QUÈ PODEM FER?. Un llibre indispensable per conèixer la labor del missioner Ángel Olaran a Wukro, Etiòpia

Posted in: Regal Solidari
Tags:

Què podem fer?. Els fets del missioner Ángel Olaran al nord d’Etiòpia

«Què podem fer?. Els fets del missioner Ángel Olaran al nord d’Etiòpia» és un llibre d’obligada lectura per conèixer a fons la labor impagable del Pare Olaran a Wukro i el perquè és tan estimat per tothom. Què podem fer?

Un llibre que no et deixarà indiferent i que t’aproparà a una societat estructurada i organitzada per paliar les seves dificultats.

En aquesta publicació del blog trobaràs tota la informació sobre el llibre i les presentacions del mateix en diferents actes de sensibilització. A més, sàpigues quins són els autors i, per finalitzar, t’oferim un luxe de dossier informatiu escrit per Santiago Petschen Verdaguer.

Si ho desitges t’enviarem directament el llibre. Hauràs estat solidari/solidària i els infants de l’escola St. Mary’s de Wukro d’Etiòpia i de l’Ángel Olaran també t’ho agrairan moltíssim. Som conscients de la seva necessitat i, per això, et demanem la teva ajuda perquè entre tots aconseguim anar endavant.

Aconsegueix el llibre: Què podem fer?, en aquest enllaç.

Què podem fer?

També ens pot sol·licitar el llibre Què podem fer? per correu electrònic a l’adreça: info@isolidaries.org. En aquest cas, ens hauràs de facilitar les dades personals per al seu enviament posterior al domicili que ens indiquis.

La Fundació Privada Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran ha editat l’obra dins de la campanya de suport a l’actuació del missioner basc i a Etiòpia.

 

«Què podem fer?. Els fets del missioner Ángel Olaran al nord d’Etiòpia»

El missioner Ángel Olaran ha convertit una zona estèril on es concentraven els refugiats, en una ciutat viva de 35.000 habitants, amb estructures de suport social, col·legis, hospitals i noves tècniques agrícoles de formació, cultiu i aprofitament.

El llibre Què podem fer? Els fets del missioner Ángel Olaran al nord d’Etiòpia permet conèixer la realitat d’aquesta regió del nord del país africà, el Tigray, i els canvis que s’han aconseguit en la missió de Wukro gràcies al compromís personal d’Ángel Olaran i al compromís col·lectiu de tots els seus habitants, treball del que ha sorgit l’Escola d’Agricultura, les cases d’acolliment per a nens orfes o el Centre de Serveis Socials, entre altres iniciatives.

QUÈ PODEM FER?-1

EL LLIBRE: QUÈ PODEM FER?

Què podem fer?. Escrit per Josep M. Jaumà, amb fotografies de Joan Tomás, el pròleg d’Arcadi Oliveres, la realització i coordinació d’editorial Zahorí de Ideas, S.L., disseny i maquetació Extra! i impulsat pel Centre d’Iniciatives Solidàries que presideix Àngel Pujol Gorné ofereix un ampli panorama sobre la imatge i la realitat d’Àfrica, emmarcada en la història antiga i moderna d’Etiòpia, i centrada principalment en la missió de Wukro, en la regió del Tigray, el seu Fundador Ángel Olaran i els projectes principals del centre. Descobrim: Què podem fer?

QUÈ PODEM FER?-2

UN ANTIC CAMPAMENT DE REFUGIATS

La regió del Tigray va ser sempre un punt comercial d’Occident i Orient, origen de l’actual Etiòpia i també de la llengua eritrea. La localitat de Wukro es localitza a 40 quilòmetres de Mekele, capital de la regió. Es tracta d’un assentament que va sorgir al voltant del campament militar on es refugiaven els camperols, sobre tot les dones. Actualment compta amb 35.000 habitants. Les seves cases són petites, fetes de llautó i amb façanes de pedra, amb una sola habitació i un pati comú amb latrina.

En aquesta localitat va sorgir a l’any 1991 la missió del pare Ángel Olaran, o Abba Melaku quan guerrilles nacionals van derrotar al govern militar i el nou govern va oferir al bisbat catòlic terres a Wukro per obrir una escola secundària. Al 1995 van arribar dos pares blancs. Ángel Olaran i José Luis Bandrés, que van construir la missió i una Escola d’Agricultura amb el suport d’una ONG alemanya –MISEREOR- y de Mans Unides.

