Blog del voluntariat de Wukro
En aquest apartat del nostre web anomenat blog del voluntariat de Wukro hi anirem publicant informacions i imatges que ens facin arribar les voluntàries i voluntaris que ho desitgin sobre la seva estança a Saint Mary de Wukro. Si t’animes a fer de voluntari a Wukro consulta tota la informació a voluntariat.
Voluntariat Pere, setembre 2018
Pere va a Wukro el setembre de 2018 i es troba amb Abba Melaku, Efrem, Maje i coincideix amb voluntaris i voluntàries com la Paula o el Jon, entre altres. També coneix a la Tarik.
Imatge del grup de voluntaris de Wukro a l’agost 2018
Foto de família a Wukro, Etiòpia, de les voluntàries i voluntaris de diferents organitzacions i ONGs que estaven a la Missió Sant Mary i van col·laborar amb la labor del Pare Ángel Olaran.
Anabel i Miriam, voluntàries a Wukro a l’agost 2018
Marta, Júlia i Toni, cap a Wukro a l’agost 2018
La Marta, la Júlia i el Toni van a fer voluntariat a Wukro i marxen carregats amb maletes que hem omplert des de la nostra Fundació amb donacions que ens heu fet. A la seva tornada, publicarem imatges de l’entrega del material al Pare Ángel Olaran.
Sílvia i Maria, voluntàries per l’agost 2018
El grup de la Montse, nou voluntaris cap a Wukro a l’agost 2018
Montse, Júlia, Francesc, Salvador, Joel, Dolors, Aran, Ariadna i Laia van aquest estiu a la missió de Wukro, Etiòpia, a fer de voluntàries i voluntaris amb el Pare Ángel Olaran. Aquesta tarda hem entregat les 2 primeres maletes amb material, roba i medicaments a la Montse, la Júlia i el Francesc. Aviat els entregarem més maletes per a Wukro. Moltes gràcies pel vostre voluntariat!
Joan Marc, voluntari a l’octubre 2017 a Wukro
Marina i Maria Alba voluntàries a Wukro a l’agost 2017
Escrit de comiat des de Wukro de la Marina i la Maria Alba (1/09/17)
Gratitud i satisfacció definirien la nostra experiència.
Vam iniciar aquesta aventura amb molta il·lusió i incertesa. El que no ens esperàvem era tot el que hem arribat a aprendre aquestes dues setmanes.
Resiliència seria la paraula que els definiria a tots ells. Ens han ensenyat el gran efecte que té el fet de simplement ser-hi, lluny del materialisme i l’egocentrisme.
Ha estat un aprenentatge compartit. Sempre estarem agraïdes de la bona acollida que hem tingut del pare Ángel (Abba Melaku), de l’Ale, la Maje, la resta de voluntaris i sobretot els infants i joves amb qui hem estat.
Hem pogut comprovar la bona feina que s’està fent a la missió Sant Mary’s de Wukro, Etiòpia, i marxem amb ganes de tornar ben aviat. No és un adéu, és un fins aviat.
Marina i Maria Alba
Imatges de la Marina i la Maria Alba a Wukro
Marina i Maria Alba van a la Missió de St. Mary de Wukro a l’agost de 2017
Des del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran els donem 3 maletes amb roba i medicaments
Cristina, Maria i Carme, voluntàries a Wukro, juliol 2017
Escrit de comiat de Wukro que ens van fer la Maria, la Carme i la Cristina:
GRÀCIES PER TANT!
A tots els que estem aquí, algú ens havia parlat de la missió Saint Mary i segurament tots vam estar súper d’acord que podria ser una bona experiència. Però no és el mateix escoltar-ho d’algú, que viure-ho, i sobretot, sobretot, sentir-ho.
Hem après que hem de millorar en moltes coses: en castellà; en geografia (Maje et prometem col·locar Salamanca en el mapa d’Espanya només arribar); en pintar (Ale penja un tutorial al YouTube); hem après a ensenyar als nens, encara que pensem que ens han ensenyat més ells a nosaltres, que nosaltres a ells. Però sobretot, sobretot, hem après que MENYS ÉS MÉS (no cal tenir més per ser més feliç) i QUE TOTS ENS NECESSITEM.
Ens ha impactat l’ambient de complicitat immediata entre tots, la frescor del somriure dels nens, les seves ganes d’aprendre, el seu compartir per compartir, la seva energia i, sobretot, sobretot, les seves ganes de sentir-se estimats, que ens han contagiat al moment.
