Distinció a l’Associació de Dones Víctimes de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina
Els Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa, impulsats per l’Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, en la seva vuitena edició faran la distinció a l’Associació de Dones Víctimes de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, entitat que treballa per denunciar els casos de violència sexual exercida com a arma bèl·lica i amb l’objectiu de conscienciar a l’opinió pública de portar els criminals davant la Justícia. Amela Medjuseljac i Meliha Merdzic, com a membres de l’associació i víctimes supervivents, recolliran el Reconeixement Ànima Abba Melaku el pròxim divendres 17 de novembre en el marc de la XIV Vetllada Solidària Ángel Olaran.
Els Reconeixements Ànima Abba Melaku resplendeixen en la història de la nostra comunitat, en gran part gràcies a la notorietat i excel·lència de les personalitats i organitzacions que han estat honorades amb aquests prestigiosos guardons.
Cada una d’elles ha fet el pas solemne de venir a rebre aquest reconeixement en persona, brindant-nos l’oportunitat d’immergir-nos en la seva saviesa. Així doncs, no només hem tingut l’oportunitat d’admirar les seves notables contribucions, sinó que també hem après d’elles i de la seva inigualable empatia, que continuen guiades pel propòsit d’ajudar als altres mentre continuen el seu viatge d’impacte i servei.
Aquest any se li lliura a l’Associació de Dones Víctimes de la guerra (UDRUŽENJE ŽENA ŽRTVA RATA), que reuneix dones víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. AMELA MEDJUSELJAC i MELIHA MERDZIC, en reconeixement de la seva tasca a l’associació i com a víctimes supervivents de la guerra i víctimes de la pau, recolliran el guardó. Durant trenta anys han hagut de patir no només les conseqüències físiques i psicològiques de les agressions que van rebre en pròpia pell, sinó també la negació com a víctimes de guerra per part de les institucions de Bòsnia i Hercegovina, el silenci i l’estigma per part de la societat on viuen i també l’oblit de la comunitat política internacional.
Els mèrits, que quedaran resumits en la menció del diploma que se’ls hi lliurarà juntament amb el guardó en els VIII Reconeixements Ànima, s’expressen de la següent manera:
Per donar visibilitat als abusos de drets humans en la guerra dels Balcans i dedicar-se a la important missió de sensibilitzar l’opinió pública i el món en general sobre la imperiosa necessitat d’aconseguir que els criminals de guerra siguin portats davant la justícia.
A més, pel seu notable esforç en l’explicació i documentació de l’ús de la violència sexual i la violació sistemàtica com a arma de guerra en els conflictes bèl·lics, una tasca cabdal, malgrat les dificultats inherents a la cultura del seu país i a la traumàtica experiència que suposa per a les víctimes, per defensar els drets de qui ho pateix i lluitar perquè els agressors no quedin impunes.
Imatge d’Amela Medjuseljac i Meliha Merdzic. Melina Borcak for CNN
Associació Dones Víctimes de la guerra
L’Associació Dones Víctimes de la guerra (UDRUŽENJE ŽENA ŽRTVA RATA), fundada l’any 2003 amb l’objectiu principal de reunir dones víctimes d’abús sexual i violació durant l’agressió a Bòsnia i Hercegovina, té com a principal objectiu reunir i donar suport a dones i homes que han estat víctimes d’abús sexual i violació durant aquest conflicte.
Aquesta organització no governamental i multinacional acull dones, noies i homes que s’han unit voluntàriament per defensar els drets i interessos dels seus membres en qüestions judicials, socials i de salut.
Des del 2006, l’associació ha obert les portes a homes que han estat víctimes de violació i abús sexual. L’associació determina l’estatus de les víctimes d’abús sexual i violació segons les seves pròpies directrius i reglaments.
Les activitats de l’associació es centren en la recopilació i anàlisi de dades relacionades amb l’abús sexual i les violacions que van tenir lloc durant el conflicte a Bòsnia i Hercegovina. Aquesta informació es fa servir per planificar activitats de desenvolupament i assistència per a les dones i nens víctimes de la guerra. L’associació manté una base de dades i un sistema d’arxivament d’aquestes dades, les quals estan disponibles per a projectes d’investigació, judicials i científics, amb l’objectiu d’educar les futures generacions.