 

DONES I NENS ABANDONATS

Però els 30 anys de guerra, l’expansió de la SIDA i la fam de 1984 havien creat altres problemes, com la destrucció del teixit familiar, abandonament de dones i fills per la guerra o la migració a la ciutat dels homes, orfes expulsats d’Eritrea per ser fills d’etíops…
Davant d’aquest panorama, els pares es van plantejar construir un orfenat, però les famílies es van oferir per cuidar als nens a canvi d’ajuda econòmica: va sorgir així el Wukro Social Development Programm, en el que un grup de dones vigilen les cases i cuinen per als nens, mentre Ángel Olaran les visita diàriament, revisa la higiene i repassa amb els nens els deures i les notes. Tot això al llibre Què podem fer?

 

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’AGRICULTURA

L’Escola d’Agricultura és una escola universitària que ofereix formació –classes, cursos, assessorament en funció de les necessitats dels camperols i els futurs agricultors. Posseeix horts innovadors, impulsa mesures de reforestació i col·labora amb els Serveis Socials, per exemple a través d’una cooperativa de malalts de la SIDA que produeix i ven mel. Els professors són antics alumnes i l’escola també assessora i forma en ramaderia i fabricació de compostatge.
L’oficina de Serveis Socials de la missió assessora professionalment a persones que sol·liciten ajudes i és responsable de l’administració dels fons per als nens orfes, encara que també tenen un programa d’assistència a persones majors que viuen soles i gestiona les cites de les persones que necessiten assistència oftalmològica en la clínica de ulls del Tigray.

HOSPITAL, DICS, POUS… I OFTALMÒLEGS

Així mateix, la missió dóna suport multitud de projectes i institucions socials a Wukro, com la reforestació de la regió. Arran de la cessió per part de l’ajuntament d’uns terrenys, els nens orfes omplen una caminoneta amb 80 regadores cada dissabte per la tarda, caminen quatre quilòmetres fins al turó Asakona, i allí reguen els petits arbres amb les seves regadores.
També han contribuït a la construcció de l’hospital d’Alitena, a la construcció de dics que continguin l’aigua en temporada de pluges i la creació de pous en el subsòl que permetin cultius durant tot l’any i evitin que Wukro s’inundi. És molt important en la zona la clínica d’ulls on oftalmòlegs operen gratuïtament a habitants del Tigré.

 

Les cites de l’Abba Melaku al llibre: Què podem fer?

Ángel Olaran, de 77 anys, treballa més 14 hores al dia, ensenya dignitat, no caritat, creu en l’educació i el diàleg, és respectat en tota la zona, on se’l considera “Abba”, el pare. Aquestes són algunes de les seves reflexions:

“L’últim mig segle la situació mundial ha empitjorat; la Carta dels Drets Humans ni tan sols mencionava el dret al menjar”.

“La democràcia, tal com funciona a Wukro, és una força més real que l’espanyola (…) Hi ha una societat civil (les associacions de camperols, de comerciants, de dones, de professors…) amb un calendari de reunions per escoltar i demanar comptes a les autoritats polítiques dels seus projectes, activitats (…)”.

“Cal ser conseqüent contra el sistema econòmic que ens ha estat imposat”.

“La meva església és el carrer, i els meus altars són les cases de la gent.”

“Esperança en la renovació de l’església? Poca. (…) Que els cardenals i companyia es vesteixin com es vesteixen, o es facin tractar com a prínceps de l’Església, és una blasfèmia. I no hi sé veure remei”.

“(…) prefereixo dir-la –la missa- entre coneguts amb els qui puc parlar i resar junts. És la fe de la comunitat la que dóna vida a les paraules del sacerdot”.

“Mentre pensem que la caritat és la solució, res no millorarà. Però, per ara, és l’únic que tenim perquè les coses no empitjorin”.

“No es tracta de beneficència, sinó de justícia. Donar a cadascú allò a què tot ésser humà té dret: menjar, sostre, família, salut, educació, treball…”.

Aquestes són algunes de les cites del Pare Ángel Olaran que trobareu al llibre Què podem fer?.

 

ENLLAÇOS PER A TENIR MÉS INFORMACIÓ

Galeria fotogràfica

Vídeo

ACTES REALITZATS DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: QUÈ PODEM FER?