Ha estat un veritable luxe compartir aquest esperit de Sant Mary i les mil maneres empàtiques que tenen els nens d’envoltar-nos.
Gràcies per deixar-nos abraçar la senzillesa. Experiències com aquesta són palanques de canvi i ens fan repensar quines han de ser les nostres estrelles polars.
Gràcies per deixar-nos posar un trosset d’aquesta mostra d’amor que és Saint Mary en les nostres vides. Tothom hauria de posar un Ángel Olaran en la seva vida.
Ens n’anem de Wukro amb el compromís intacte de ser millors.
Gràcies per tant i tant.
Carme, Maria i Cristina
Imatges de Cristina, Maria i Carme a Wukro, Etiòpia
Cristina, Maria i Carme es reuneixen a Wukro amb la Yvette i el Pare Ángel Olaran:
Cristina, Maria i Carme, marxen voluntàries a Wukro
Yvette Miró, voluntària a l’Hospital de Wukro
Imatge de la Yvette amb el Pare Ángel Olaran
La Yvette farà el seu voluntariat el mes de juliol de 2017 a l’Hospital de Wukro, Etiòpia. Des del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran li hem entregat 2 maletes amb roba de nens i nenes per a què pugui donar-les al Pare Ángel Olaran. Moltes gràcies Yvette pel teu voluntariat i la teva col·laboració!
Voluntariat de Carme a Wukro, maig-juny 2017
Carme amb Maje, Ale i Mirentxu
Isaura Romà i les seves amigues a Wukro
Quatre noies del Pla d’Urgell aprofiten el seu viatge a Etiòpia per Setmana Santa del 2017 per a visitar la Missió Saint Mary de Wukro i conèixer els projectes del Pare Ángel Olaran.
Des de la Fundació P. CIS Ángel Olaran volem fer-vos arribar des d’aquí les experiències i el treball de voluntariat i cooperació que van portar a terme la Núria Barón i la Núria González el mes de juliol de 2015 a la Missió del Pare Ángel Olaran és Abba Melaku a Wukro, al nord d’Etiòpia. Les paraules i les imatges són de les dues Núries.
Felicitats i moltes gràcies Núria&Núria per la vostra col·laboració i solidaritat!
Blog: Juntes per Etiòpia
A l’esquerra Núria Barón Garanto, nascuda a Balaguer fa 21 anys. A la dreta Núria González Tomàs nascuda a Mollerussa fa 21 anys (el 2011 va estar a la Missió de Wukro del Pare Ángel Olaran i la narració de la seva experiència viscuda la podeu llegir a l’apartat Voluntariat).
El nostre dia a dia
Dimarts, 14 de juliol de 2015
Més anècdotes per explicar:
Dissabte a la nit l’Abba Melaku ens va proposar d’acompanyar-lo a visitar dues famílies. Ell cada nit té la costum d’anar per les cases dels nens/es que acull per veure com estan. Nosaltres vam tenir l’oportunitat aquella nit de poder veure com viuen les famílies en les seves llars, també les característiques de les infraestructures, l’ordre de la casa, etc. Ens va sorprendre molt la manera que tenen d’acollir als invitats, t’ho ofereixen tot sense conèixer-te de res. Quedar-se dret és de mala educació, inclús si no hi ha lloc per seure s’aixequen ells per a que tu puguis estar assentat.
Durant aquella estona t’ofereixen café i els infants es dediquen a ensenyar-te tot allò que saben: canten cançons, reciten poemes, es presenten a ells i la seva família, etc. Van ser unes visites molt entretingudes, perquè nosaltres també vam participar en les cançons i fins i tot ens vam animar a que ens ensenyessin a ballar la dansa típica d’Etiòpia.
Més coses
Després de passar el matí del matí del diumenge regant arbres, ara entenem el sacrifici que fan per poder transportar l’aigua fins dalt d’una muntanya amb grans regadores per poder regar. Van ser dues hores molt intenses on no només regàvem els voluntaris, sinó que molts nens/es hi estan involucrats.
Dilluns va ser dia de mercat, vam anar fins a Mekele amb un grupet de voluntaris per poder visitar la ciutat i moure’ns pel mercat. És dilluns es fa un mercat més gran de lo habitual, arriben molts comerciants i venedors, per tant es venen tot tipus de productes. Ens ha sobtat el gran moviment de gent i de transport que hi havia, a més creiem que a causa de ser una gran ciutat hi havia més diferències d’estatus social entre els ciutadans, fet que a Wukro no ressalta tant.