L’associació també es dedica a defensar l’aplicació de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Principis fonamentals de justícia per a les víctimes dels delictes i l’abús de poder, principalment pel que fa a l’accés als mecanismes judicials i l’assistència material, mèdica i psicosocial per part de les autoritats governamentals i organitzacions no governamentals.
D’altra banda, l’associació promou l’ajuda a les víctimes per trobar feina, iniciar projectes de treball des de casa i establir els seus propis negocis. També facilita l’allotjament per a aquells que no poden retornar a les seves llars d’origen. L’educació, la formació científica i artística dels membres de la família i la promoció dels drets humans fonamentals de les víctimes de la guerra són altres aspectes importants de l’activitat de l’associació. La seva col·laboració amb altres organitzacions i institucions garanteix el suport necessari per a aquestes víctimes en totes les àrees de les seves vides.
Paral·lelisme entre les violències sexuals a Bòsnia i Etiòpia
Durant la devastadora Guerra de Bòsnia que va sacsejar la dècada dels noranta, es va perpetrar una estratègia inhumana i atroç d’abús sexual contra milers de dones. Les violacions, utilitzades com a cruel recurs de guerra, també han projectat la seva ombra a Etiòpia en els dos anys de conflicte, i que encara continuen ocorrent, malgrat els esforços per implementar l’acord de pau del novembre de 2022. Aquests dos conflictes armats mostren un paral·lelisme sinistre en aquest tràgic aspecte de la història, amb àmplies atrocitats comeses.
El setembre passat, la Comissió d’Experts en Drets Humans sobre Etiòpia va presentar el seu darrer informe davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Aquest document va detallar les àmplies atrocitats comeses per totes les parts en conflicte des del 3 de novembre de 2020. Com a resposta a aquest alarmant informe, Ángel Olaran ha compartit les seves reflexions sobre els abusos als drets humans a Etiòpia.
Recordant els anteriors Reconeixements Ànima Abba Melaku
Val a recordar que l’any 2016 el jurat va premiar a l’ONG Defensa Civil Siriana (Cascos Blancs), pel seu heroisme, compromís i labor humanitària a Síria. L’any 2017 es va distingir Meir Margalit, del Center for Advancement of Peace Initiatives de Jerusalem, per la seva lluita en defensa de la pau amb el poble palestí. L’any 2018 el guardó va recaure en l’activista Helena Maleno Garzón per la seva defensa dels drets humans mentre que l’any 2019 es va distingir l’economista colombià, Henry Acosta Patiño, per la seva tasca com a facilitador de la pau a Colòmbia. L’any 2020 el reconeixement va ser per l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, la qual, dirigida per una neboda de l’eclesiàstic, Glòria Casaldàliga, és continuadora de les causes socials i mediambientals impulsades pel bisbe mort l’agost del 2020 a 92 anys. L’any 2021 va recaure en la periodista i activista kurda Amina Hussein per la defensa dels drets de les dones i donar visibilitat a la Revolució de Rojava al Kurdistan sirià mentre que l’any passat es va reconèixer la tasca del sotscap de la secció d’Internacional de TV3, Lluís Caelles, per la seva labor periodística i educativa explicant sobre el terreny i amb la mirada social posada en els protagonistes conflictes internacionals com l’actual guerra a Ucraïna.
Reconeixements Ànima d’Honor Àngel Pujol
El divendres 17 de novembre també es fa el l’atorgament dels Reconeixements Ànima d’Honor Àngel Pujol. Cinc persones i entitats més seran distingides amb aquests reconeixements per la seva tasca social en l’àmbit més local. Són Roser Garrofé Morreres, Josep Àngel Lavín Llano, Rosa Palau Teixidó, Casa de Aragón i Club Tennis Taula Mollerussa.
Amb la col·laboració de