L’objectiu de les presentacions del llibre en diferents i importants localitats és fer una crida d’atenció cap a la impresionant tasca que el pare Ángel Olaran està realitzant a la zona de Wukro, a Etiòpia, i destinar íntegrament els fons obtinguts per la seva venda a la missió que Olaran té en aquella població. Els actes de sensibilització amb la presentació del llibre, seguint l’ordre cronològic de dades, ja s’han efectuat a Lleida, Barcelona, Madrid, Tarragona y Burgos.

LLEIDA, 5 d’octubre de 2013, Sala d’Actes del Teatre de la Llotja de Lleida

05-10-13 LLEIDA

Podeu veure les fotos en aquest enllaç

 

BARCELONA, 3 de gener de 2014, Museu d’Història de Catalunya de Barcelona en la presentació del llibre: Què podem fer?

presentacio_llibre Barcelona

03-01-14 BARCELONA

Podeu veure les fotos en aquest enllaç

 

MADRID, 13 de febrer de 2014, Eurostars Madrid Tower Hotel

presentacion_libro_Madrid-

13-02-14 MADRID1

13-02-14 MADRID2

Podeu veure les fotos en aquest enllaç

TARRAGONA, 27 de febrer de 2014, Saló d’Actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i del Col·legi Oficial de Farmacèutics en la presentació del llibre: Què podem fer?

presentacio_llibre_tarragona

27-02-14 TARRAGONA1

27-02-14 TARRAGONA2

Podeu veure les fotos en aquest enllaç

 

BURGOS, 13 de juny de 2014, Salón de Actos Caja Círculo

presentacion_libro_Burgos

13-06-14 BURGOS

Podeu veure les fotos en aquest enllaç

 

PERFILS

JOSEP M. JAUMÀ. Traductor, professor i escriptor. Llicenciat en Lletres i Doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona (1979). Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text en llengua anglesa i varis llibres d’assaig com Els meus instituts (1981, Premi d’educació Josep Pallach 1980) o La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez). Autor dels textos del llibre “Què podem fer?”.

JOAN TOMÁS. Fotògraf multidisciplinar que centra la seva producció en el retrat i la fotografia documental. Es va formar a l’Ealing College of Higher Education (Londres), entre 1977 y 1980. Forma part de l’equip fundador del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, al 2003. Actualment resideix a Barcelona. Autor de les fotografies i redacció dels peus del llibre Què podem fer?.

ARCADI OLIVERES I BOADELLA. Economista català, reconegut activista de Justicia i Pau, una organització per la promoció i defensa dels drets humans, expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa. Col·labora habitualment en diferents moviments socials i cristians, així com en diverses publicacions solidàries, i participa també en nombroses conferències sobre desarmament i relacions nord-sud. Autor del pròleg del llibre Què podem fer?.

 

DOSSIER INFORMATIU DEL LLIBRE QUÈ PODEM FER?
EL LIBRO «¿QUÉ PODEMOS HACER?» Y EL PADRE OLARAN

Santiago Petschen Verdaguer
Doctor en Ciencias Políticas, licenciado en Filosofía, catedrático emérito de Relaciones Internacionales de la Universidad Complutense de Madrid.

El libro del que vamos a hablar nos lleva, en primer lugar, a querer dar a conocer el objetivo que aparece claramente detrás de tan interesante publicación.
Tras haber tenido lugar en la comarca de Wukro situada en la región de Tigré en el norte de Etiopía una fecunda labor de desarrollo comunitario resulta de imprescindible necesidad exponerla tanto para ser imitada en otros lugares del mundo subdesarrollado como para servir de modelo a todos aquellos interesados que quieran hacer algo a favor del mencionado ámbito.
En el año 1995 tras un periodo de estudio y reflexión, llegaron allí dos padres blancos, Ángel Olaran y José Luis Bandrés, quienes junto con otros colaboradores y la cooperación de los habitantes de la comarca que actualmente son 35.000, consiguieron, por espacio de 16 años, unas realizaciones que bien puede decirse que forman un proyecto piloto modelo.
El estilo literario del escrito tiene gran calidad. Quien lo encomendó a su autor sabía muy bien por qué lo hacía. Estaba persuadido de que su encargo resultaría exitoso. El dominio de la redacción tanto de fondo como de forma es muy esmerado.
El autor sabe bien lo que es la concreción y el detalle, el manejo de la sensibilidad y la plasticidad, el esmero en la exposición moderada de algunos factores ideológicos. El escrito es denso y todo el espacio que se le ha concedido al autor queda muy aprovechado entre unas fotografías muy numerosas y muy artísticas. No hay ningún desperdicio literario.
Qué acertado el título. Sabiendo lo muchísimo que se ha hecho, se pregunta ¿qué podemos hacer? No puede haber nada mejor.

