Una espelma en la foscor: Reflexió i suport d’Ángel Olaran a UNRWA
En aquesta publicació: Una espelma en la foscor: Reflexió i suport d’Ángel Olaran a UNRWA, compartim les seves paraules de reconeixement a aquesta Agència de Nacions per als Refugiats de Palestina, premiada amb el IX Reconeixement Ànima Abba Melaku en la XV Vetllada Solidària celebrada el divendres 25 d’octubre i que va congregar prop de 400 persones.
Ángel Olaran exposa una mirada crítica i profundament humana sobre el funcionament intern de l’ONU i les seves agències d’ajuda. A través de l’exemple de Tigray, Palestina i la comunitat refugiada, el missioner basc, alhora que reconeix la tasca d’agències com l’UNRWA, il·lumina la paradoxa d’un sistema que ignora les necessitats de milions al món.
Escrit per Ángel Olaran: Una espelma en la foscor
És possible.
Hi ha centenars d’agències a l’interior de l’ONU que, rebent diners oferts dels impostos de la societat humana amb un fi humanitari, els funcionaris encarregats de fer que l’ajuda arribi als més pobres, tenen les portes obertes perquè, impunement, reverteixi sobre ells.
L’any 1989 Graham Hancock, empleat a l’ONU, va escriure “Lords of Poverty” – traduït d’una edició anglesa. L’any 2001 es va tornar a imprimir per 15a vegada. A la contraportada es comunica: ”60.000.000.000 de dòlars; anualment les factures per l’ajuda oficial són pagades pels països rics. Nosaltres, els de carrer, contribuïm amb els nostres impostos, prou satisfets, pensant que els diners arriben als més necessitats. Però no és així”.
Llegint el llibre un es desmoralitza – ni això, perquè algú que no troba feina es desmoralitza. Dir, és injust, tampoc perquè per a un alumne que li han donat un 6 en lloc d’un 9, és injust. Per al milionari, el bimilionari el qualifica bé. Per a l’injust, injust2 (al quadrat). No. Com qualificar aquests funcionaris de l’ONU, que rebent els salaris més alts del món – així ho va comunicar l’aleshores Secretari General de l’ONU, que amb orgull ho justificava anunciant que, com que ells portaven el pes de la humanitat a les espatlles, no podia permetre que els seus empleats fossin temptats per mercats amb millors sous. Però aquí ens trobem que fins al 80% de l’esmentada quantitat reverteix en aquests empleats a través de dietes, viatges, tallers, festes, reunions de ‘per si de cas’, millors hotels. . .
Ni desmoralitzar, ni injustícia, ni egoisme serveixen per qualificar aquesta part de degenerats – ni això, que amb tot continua formant part de la Humanitat.
Altres tipus d’espelmes enceses a tenir en compte
Els grans de l’Univers, els que van de catifa vermella en catifa vermella. Injustament representant més de la meitat de la Humanitat, amb el seu mal fer estan fomentant el creixement exponencial del subjecte tristament catalogat REFUGIAT, sense terra on seure, mal vist arreu. Els veiem a milers en notícies; tot just creant un sentiment de solidaritat en la llunyania, però que, si s’acostessin a la nostra frontera, el rebuig seria frontal. Això ho saben molt bé, patint-ho en la seva pròpia pell, els membres de l’agència avui guardonada. Els ucraïnesos van ser notícia, fins a l’avorriment, fins al moment que van aparèixer els palestins: calia un canvi d’escenari. Fins quan els palestins? A Tigray no podem parlar de refugiats, sinó dels internament desplaçats, al voltant dels 2 milions. fora de les seves cases. Una de les poques dones que va aconseguir entrar a casa seva, amb un somriure d’orella a orella, ”podré morir de fam, però soc a casa.”
Tot i el mal vist que estan els africans refugiats o altres a Europa, Àfrica és el continent que més refugiats acull. Només al nord-oest de Tigray, fins a la invasió d’Eritrea a l’inici de la guerra de novembre de 2020, estaven acollits 100.000 refugiats eritreus. I no creaven malestar cap a la població. Com que són cosins-germans amb els tigrins, se’ls va concedir la llibertat d’establir-se sense necessitat de documentació, sempre que poguessin valer-se per si mateixos.
El nostre total reconeixement, suport, agraïment a l’agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina, per aquesta llum, que, encara que tènue, es manté en aquest context de guerres i bruts negocis d’armes. La nostra pregària perquè aquesta espelma il·lumini a l’interior de l’ONU i similars, per fosques que siguin les seves ulleres.
Es pot.
Que Déu us beneeixi.
Ángel
D’altra banda, i per finalitzar, podeu escoltar l’extracte de la intervenció d’Ángel Olaran en els IX Reconeixements Ànima i XV Vetllada Solidària Ángel Olaran celebrada el divendres 25 d’octubre. Aquest esdeveniment, que va congregar prop de 400 persones, va ser el marc en què UNRWA rep el IX Reconeixement Ànima Abba Melaku.
