Dol a Tigray, una vall de llàgrimes pels caiguts al front
Ángel Olaran, en el seu escrit recollit en aquesta publicació, ens transmet la immensa onada de dol a Tigray, una vall de llàgrimes pels caiguts al front durant la guerra. La desolació plana sobre la regió, amb la ciutat de Wukro submergida en una profunda tristesa pels comunicats recents a les famílies de la mort de les seves persones estimades.
Famílies senceres ploren les pèrdues. Funerals col·lectius s’han tornat la norma, amb fins a set membres d’una família acomiadant-se junts. Les escoles, després d’anys de tancament, s’enfronten a un inici de curs acadèmic marcat per l’absència, amb fins al 100 % d’estudiants i professors afectats per la durada dels dols. La incertesa plana sobre molts, sense notícies de persones estimades que podrien estar empresonades o pitjor encara. La informació que arriba suggereix que molts dels caiguts van ser víctimes d’atacs amb drones i moviments d’artilleria pesant. Les notícies han deixat un panorama fosc. Enmig d’aquest dolor, la comunitat lluita per trobar esperança, mentre els funerals es multipliquen i la tragèdia es propaga per tota la regió.
Ángel Olaran
Escrit per Ángel Olaran
Dol a Tigray (Vall de llàgrimes)
Tota la regió està de dol, Wukro inclòs.
Una dona que viu a 15 minuts de casa meva, en el seu recorregut per venir a veure’m aquest matí, ha passat davant de 10 cases on es celebren els dols pels fills morts al front.
Fa poc més de dues setmanes (setembre 2023) que s’ha començat a comunicar a les famílies la mort dels seus membres. La comunicació arriba com amb comptagotes.
A la parròquia ortodoxa propera a casa nostra, avui s’ha celebrat el funeral de 7 d’aquests joves. Hi ha famílies en les quals han mort fins a 7 membres: germans, pares, oncles, fills, nebots, cunyats, cosins. En altres casos arriben a ser 5 membres. El normal és que sigui un/a. A Wukro hi ha 5 esglésies ortodoxes i el mateix ocorre a les 5, diversos dies a la setmana: de funeral col·lectiu en funeral col·lectiu, de família en dol a família en dol.
Ahir va tenir lloc el funeral d’un fill d’una empleada de l’escola. Al noi amb prou feines de 17 anys no l’acceptaven com a apte. Insistia i a la 5a l’acceptaren.
Estem a començaments del curs acadèmic, després de 3 anys, amb les escoles tancades, excepte els de 1r a 6è de bàsica. A més del funeral, els dols a casa duren una setmana. Entre alumnes i mestres les absències a classe poden arribar al 100 %. En el nostre cas “familiar”, només ens falten notícies d’Hailemikael, germà de Kiday, Guerre, Abraha i Zafu. Hi ha una remota possibilitat que estigui empresonat amb els Fano o amb els d’Eritrea. Però es tem el pitjor. Kiday va estar al front -ja està a casa-. Incertesa que també pateix una de les nostres cuineres: fa més d’un any que no tenen notícies del seu fill ni d’un nebot. Incertesa encara compartida per moltes famílies… I els membres del club de bàsquet amb un dels seus entrenadors.
I cal recordar la mort de Brehane a qui els soldats van obligar, juntament amb 3 dels seus amics, a què els portessin les gallines, cabres, blat… que trobessin a les cases del veïnat per matar-los després d’acabar de lliurar-ho. Va passar a Wukro. També la de Shishay, aquest al front, al qual heu conegut al taller de polseres de pell.
El dissabte dia 7 d’octubre es va celebrar el funeral per 100 d’aquests joves, a Dugun, un poble camí de Geralta. Els soldats cobreixen una àrea geogràfica al voltant de Dugun.
Per la informació que va arribant, moltes de les morts han estat a causa de drones, contra moviments d’artilleria pesant, contra camions amb soldats, entre altres els camions que amb soldats tornaven a les seves cases durant la setmana de les negociacions a Pretòria fa gairebé un any. El Primer Ministre (PM) va anunciar que malgrat les negociacions, ell no anava a perdre la bona ratxa que estava tenint al front i que aniria seguint.
Ángel
Amb la col·laboració de