Qué bien quedan, descritas en el texto, la ciudad, las viviendas tanto por dentro como por fuera, las habitaciones, las instalaciones. Con tan inspirado viaje el autor se acerca a las personas para darnos sobre ellas un conocimiento de gran interés: Rachel, Daniel, Letish, Ngesti, Rosa… la madre… la abuela… A todos ellos les has conocido el redactor antes de decirnos cómo son. Nos transmite la vida cotidiana de aquella gente envolviéndola en su propio quehacer y haciéndonos llegar el mensaje del optimismo que manifiesta la consecución de un desarrollo comunitario tan humano y tan familiar.

La dimensión educativa
Una de las características más destacadas que aparecen en los valores que Ángel Olaran, el líder comunitario de Wukro se esfuerza constantemente en inculcar es la educativa. Todos los niños están escolarizados. Además, una parte de ellos acude a los talleres parroquiales de corte, bordado, dibujo, trabajo en la madera y el hierro. Los huérfanos van a hacer los deberes a la misión en donde deben enseñar las notas y mostrar sus cuadernos de trabajo. Se procura que los niños de primaria hablen inglés con soltura. Se les ejercita en no descuidar la limpieza, en hablar en público, en el riego de arbolitos. Se les insiste en que no acepten regalos para no convertirse en pedigüeños. Se les inculca en que hagan las cosas bien hasta en los más mínimos detalles. La educación debe ser personalizada y dialogada.
Dentro de esta dimensión educativa hay que situar también la atención a quienes necesitan refuerzo escolar como el que se dispensa en el marco de la Oficina de Asuntos Sociales. Va dirigida a aquellos escolares que, para no separarse del resto de sus compañeros tienen que contar con una acción más persistente paralela a la que habitualmente les ofrecen sus maestros.
En la Escuela de Agricultura, todas las mañanas, Ángel organiza el Morning Circle. Dura cinco minutos. En ellos habla a los alumnos y alumnas de temas de actualidad local e internacional dando una explicación reflexiva sobre los mismos.

La dimensión técnica
Los factores técnicos deben tener máxima presencia en un proyecto de desarrollo comunitario. Así sucede en Wukro. El eje de dichos factores es la Escuela de Agricultura. Tiene nivel universitario y está abierta a unos dos mil agricultores de la zona. Cuenta con huertos modelo para ser imitados por los campesinos. Promueve el gota a gota con agua bombeada. Experimenta hierbas conservadoras de la humedad. Organiza la excavación de trincheras que recogen el agua de lluvia y forman acuíferos en el valle.

Con 600 obreros trabajando se ha podido hacer que el agua detenida de las lluvias torrenciales del verano, baje hasta el fondo de la vaguada y consiga la producción de hierba buena para el ganado. Se forma así una nueva tierra que acumula muchas docenas de pozos/embalses. Se utilizan bombas de agua impulsados por un pedaleo similar al de las máquinas de coser. La Escuela auspició también la reparación de un canal de 11 kilómetros de longitud. La técnica llega también a la ganadería.

La dimensión social
En un territorio tan pobre, las personas que necesitan de una atención especial a sus necesidades básicas que a veces es miseria son numerosísimas: huérfanos, desnutridos, ancianos abandonados, enfermos de sida, desempleados… etc. Para atender en lo posible a todos aquellos miles de personas que necesitan ayuda se creó una Oficina de Servicios Sociales. La Oficina no aparece aquí como directamente dirigida por Olaran sino que depende del Obispado de Adigrat. Es una pieza vital de todo el conjunto organizacional de las actividades de la Misión. Contempla unas necesidades enormes.
En el entorno de lo que dicha oficina hace se encuentra la atención que proporcionan los microcréditos de 5.000 birrs (200 euros) que la Misión ofrece en préstamo, debiendo ser devueltos poco a poco cada mes sin intereses. De esa forma se han podido montar pequeñas tiendas o puestos de venta, instalar gallineros o comprar máquinas de coser.