Com us podeu imaginar hem sortit al matí i hem tornat a la tarda, per tant hem dinat fora. Ha sigut una aventura buscar un restaurant que ens entrés als ulls i quan per fi ens hem decidit ens han portat pasta amb la típica salsa d’Etiòpia. La sorpresa ha vingut quan ens hem omplert el plat de salsa pensant que era bolonyesa i creiem que com a mínim estava feta de “guindilles”, ens sortia foc de la boca!!
Dissabte, 11 de juliol de 2015
Tot va sobre rodes!
Portem 4 dies a Wukro, creiem que ja ens comencem a adaptar al ritme de vida d’aquí. Costa imaginar-se des de Catalunya com és aquest poble i com és la gent que hi viu. Tots tenen un caminar molt pausat, transmeten molta tranquil·litat però alhora molta energia. Una de les coses que ens ha sobtat i a la qual no estem acostumats els europeus és que tothom et saluda pel carrer i demanen uns segons d’atenció, inclús és de mala educació passar pel costat d’algú sense saludar.
L’Angel Olaran (Abba Melaku pels d’aquí) ens ha explicat que aquest poble és molt jove i està avançant a una velocitat increïble. Fa 4 anys la Núria González ja va estar a aquestes terres i ara les ha trobat molt canviades, actualment hi ha més carrers asfaltats, més construccions d’edificis alts, més mitjans de transport i sobretot destacar una modernització en la manera de viure de les persones. Per exemple l’arribada del Wifi i l’arribada de mòbils Android.
A tenir en compte
Aquests mesos (juliol i agost) aquí es temps de pluges, tot i que des de que estem aquí només ens ha plogut un dia. La resta de dies hi ha un clima càlid però diferent a les onades de calors que hi havia últimament a Espanya.
Ens trobem molt a gust amb les persones que estem compartim aquesta experiència, la majoria som joves i estem molt receptius a l’hora de conèixer la nova cultura, les curiositats del país, la manera de viure, els canvis, etc. També estem disfrutant molt a l’hora de fer activitats amb els nens/es i d’anar a visitar les famílies que acull la comunitat de St Mary’s.
Dir-vos que ja hem fet un sopar romàntic amb espelmes!! Ja que va marxar la llum durant unes hores, cosa que passa sovint.
També hem tingut el privilegi d’assistir a la graduació del l’escola de formació professional St. Mary’s. Ha sigut una gran festa on hem pogut veure, conèixer i gaudir de la música i balls típics d’Etiòpia, s’hi ha fet tot tipus d’espectacles: grups de música, aprenents de circ, gimnàstica, balls, etc. Ens ha agradat molt perquè hem pogut atansar-nos més a la cultura etíop.
Dijous, 9 de juliol de 2015
Instal·lades a terres africanes!
Hola a tots i totes, després del llarg viatge hem arribat a Wukro.
Va ser un viatge molt llarg entre vols i hores als aeroports, fins i tot vam passar la nit a l’aeroport d’Addis Abeba dormint a una cadira, però per fi ahir vam arribar al nostre destí. No només era un aeroport diferent als que estem acostumades a veure, sinó que també vam sentir l’olor particular d’Etiòpia.
Ens va acompanyar un taxi de Mekele a Wukro i finalment vam arribar a la missió St. Mary’s on ens van rebre el Pare Angel Olaran i les cuineres.
Un cop instal·lades vam anar a donar un tomb pel carrer principal de Wukro per ubicar-nos i fer-nos la idea del lloc on viurem durant 20 dies. És un carrer asfaltat que sembla no acabar mai. Seguidament, a l’hora de dinar, vam conèixer als voluntaris que ens acompanyaran en aquesta experiència. Tots som de diferents punts d’Espanya: Madrid, País Basc i Catalunya.
A la tarda vam anar en busca de wifi i vam trobar un bar per poder-nos-hi connectar, però anava molt lent, només fa una setmana que ha arribat el wifi a Wukro.
Seguim
A les 17:00h de cada tarda venen alguns nens/es del poble a jugar a la missió amb tots els voluntaris. Va ser llavors quan vam conèixer i ens vam apropar més a tots ells. Quan va arribar la nit estàvem molt cansades de tot el trajecte, ja que havíem dormit poques hores i vam anar a dormir molt aviat.
