temps que es persegueixen i es responsabilitzen els principals culpables i s’estableixen mecanismes de control més rigorosos en l’entrega de l’ajuda per evitar futurs desviaments.
És important destacar que el 9 de juny, la USAID va decidir suspendre l’ajuda alimentària a tot el país, no només a Tigray, la qual cosa reflecteix la gravetat de la situació. Tot i que s’han identificat 186 persones sospitoses de desviar l’ajuda a Tigray, cal recordar que hi ha 20 milions de persones a Etiòpia que actualment depenen de l’assistència alimentària. Els ciutadans comuns de Tigray i Etiòpia, que ja són víctimes d’aquesta enorme estafa, no haurien de patir de nou la interrupció de l’ajuda. Una possible solució alternativa podria ser la implementació de programes d’ajuda en efectiu, els quals reduirien les oportunitats de robatori i no interferirien amb la producció agrícola dels agricultors locals.
Des de la cancel·lació de l’ajuda humanitària internacional s’han produït crides de diversos líders religiosos d’Etiòpia per a exigir que es reprenguin els lliuraments d’ajuda alimentària a la regió de Tigray. També, entre altres entitats, des de La Confederació Internacional d’Organitzacions Benèfiques Catòliques (Caritas Internacionalis) assenyalant que “la suspensió de l’ajuda alimentària a Etiòpia és inhumana”.
Escrit per Ángel Olaran
El missioner Ángel Olaran distribuint ajuda internacional a Wukro en una de les escasses ocasions en què ha arribat allà.
Per la nostra sorpresa, ens hem assabentat que el Programa d’Alimentació Mundial (PAM), patrocinat per l’ONU i l’USAID, una ONG nord-americana, han anunciat recentment que, a causa de la corrupció en les autoritats administratives, han suspès l’Ajuda Humanitària destinada a la població etíop, especialment a Tigray.
L’ajuda humanitària a Tigray havia de començar a arribar a partir del 2 de novembre del 2022, un cop signat l’acord de pau entre l’Estat federal i Tigray. Fins al principi de maig de 2023, gairebé no va arribar res d’aquesta ajuda; només unes poques famílies la van rebre, almenys en una ocasió. Cap a mitjans de maig, es va començar a sentir que començava a arribar… i després ja no. I ara ho han fet de meravella: ATURAR L’ENVIAMENT, per una bona causa: la lluita contra la corrupció, i que mori qui mori, que en aquest cas seran molts, precisament per la manca del més bàsic, a allò que, un cop més, se li tanca la porta quan a penes estava entreoberta. La justícia ho exigeix. O potser han constatat que és la millor manera de castigar els corruptes.
La millor manera d’evitar una mala collita és no sembrar.
En aquest cas, la corrupció no està relacionada amb transferències bancàries, ni amb canvis de comptes bancaris, ni amb destinataris… alguna cosa que pot passar desapercebuda durant anys, no es tracta de gestions injustes.
Què poc aprenem de la història!
Ja abans d’aquesta ajuda avortada, en més d’una ocasió hem mencionat els centenars de camions amb els seus grans remolcs que mai van arribar al seu destí. Es calculava que diàriament es movien 300 d’aquests camions, 100 per dia, des del port d’origen o des d’Addis Abeba fins al seu destí, Tigray, a uns 800 km, i altres 300 tornant buits, una gran quantitat per passar desapercebuda. Quan en un any haurien d’haver arribat 36.500 camions, només en van arribar 500. A quin cost en vides? Encara recordo les commogudes paraules d’un Secretari d’Estat nord-americà: “Quan un nen passa fam en el món, tota la humanitat passa fam”.
A vegades es comptaven fins a 15 camions retinguts entre fronteres regionals. La imatge presentada per una cadena de televisió mostrava que es tractava d’uns quants quilòmetres de carretera amb camions retinguts, no desapareguts. Mai es va parlar de corrupció. No arribaven, sense més ni més.
Mai no vam tenir constància que institucions internacionals s’interessessin per la raó d’aquella desfeta; pensem que en part va ser a causa de la manca de presència de corresponsals de la comunicació, cosa que sembla no ser el cas ara.
Com és possible que professionals a nivells tan especialitzats com el del PAM i el de l’USAID no hagin pogut assegurar que aquestes càrregues, amb la documentació apropiada, surtin i arribin als seus propis destins, abans de prendre una decisió tan dràstica!
A ells els plovia sobre mullat.
En més d’una ocasió hem sentit a dir als Secretaris Generals de l’ONU que ells són els qui porten la salut del món a l’esquena, per la qual cosa és normal que els seus membres siguin els millor pagats. Ningú dubta del paper de l’USAID.
I una vegada més, la pregunta: Com és possible que no hagin estat capaços d’organitzar alguna cosa tan senzilla i alhora tan voluminosa que no pugui fer-se a l’amagat?
En les seves menjades familiars, alguna vegada han pensat en les taules buides de tantes famílies ignorades? Des de l’ONU, com s’ha mencionat anteriorment, s’ha sentit dir que la salut de la humanitat està sobre les seves esquenes; i sembla que aquest crim contra la humanitat no els ha commogut. No serà aquest abandonament un senyal de la necessitat d’una INSTITUCIÓ CÒSMICA?
Ja han tancat la investigació sobre la corrupció, si mai hi va haver? Aquests milions de quilos de blat no desapareixen com per art de màgia.
Difícilment es pot parlar d’incompetència. Caldrà recórrer a la manca de bona voluntat per part de les institucions organitzadores ja esmentades, de la qual s’han aprofitat els corruptes?
Possiblement ja estiguin programant noves ajudes humanitàries, de les quals, entre reunions, dietes, desencontres, consells alimentaris i altres, un cop més, hauran d’acceptar rebre el que representin les seves despeses en hotels de 5 estrelles, viatges en avió en la classe que exigeix el seu compromís amb els pobres per tal de trobar-se amb suficient energia per donar el millor d’ells mateixos i així poder garantir que no els manqui l’alimentació necessària. O millor encara, com va anunciar el Secretari General de l’ONU, crec que a principis del 2020 amb motiu de la Covid-19, una alimentació sana, ecològica i abundant.
Imatges de l’ajuda internacional que vam compartir amb vosaltres en la publicació: Ángel Olaran: “Moral alta… contra tota esperança”.
Per acabar aquesta publicació
Amb la combinació dels dos escrits, esperem generar consciència i mobilitzar accions per buscar una resposta efectiva i ràpida per abordar la greu situació a Tigray. És fonamental que la comunitat internacional de donants trobi ràpidament una solució per abordar l’enorme dèficit d’ajuda i la inacció actual. Les mesures han de dirigir-se als responsables de les desviacions i la corrupció, i no a les víctimes que ja estan patint les conseqüències de la fam a Tigray.
Com hem dit al començament, malgrat la difícil situació, el pare Olaran està decidit a continuar amb la seva tasca social i humanitària; i es basarà en la col·laboració de la nostra Fundació i d’altres organitzacions que donen suport la seva incansable feina.
Amb la col·laboració de
