Conferència del missioner Ángel Olaran a Solsona
Conferència del missioner Ángel Olaran a Solsona
La conferència del missioner Ángel Olaran a Solsona va apropar la situació del Tigray a la ciutadania del Solsonès. Es va celebrar el dimecres 8 de març a les 11 del matí al Saló de les Homilies d’Organyà (Biblioteca Carles Morató). El títol de la xerrada era: ‘Tigray, la guerra no contada’. Una pregunta: Com pot ser que la guerra més cruenta del segle XXI ens hagi passat desapercebuda? Tigray es prepara per al futur.
El conflicte del Tigray és un dels panorames dels conflictes contemporanis oblidats, tot i que suma més de 600.000 morts i més de dos milions de desplaçats, el caràcter de guerra i del poder federal, sumat a la situació geogràfica de la Banya d’Àfrica i el bloqueig humanitari i informatiu.
Ángel Olaran és un missioner basc que porta més de cinquanta anys duent a terme la seva labor humanitària a l’Àfrica. Primer va estar vint anys a Tanzània, i posteriorment, a Wukro, una població d’uns quaranta mil habitants a la regió de Tigray, al nord-est d’Etiòpia. A Wukro va arribar-hi a principi dels anys noranta per fer-hi una escola de secundària, però va acabant ajudant a milers d’orfes, ancians, col·lectius vulnerabilitats…
La labor d’Abba Melaku (pare Ángel), com es coneix Ángel Olaran a Etiòpia, rep el suport de la Fundació Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran aconseguint fons econòmics a través de donacions d’empreses i particulars i d’activitats solidàries.
Ángel Olaran va fer arribar als assistents a l’Acte la situació del Tigray que ha esdevingut en els dos anys de guerra a Etiòpia que ha ocasionat més de 600.000 víctimes, i va destacar la resiliència de la seva gent per a continuar endavant i mirar cap a al futur.
El pare Olaran va marxar el 20 d’octubre de 2021 cap a Etiòpia. A causa del conflicte bèl·lic etíop i del setge que patia la regió del Tigray, no va ser fins gairebé tres mesos després quan va poder arribar a la seva destinació final, Wukro. Era l’11 de gener de 2022. Han hagut de passar més de 15 mesos perquè pogués sortir de Tigray i poder venir. “Necessitava estar allí (Wukro) perquè era la meva família”. Durant aquest temps, “a poc a poc van sorgir possibilitats i vam poder aprofitar-les perquè amb els diners enviats d’aquí es poguessin comprar aliments”, ja que té clara “la necessitat que ara les famílies tinguin l’alimentació assegurada, però també la de donar-los un microcrèdit perquè demà puguin començar a alimentar-se soles; i posteriorment, anar per altres projectes. “A Europa hi ha potencial més que suficient per a aquests projectes. L’actitud de Tigray és ajudar a tots els que vulguin donar-nos suport i facilitar-ho tot”.
La darrera vegada que va venir va ser a finals d’octubre del 2020. Només uns dies després, i coincidint amb la seva estada a Mollerussa, el primer ministre etíop i Premi Nobel de la Pau, Abiy Ahmed, va declarar la guerra al TPLF i va començar una ofensiva militar anomenada Operació “Llei i Ordre” contra Tigray.
El Tigray, en aquests dos darrers anys de conflicte, ha patit el bloqueig governamental de la seva regió, tant a nivell de informatiu, de comunicació i humanitari. Això ha fet que el conflicte hagi estat silenciat i la guerra més cruenta del segle XXI ens hagi passat desapercebuda. El govern etíop ha estat utilitzat aquest bloqueig al Tigray com a arma de guerra. Tigray ha patit la pitjor crisi humanitària del 2022, per sobre de la guerra d’Ucraïna. Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra, violència sexual i desplaçaments forçosos al Tigray. Ho qualifica de campanya de depuració ètnica i exigeix a Etiòpia que abordi la responsabilitat d’aquests crims.
Ángel Olaran es mostra decebut amb les institucions internacionals: “ja no esperem res”; parla de la guerra a Etiòpia, que no ha canviat res políticament, que l’acord de pau de Pretòria (Sud-àfrica) de principis de novembre de 2022 es podia haver aconseguit l’endemà del conflicte i haver-se evitat “que a 600.000 persones se’ls matés sense motiu”. També, es podia haver evitat “la violació de dones amb molta brutalitat, amb una deshumanització brutal”; que l’ONU va informar d’aquestes violacions, però “la nota va ser llegida, comunicada, però va anar a parar al cistell de les escombraries perquè mai s’ha fet res sobre això”. “No han fet cap pas per a solucionar el problema de Tigray”.
El missioner té clar que Tigray va lluitar per defensar-se dels atacs molt motivats per lluitar per la seva terra, i que “ningú va demanar al govern etíop declarar que Tigray és una regió d’Etiòpia, que no són terroristes i que es podia negociar amb ells”. D’aquesta manera, evitar que “ho convertissin en un camp de concentració, sense poder entrar ni sortir, sense alimentació, ni medicaments”. “Si a la gent els deixen moure, i si els bancs funcionen, la gent tirarà endavant, perquè volen tirar endavant”. Després de l’acord de pau de fa uns mesos, “l’ordre de l’ONU que havia d’entrar camions amb ajuda no s’ha complert del tot i només ha anat arribant amb comptagotes”. “Es diu que s’ha enviat ajuda humanitària, però ha estat de la més mínima”. “He vist el que mengen a les cases, i admiro com poden els nens tenir tanta vitalitat”. Segons el missioner basc, “el que preocupa és la falta d’alimentació dels nens de cinc mesos fins als cinc anys pels problemes que pot tenir el seu cervell”. “Això és un crim contra la humanitat”.
El futur de Wukro, Tigray, passa per continuar donant suport a la seva labor, perquè com ell ens manifesta “són moltes les famílies necessitades de microcrèdits per refer les seves vides”. A més de la necessitat de començar projectes de “suport a l’agricultura perquè més famílies tinguin accés al regadiu i s’alliberin de l’escassetat que tenen. La collita d’enguany amb prou feines n’han tingut per cobrir les necessitats de dos mesos i han tornat a ingressar a la llista dels necessitats d’ajuda”.
Conferència a la Universitat de Lleida
L’endemà, el missioner Ángel Olaran i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, va oferir una nova conferència amb el mateix títol: “Tigray, la guerra no contada”. Si ho desitges, pots veure el seu enregistrament en la publicació: Conferència del missioner Ángel Olaran a la Universitat de Lleida.