Avui, recent llevades (7:00h) hem anat a ajudar a l’hort, aquí hi ha molta feina per fer. Veiem que aquests dies no pararem ni un minut.
Ha sigut el primer dia que hem fet activitats amb els nens/es, són molt receptius i amb moltes ganes de jugar.
Ah, i una cosa, ara per la gent d’aquí som “farengi” que vol dir estrangeres, els més petits s’encarreguen de recordar-nos-ho cada dos passes que fem pel carrer.
Com ja us hem dit fa molt poc que hi ha disponibilitat de wifi als bars i als diferents establiments, per tant aquesta connexió és escassa i costa diners, a més disposem de poc temps ja que seguim la dinàmica de la missió de st. Mary’s. Per tant no podrem publicar cada dia, tot i que intentarem escriure sovint.
Dijous, 2 de juliol de 2015
Ja tenim plenes les maletes!
Ja falta menys per començar el nostre viatge, tenim molta feina avançada!
Com podeu veure tenim tot el material preparat pel casal que farem a Wukro. Tot això gràcies als professionals que formen part del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran que ens han ajudat a recaptar gran part del material.
Durant tota aquesta tarda hem anat omplint les maletes amb tot el material, no sabem on posar la roba!!
També, hem acabat de preparar la planificació i organització del projecte. Un cop instal·lades i analitzada la situació ens ho tornarem a mirar per poder-nos adaptar millor.
Pot ser aquesta sigui la ultima publicació abans d’iniciar el trajecte, però un cop allí intentarem escriure el que anem fent i les experiències que anem vivint. Però tampoc depèn de nosaltres, no sabem l’accés que tindrem a Internet, esperem que pugueu tenir noticies nostres sovint.
Dilluns, 15 de junio de 2015
Ja estem preparades!
Divendres vam anar a posar-nos totes les vacunes necessàries per poder viatjar a Wukro:
– Febre groga
– Febre tifoides
– Meningitis
– Poliomielitis
Quin mal, ens van deixar els braços plens de tirites! A part, també ens van informar de tots els riscos que ens podem trobar amb l’alimentació, aigua, sol, mosquits, etc. Tenim prohibit beure aigua que no estigui embotellada, menjar fruita que ja estigui pelada i derivats (sucs), menjar aliments poc cuinats, entre d’altres.
Pel que fa als mosquits s’ha de tenir molta precaució, ja que molts són portadors de malalties. Tot i així, Wukro està a molta altitud i per tant, en principi no cal seguir cap tractament per la malària, només prevenir amb repel·lents i dormint amb teles mosquiteres.
Pensem que anem ben preparades, però tota aportació serà bona!
Com veieu a la foto també tenim tota la documentació i vols a punt!
Dimecres, 10 de juny de 2015
Us presentem el nostre blog!!
Hola a tots i a totes.
Com podeu veure amb les pàgines que ja estan publicades, el projecte que volem realitzar a Wukro (Etiòpia) ja comença a agafar forma. I nosaltres ja ens en comencem a fer la idea.
En aquest blog us anirem informant sobre tot el que volem realitzar i estem fent dia a dia per aconseguir el nostre repte. També us proporcionarem la nostra experiència viscuda acompanyada de paraules i d’imatges.
Durant aquesta setmana ja hem agafat els vols, amb tots els itineraris que implica arribar a Wukro, és un viatge llarg amb tres escales:
– Barcelona
– Estambul
– Addis Abeba
– Makele
– Wukro
Els dies escollits van del 7 al 25 de juliol.
També ens hem preparat una llista de totes les coses imprescindibles que ens hem d’emportar per no deixar-nos res. I sobretot, les vacunes per poder viatjar! Aquest divendres ja tenim la visita!
Així que ja ho tenim tot en marxa!
Esperem que ens aneu seguint i que sigui una pàgina del vostre interès.
Què volem fer?
El projecte que hem dissenyat s’anomena “Experiència compartida” tracta d’un casal d’estiu. Aquest va ser presentat a l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida perquè a canvi poguéssim rebre una ajuda econòmica per realitzar-lo.
Així que gràcies a aquesta ajut, durant els nostres 15 dies d’estada a la missió serem les encarregades de dinamitzar diferents activitats cada matí per als infants.
