Nostàlgia pels estius de voluntariat a Wukro
Com s’han trobat a faltar les persones voluntàries i les visites a la Missió Sant Mary’s de Wukro, Etiòpia. Sens dubte, hi ha nostàlgia pels estius de voluntariat a Wukro, donat que són nombroses les persones que viatgen al nord del Tigray per conèixer i ajudar a la labor ‘in situ’ del Pare Ángel Olaran. Però aquest any, la seguretat i la salut estan per fer front a la Covid-19. Esperem al fet que quan tot millori es puguin reprendre.
Imatge de 2018 de voluntàries i voluntaris de Wukro, Etiòpia
Segur que són molts els records i les experiències de les persones voluntàries que heu estat a Wukro col·laborant amb el missioner basc i que han quedat per sempre en la vostra memòria. Moltes d’aquestes van viatjar pel seu compte o amb altres organitzacions; o altres després de contactar amb la nostra Fundació i, pràcticament totes aquestes últimes, van col·laborar emportant-se maletes que havíem preparat amb material, medicaments, roba, etc. per entrega a la seva arriba a la Missió St. Mary.
A la tornada de Wukro, ens donen el ‘feedback’ i ens expliquem com ha anat el viatge de voluntariat i l’experiència viscuda. Aprofitem aquesta entrada del blog per a publicar el que va escriure a la seva tornada la Laura Mercadé, una de les persones voluntàries que va estar-hi l’agost de 2019.
Escrit de la Laura
“Volo de tornada a casa i no paro de preguntar-me com és possible que ja s’hagi acabat, que el temps hagi passat tan de pressa. I m’inunda un profund sentiment de culpabilitat i de tristor, de tornar a una societat materialista, amb totes les comoditats del món, mentre m’allunyo d’aquesta altra realitat.
Gràcies Abbas, voluntaris i gent de Wukro per acollir-me i fer-me sentir com a casa (encara que a vegades sense aigua o sense llum), convertint-nos en família. Per tota l’estima, impagable. Per tots els aprenentatges de vida i per ensenyar-me que, encara tenint la sort d’haver nascut on hem nascut, ens queda un llarg camí per aconseguir el que sou vosaltres: nens i famílies generoses amb el poc que teniu, afectuosos i disposats a donar-ho tot encara havent passat per situacions que em dolin pensar que puguin ser reals.
Amb històries i vivències que encara em pregunto si jo seria capaç de superar de la manera que ho feu vosaltres, cada dia.
Promesa i desig
Tornaré, Wukro, perquè el promès és deute. Desitjo que tingueu les oportunitats que os mereixeu, i, tant de bo, José Luis tingui raó, i en uns anys, Etiòpia arribi a estar més desenvolupada que els països occidentals. Quan ens queda per aprendre…
Us trobaré a faltar molt: Letish, Rosa, Hiran, Gerre, Gebrehiwet, Filemons, Hyap, Biniam, Desta, Sham, Arsema, Bron, Abbity, Efren, Juliana, Abel, Sami, Helen, Iop, Merhwit, Kurom, Tarik, Miron, Alemat, Fetehawit, Regat, Sofia i tots aquells noms que he sigut incapaç de processar!
Os desitjo el millor, i tant de bo pugui veure-ho amb els meus ulls en uns anys. I finalment, gràcies Angel, Abba Melaku, per tot el que has construït, per oferir-los una oportunitat a tots aquests nens/famílies i per seguir lluitant dia a dia per la igualtat i els drets de les persones. Et devem molt tots”.