Las relaciones con el exterior
A lo largo de todo el libro y de forma dispersa, aparecen los nombres de diversas instituciones que acuden de distintos puntos del exterior, normalmente de muchos kilómetros de allí. Así por ejemplo, encontramos a cooperantes de diversos países, entre ellos un grupo de alemanes. Entre las ONGs, Manos Unidas y una llamada Red, Deporte y Cooperación en la que destaca una muchacha colombiana. Unos ingenieros de Lleida Solidària. Cooperación Española. Un consejero del gobierno vasco. La Generalitat de Catalunya. De manera preeminente, un Centro de Iniciativas Solidarias que tiene su sede en Mollerussa (Lleida) etc. Por lo que se ve con claridad, todos trabajan en su cometido de forma independiente pero muy coordinada. Al parecer, en un mundo tan plural en donde existen tantas especialidades y en donde hay tantas entidades que se avienen a cooperar con un poco, hay que hacerlo así. Una parte de un lugar. Otra parte de otro. En toda esa acción tan plural, sin embargo, es absolutamente imprescindible la existencia de una figura coordinadora. Es el líder del que ahora hablamos.

El liderazgo
Permítasenos dejar para el final hablar del liderazgo. El líder es sin duda la pieza más importante en la realización de cualquier proyecto de desarrollo comunitario. Y aquí se ve con mucha claridad. Hay un líder al que se refieren todas las fuerzas parciales del objetivo. Dicho líder es Ángel Olaran. Si este proyecto al que hemos llamado proyecto piloto modelo quiere ser imitado en otros lugares, en la modesta opinión del que esto escribe, lo primero que tiene que hacer es hacerse con un líder adecuado. En estos casos el líder debe tener unas cualidades que, aunque no lo aparenten, respondan de forma muy concreta y eficaz. Así aparece en el libro cuando nos dice de él: “los números y el trabajo tiene que cuadrar hasta el último detalle”. Si en algún momento se descubre que eso no es así, no hay líder. Frases parecidas a ésta nos encontramos en otros lugares. Así, por ejemplo: Lo que se trata es de “cumplir unos proyectos”. O “sólo me interesan las soluciones”.
En el liderazgo ejercido en Wukro lo que más parece estar de acuerdo a favor de una acción exitosa a largo plazo es la conjunción de estos dos factores, el educativo y el técnico. El técnico lleva consigo una mejora económica (algo imprescindible) que incide en la educación. Ninguno de los dos factores puede fallar. Sólo la cabeza de un buen dirigente debe realizar una coordinación adecuada entre la economía y el aprendizaje. Es la forma de conseguir un desarrollo esperanzador. La manera como consigue que el Ayuntamiento movilice a cientos de trabajadores voluntarios en una obra agraria común es un efecto muy propio de dicho liderazgo.
Con una mentalidad que da tanta importancia al líder, los que han elaborado el libro del que hablamos dedicaron su último capítulo a Angel Olaran. Fue su persona y la acción que llevaba a cabo la que cautivó a un empresario, Àngel Pujol, que quiso tras su jubilación, realizar algo muy eficaz a favor de una acción que valiera la pena ser apoyada. Y encontró la de Olaran en el cuerno de África que le entusiasmó. Toda una prueba de la dimensión transmisible del líder. Por ello, uno de los grandes méritos que tiene el libro al que nos referimos es que personifica toda la obra de la Misión de Wukro – la que hemos llamado proyecto piloto modelo – en Ángel Olaran. Cuando hay personificación el efecto que se desea conseguir con la publicación es, sin duda alguna, mucho más impactante. Concretado en una persona, el efecto de una acción múltiple resulta más fácil saber a dónde se va y asimilar unos objetivos con los que resulta más atractivo participar.

Y para acabar con estos rasgos ideológicos del liderazgo vinculemos a ellos lo mucho que nos da el prólogo elaborado por Arcadi Oliveres. Otro de los aciertos del libro es haber podido contar con tan buen prologuista. Las cautelas de las que nos habla cuando trata de la tercera forma de cooperación sólo pueden superarse con la existencia de un liderazgo cuanto más potente mejor: planificador, aglutinador de ayudas, evaluador constante, enormemente cauto con el sistema propio de nuestro occidente de carácter capitalista neoliberal. Algo que solo puede ser parcialmente contenido con una metodología direccional rigurosa y enérgica.

Fins aquí aquest dossier informatiu del llibre Què podem fer?

què-podem-fer?

Què podem fer?

Change this in Theme Options
Change this in Theme Options