Els destinataris, infants i adolescents que viuen al poble de Wukro i que reben l’ajuda del missioner Àngel Olaran (Abba Melaku) podran acudir a un espai amb activitats de lleure dirigides, durant el període festiu. Durant aquells mesos no tenen escola i no hi ha cap tipus d’activitat dirigida cap a ells.
El nostre objectiu és que aquests infants gaudeixin d’una estona de joc dirigit, aprenguin jocs per poder-los realitzar després sense la supervició. I sobretot, passar una bona estona adquirint els seus coneixements culturals i intentar treure tot el positiu.
Aquestes activitats aniran emmarcades dins d’un centre d’interés, on tots els jocs, permetran adquirir nous coneixements i experiències d’una determinada temàtica.
Però no solament ells seran els beneficiaris, sinó que aquests ens aportaran una diferent manera de veure el món, de viure, una nova cultura, tradicions, etc.
De ben segur que nosaltres ens enrecordarem més del que ens han ensenyat ells, la seva manera de viure, que el que nosaltres els hi puguem ensenyar!
Junts permetrem que aquest projecte tingui sentit.
On anem?
Ens traslladarem a Etiòpia, concretament a Wukro. Una població de la regió de Tigray (al nord d’Etiòpia i fronterejant Eritrea).
És la població més pobre de la regió, amb 35.000 habitants i més del 70% de la població menor de 15 anys.
Hi ha molta pobresa per la manca de recursos, més del 85% dels habitants viuen de l’agricultura de subsistència i tan sols el 25% té accés directe a aigua potable.
La mortalitat infantil és molt elevada, fins als 5 anys d’edat, les causes més comunes de mortalitat són les malalties respiratòries agudes, diarrees, la tuberculosi i el xarampió. En els adults les causes principals de mort són el SIDA i la tuberculosi.
També és una població amb mils d’infants orfes, tant de pare o de mare com de pare i mare. A causa de la guerra entre Eritrea i Etiòpia, ja que Eritrea lluitava per aconseguir independitzar-se d’Etiòpia (finalment ho va aconseguir). La població de Wukro es va veure afectada quan va caure una bomba en ple mercat deixant una gran quantitat de víctimes i morts.
Tret d’aquesta realitat, ens volem fixar amb totes les coses bones d’aquesta població i de les persones que en formen part.
Des de l’arribada del Missioner basc Àngel Olaran fa 24 anys s’han fet moltes millores socials, agraries i d’infraestructures.
Parlem de:
Centre de Formació Professional Sant Mary’s
Donar ajuda a les persones més necessitades i amb risc d’exclusió social
Atendre a tots aquells infants que s’han quedat orfes, no fent un centre residencial sinó buscant noves famílies d’acollida per tots aquests.
Desenvolupar projectes agraris i d’infraestructures amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida.
Qui som?
A l’esquerra Núria Barón Garanto, nascuda a Balaguer fa 21 anys. A la dreta Núria González Tomàs nascuda a Mollerussa fa 21 anys.
Tenim en comú que les dues som estudiants d’educació social de la Universitat de Lleida. Aquest any hem acabat el tercer curs i ens inquieta poder dur a terme un projecte interessant i útil abans d’acabar la nostra formació.
No només compartim estudis, la nostra futura professió es basa en la vocació. Per tant el nostre desig és acompanyar a les persones en situació de risc i exclusió social per a poder millorar la seva qualitat de vida. Juntes volem viure una experiència molt desitjada, anar a un país del continent africà per conèixer i apropar-nos a aquella realitat tan desconeguda per molta gent.
La cooperació és un àmbit que forma part de la nostra professió, tot i això, ho hem tractat poc en els nostres estudis. Nosaltres volem aprofitar aquest estiu per apropar-nos i veure en primera persona tot el que comporta fer un projecte social a un país d’Àfrica i així fer realitat un dels nostres somnis.
També compartim la titulació de monitores de lleure infantil i juvenil. Per tant encarem el nostre projecte a activitats de dinamització i lleure per als més petits.
A part d’això també compartim moltes altres aficions: ens agrada la muntanya, gaudir de la natura i de l’aire lliure; ens apassiona captar moments amb la nostra càmera i immortalitzar-los, afició que també es veurà reflectida en aquest projecte; aprofitem les estones lliures per gaudir-les amb els amics i la família; i no ens enganyarem, també ens agrada la festa!